Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 294

CAPITOL CCLXXXXIV.

Reſpoſta que feu lo Rey Scariano a Tirant.

C

Aualler, quisuulla que tu ſies eſt entrecuydat, que ſens licencia dauant mi hajes preſumit parlar ab tan gran audacia, e dir tantes e tals paraules injurioſes: ſino que toſtemps tot miſſatger pot parlar libertament, ara de preſent te faria car comprar la laugeria de la tua lengua. E vull que ton ſenyor ſapia que yo ab juſt titol he preſumit venir li deſus, car no ignora ton ſenyor, e tot lo mon, que no ha gran temps que es ſtat traƈtat per algunes nobles perſones matrimoni ab delliberat conſell de caſcuna de les parts de ſa filla ab mi, e ferma ſegura e donada jornada de dar compliment al matrimoni: e lo teu Rey per ſola laugeria preſumi de enuergonyir me. Donchs com pots tu dir que no es juſta coſa lo que fas contra ell? car en tots los dies de ma vida no ſere alegre ni content fins que a mort cruel lo haja portat. Mas los caſos ſineſtres de fortuna qui algunes vegades han acoſtumat de venir als ergulloſos, e per lur ſuperbia ſon meſos baix, e ſi fortuna tingues la culpa, yo no tinguera cura de ſcuſar aquella, car mal ne ſtich content per moltes deſplaſents coſes quem ha procurat. E com aqueſta donzella que yo deman ſots juſt titol de matrimoni, e com lo ſeu nom es molt ſtimat que es Maragdina, e les ſues virtuts la fan mes ſtimar perque en lo mon no te par, e perço com ſe que tu eſt creſtia tinch gran conſolacio en mi de parlar ab tu de les grandiſſimes virtuts de aqueſta donzella, e ſi de aci a vn any no feya ſino parlar james me enujaria. E ſi tu has amat en algun temps donzella de ſtrema amor, per lo teu mal pots preſumir lo meu. E per quant eſſent yo infant de poca edat tenia continuament tres frares del orde de ſant Franceſch, meſtres en la ſacra Theologia, e me induhien a tornar me creſtia, e conech be que la ley creſtiana es de mes noblea e millor molt que la noſtra, e mi haguera tornat ſi no fos ſtada la mia mare que mo tolgue ab les ſues triſtes lagremes que caſcun dia ploraua dauant mi, fins a tant que de mi los frares feu partir. Mas dir te aço que la ſtrema bellea de aqueſta virtuoſa ſenyora me ha tant catiuat, que james haure repos fins que a ella o la mort haja aconſeguida. E tu qui tens plena noticia de la ſua gran e ſtrema belleſa, pots penſar yo ab quanta raho ſtich agreuiat que ton ſenyor me vulla leuar vna tan virtuoſa ſenyora que al mon no te par ni ha tengut. E encara que yo haja leſt de moltes virtuoſes ſenyores qui en lo mon ſon ſtades, axi com fon aquella animoſa Uricia Reyna de les amaçones a la qual Eriſteu Rey de Grecia li trames aquell inuencible Hercules, perque era coſa impoſſible per cauſa del gran animo que tenia que li donas les armes. E per lo ſemblant ſe lig de aquella virtuoſa Semiramis Reyna dels aſirians, qui no ſolament regia, ans vencia los medians, e edifica Babilonia, e com ella ſtigues en la cambra pentinant ſe lo cap hoy dir com Babilonia ſe era rebellada: acaba de pentinar la vna part, e laltra reſta per pentinar, e ab los cabells ſcampats que ſtaua nou pogue comportar, ſino que preſtament pres les armes e ana a ſetiar la dita ciutat, e ans ques acabas los cabells de pentinar hague cobrada la ciutat: e fon feta vna ymatge de dona de coure en Babilonia, qui fon poſada en loch alt, ab la vna part ligada e laltra ſcampada, en recordacio ſua. E axi mateix ſe lig de Tamarits Reyna de Sicilia la qual no fon de menor animo, car en venjança de la mort de ſon fill per conſolacio ſua mata en batalla aquell famos e molt temut Cirius Rey de Dacia, ab .cc. milia perſians: apres feu leuar lo cap al dit Rey, e feu lo poſar dins vn odre de ſanch, e dix als ſeus que ſemblant ſepultura merexia lome que ſedejaua de ſanch ſcampar. Quet dire de la virtuoſiſſima Sinobia, ques intitulaua Reyna de Orient? longa ſeria la ſua hyſtoria de recitar, mas los ſeus fets dignes de molta recordacio: e com vengue a la batalla ab Cornelio, princep dels romans, e lo dit Cornelio obtengue della viƈtoria, e ſen glorieja tant com ſi hagues vençut lo major princep del mon. E no ignore los admirables fets de Pantaſilea Reyna de les amaçones en los fets de Troya, e de Tamilla en Italia. E qui pot negar que Minerua no hagues donats diuerſes arts, y en Grecia no hagues ſobrepujats tots los homens ab la ſua ſciencia e enginy? E qui pot dir lamor natural de Yſipi Tracea, que hague a ſon marit Mitritades Rey de Ponto, la qual no ſolament lo ſeguia en la longa guerra e dubtoſa que hague ab los romans, mas apres que fon vençut e deſemparat per los ſeus, james nos parti dell ſeguint lo a cauall e armes, lexant labit femeni, e oblidada la ſua gran bellea e delicadura? E aquella Porcia filla del Rey Traƈto ſabent que lo marit ſeu mort era, e com no pogues hauer ferro preſt ab ques matas, cobejant ſeguir leſperit de aquell, begue carbons foguejants, e mori. No fon de menor amor a mon juhi aquella virtuoſa Julia filla de Julius Ceſar que hague a Pompeu marit ſeu, que vehent la veſtidura de aquell ſangonoſa, e penſa que puix nol veya en caſa que fos mort, ſclata, e mori ella e vn fill que tenia en lo ventre. Mes fon cordial e memorable lamor que Artemiſa Reyna hague a Menaculo marit ſeu, lo qual apres que ell fon mort, e li hague celebrades ſolemnes obſequies lo feu poluorizar, e begues la poluora moſtrant que ella volia eſſer ſepultura dell. Quet par de Melia muller de Cipio Africa? com ſon marit adulteras ab vna catiua ſua, en negun temps ho volgue deſcobrir perço que nol difamas, ans de continent que aquell fon mort ella li dona libertat e marit. E deu te recordar o hauras be entes a dir com Mirilla, caualler fort e virtuos, mata vn altre dins Sanƈt Johan de Latran, e fon condemnat que moris en lo carçre de fam: e com peruengues a noticia de la muller, caſcun dia ella lo anaua a veſitar, jatſia fos ben guardada ſi portaua alguna coſa per ſuſtentacio de la humana vida per que li pogues la vida alargar, e la muller ab la ſua let donant li a mamar lo ſoſtingue per gran temps ſens que per les guardes james fon ſabut: apres fon publicat lo cars, e obtingueren remiſſio gracioſa. De gran ſtima e de alt enginy foren totes les nomenades ſenyores excellint qualſeuulla home qui ſia ſtat de la creacio del mon ença, de que meriten grandiſſima honor e fama glorioſa, majorment con ab lur induſtria han aconſeguit lo que natura nols ha donat. Yo te volgut fer aqueſt incident recitant te totes aqueſtes coſes perço que tu ſapies que la donzella que yo ame e adore excelleix en virtuts a totes aqueſtes altres, e per ella es principiada aqueſta guerra, e per ella ſe ha de finir, e altrament no: e aqueſta es la reſpoſta quet done. Lo Rey gira les ſpatles, e ana ſen, que no volgue mes ſcoltar a Tirant, mas feu lo molt be apoſentar. E en la nit lo Rey penſa de prouar de paciencia a Tirant per conexer ſi era gentil home de natura: conuidal a dinar, e feu li poſar de moltes natures de viandes dauant ell, e lo Rey ſeya al cap de la taula, e Tirant quaſi al ſol de la taula, e les vnes viandes eren molt millors e mills aparellades que les altres. Tirant axi com aquell qui era deſtre en totes coſes e ſabia tant com ell, no cura ſino de menjar de les bones viandes e lexa les altres. Com foren leuats de taula portaren la collacio en vn gran plat dor en lo qual hauia citronat, e pinyonada, e amelles e pinyons confits a la vna part del plat, e Tirant pres dels millors e majors que hi hauia. Apres lo porta dins vna tenda hon hi hauia vn gran munt de dobles dor, e altre de ducats, e altre de moneda blanca, e vn altre munt de vexella dargent, e moltes robes e joyes quis moſtrauen dins la tenda, e hauiay molts arneſos, y .x. caualls molt bells encubertats, e al cap de la tenda hi hauia vna barra ab tres ſparuers. Com lo Rey lo tingue dins la tenda, dix li ſemblants paraules: Embaxador, lo meu coſtum es aqueſt, que quants embaxadors venen en preſencia mia que ſien de princeps, han de pendre del que mils los alte tant com ne vullen, perquet prech que prengues tot lo que vulles, car com mes pendras mes ne ſere content. Tirant com veu la voluntat del Rey dix que era molt content de pendre, puix no feya carrech a ſon ſenyor ſino vergonya a ſi mateix, e pres vn ſparuer lo millor que a ſon grat ſabe triar. Lo Rey fon de aço molt admirat, e preſumi que aqueſt deuia eſſer home deſtima e molt virtuos, car en lo ſeu geſt ho moſtraua. E axi mateix veyal que la ſua perſona era proporcionada ab tanta ſingularitat que natura en ell no hauia en res fallit, dient que en tota ſa vida tan bell caualler no hauia viſt, e deſijaual molt en ſa cort tenir. Empero creya en lo parlar de Tirant que hauia fet en preſencia ſua, que no dexara lo ſeruey de ſon ſenyor per ſtar en la ſua cort, dellibera de no dir lin res. E Tirant cobrada ſa reſpoſta axi com es ſtat rahonat parti, e tornaſſen a ſon ſenyor lo Rey de Tremicen, e feu li fideliſſima reſpoſta de tot lo que era paſſat entre ell e lo Rey Scariano. E lo Rey demana a Tirant, ſon enemich ſi tenia molta gent. Per la mia fe, dix Tirant, ſenyor, ells ſon molts, e tots dies li venen gents de ſoccors: yo nols he poguts veure tots juſtats, mas en viſts fora de la vila en camp quen ſtan paſſats .lxxx. milia. Tingueren conſell, e fon determenat que lo capdillo ab Tirant prengueſſen deu milia combatents quels eren reſtats, que los altres eren morts, e alguns que ſen eren paſſats als enemichs. Partiren ab aquella gent, e anaren per guardar vna ciutat qui hauia nom Aſinach, car ſi aquella ciutat ſe perdia, tot lo regne era perdut, e per quant ſabien que los enemichs hi deuien venir, aqueſts ſe poſaren dins. E Tirant en aquell cars uſaua de ſon ſaber fent enfortir be tota la ciutat, e feu fer moltes barreres fora de la ciutat en tal forma que ſi ells hi venien foſſen ben ſeruits: e a la part que era pus flaca feu fer molts foſſats, que per dauall terra podien entrar e exir ſens obrir les portes de la ciutat, les quals reſponien en vns orts qui prop de la ciutat ſtauen. Com lo capdillo veu fer tan ſubtils e artizades obres a Tirant ſtaua lo mes admirat home del mon, e deya que james de ſa vida hauia viſt home qui tant en les armes ni en la guerra ſabes: e per tal forma ſtauen ſperant los enemichs que vingueſſen. E lo Rey ſtaua en la ſua ciutat de Tremicen molt ben proueyt de totes les coſes neceſſaries, e los enemichs anauen conquiſtant per tot lo regne. Seguis que vn juheu que dins la ciutat de Tremicen ſtaua, lo mes rich que en tota la ciutat fos, ixque ſen de la ciutat ocultament e ſen ana hon era lo Rey Scariano, e ab gran cautela e propoſit malicios li dix: Senyor, per que la ſenyoria tua laura en arena? tot quant fas es no res ſi ans de totes coſes no prens lo Rey de Tremicen, car hagut aquell, en dos dies ſeras ſenyor de tot lo regne, e no iras deſtentat per les cauteloſes vies, e ab gran ſeguretat de tu e dels teus poras anar y eſtar. E ſi la ſenyoria tua fa vna concordia ab mi, yot fare vencedor de tots los teus enemichs, e mes te dare lo Rey e ſa filla en ton poder. Com lo Rey Scariano tal coſa hoy dir tingueu per vna burla, e reſponent dix: Com ſe poria fer tant de mal com dius? pero ſi tu tal ſeruey me fas, yot promet a fe de Rey de fer te lo major ſenyor del regne, pero no puch penſar que tu pugues fer tant com dius: mes te val que ten tornes, e no vulles per fer enuig e dan a ells ofendre a mi, car no ſe ſi eſt home celerat e de peſſima vida, no ſabent lo aguayt de la fortuna ſi ſeria per a mi proſpera o aduerſa, ſegons la tua openio, que no negues a mi e fos gloria per als altres per los meus peccats. En hoyr lo juheu ſemblants paraules no tarda en fer principi a tal reſpoſta.