Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 302

CAPITOL CCCII.

Reſpoſta que fa Tirant al capdillo.

N

O deu eſſer permes per art de caualleria a negun caualler, per vila que ſia, que dega retre mal per mal: quant mes deu guardar lo caualler virtuos de offendre lart de caualleria e de gentilea, car mes honor ſe fa lo qui perdona a ſon enemich que aquell quil mata: e majorment com lenemich es tal e tan virtuos que en lo mal que ha fet no tinga culpa, per mantenir bona querella, car tal home com aqueſt Rey es axi virtuos en tots ſos aƈtes ſegons fins aci per ſperiencia ſe moſtra. E encara que haja mort lo Rey ton ſenyor, non ſies admirat, com ell fins aci haja feta la guerra molt juſta, ab gran raho e per ſos peccats lo Rey es mort, ſegons per la ſenyoria tua ſo informat, e no res menys ne tinch major noticia, car ſi en aquell cars com yo fuy trames a ell per embaxador nom fos tant alargat de parlar, ell nom haguera referida la ſua juſticia. Ara puix ſe que ab juſta cauſa ell feya la guerra, Deu ha pagat a ton ſenyor ſegons ſos merits: e ſi la fortuna ha portat aqueſt Rey en noſtres mans, per eſſer joue de .xxij. anys, deu li hom lexar complir la ſua virtuoſa vida. E es propia coſa e neceſſaria als cauallers en los ſeus glorioſos aƈtes ques diſponguen a fer ſenyalades coſes, car les virtuts conſeruen la excellencia del ſtament uniuerſal. E prech te, ſenyor, quet placia no voler que apres de tan ſingular viƈtoria ſe faça crueldat en dona, majorment en ſanch real: car les dones ſon exemptes de tots los perills de les batalles e de crueldat, e aço deuen molt ſquiuar los homens viƈtorioſos qui volen ſenyories conquiſtar: car neguna dona no es merexedora de mort, ſi donchs no cometia adulteri, ſegons en la ſanƈta Scriptura en la ley vella era acoſtumat. E ſab be la ſenyoria tua que Reyna ſens culpa mort no merita: e tant com lo mon duras de ta ſenyoria e de mi ſeria manifeſtada la veritat de la maleſa que cometriem, en gran dejeccio de noſtra honor e fama. E no placia a Deu que per bens ni per ſenyories yo ſullas les mies mans en ſanch de dona de honor, ni menys hi conſentis, com no ſia obra de caualler, e en eſpecial de aquells qui en la honor volen mirar ſperant gloria de lurs aƈtes. E la tua ſenyoria per eſſer capita ſobre tots los capitans, e venir de tal part, e home de tan ſingular diſpoſicio tenir deſig de fer crueldats, com ſies tan virtuos, no pertany de tu: perſeguint com a caualler lo que començat has, car en los teus aƈtes toſtemps hi deus meſclar amor e pietat, e reſtar ten ha per a ſempre gran gloria e honor e inmortal memoria. Tantes rahons dix Tirant al capdillo, que li feu conexer lo gran defalt que volia fer e menyſcapte en la honor de caualleria, e en dan ſeu. Apres dix Tirant: Lo millor conſell que podem tenir es que hajam en poder noſtre lo Rey e la Reyna, puix tenim ja tots los cauallers de la cort ſua. Anaren a la torre maeſtra, e lo Rey dar nos volia ſi no li aſſegurauen la vida: e memtres tenint ſe ja per mort, penſant que puix hauia mort lo Rey que tal ſe farien dell, planyent ſe feya en ſi grans lamentacions. Ara, dix Tirant, lexem lo ſtar, car la fam li fara fer preſtament la raho, e poſem en bona cuſtodia aqueſts altres cauallers. Regonegueren tot lo caſtell, e trobaren lo fornit de moltes vitualles, ço es de mill e de forment, dacça e panis per a ſet anys, ab una lucida font daygua que de la penya ſortia. Venint la nit lo Rey tenint gran pietat de la Reyna crida de vna fineſtra poqueta qui era dins la torre, e dix: Puix gracia en voſaltres no puch trobar vull abandonar los vicis e enſeguir les virtuts: qual de voſaltres es caualler a quim puga dar a preſo? Senyor, dix Tirant, yo veig aci lo capdilloſobre los capdillos, lo qual es caualler molt virtuos. No, dix lo Rey, mas aſſeguram fins quet haja fet caualler, apres yom poſare en ton poder. Senyor, reſpos Tirant, yo ſo ſtat creat caualler de mans del mes poderos Rey e mes virtuos que ſia en tota la creſtiandat, ço es lo Rey de Englaterra, qui per ſola virtut floreix en lo mon ſens que no ha par: car axi com la luna te mes claror que totes les ſteles, axi aqueſt Rey excelleix de virtuts a tots los altres Reys de la creſtiandat, e perço yo no poria eſſer fet dues voltes caualler. Lo Rey conegue be que aqueſt era lo embaxador qui tant ab ell parlat hauia, e dix li: Tu qui eſt ſtat trames a mi per embaxador aſeguram la vida per ço que puxa fer aƈtes de caualler e de Rey coronat. E Tirant reſponent dix: La vida tindras ſegura un mes apres quet ſies mes en mon poder, e de aço yot done la mia fe. Lo Rey ho tingue en tan gran ſtima com ſil hagues mes en franca libertat: e deuallat de la torre obri la porta, e poſas en lo lindar ab la ſpaſa en la ma, e dix ab animo eſforçat de caualler paraules de ſemblant ſtil acompanyades.