Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 304

CAPITOL CCCIV.

Lamentacio que fa la Reyna per la viſta de Tirant e del capdillo.

A

Xi com les flames ſon aumentades per los vents, crexent en major flama, axi les mies dolors e penſaments ſon aumentats en lo pus alt grau de dolor com vos he viſts, penſant hon es lo meu virtuos pare, e mos germans, e aquell ſpos meu que yo mes amaua que a la mia vida, qui ab voſaltres ſolia conuerſar. Miſera de mi! per que deſige yo que lo meu pare viſques, puix altra volta hagues de morir? car les penes e treballs qui en aqueſt mon ſon de molt major pena ſeſtimen que no los altres. Donchs, atribulada de mi! que deſige ni puch deſijar ſino la mort, qui dona fi a tots los mals, e repos a les penes e treballs de aqueſt miſerable de mon e ple de miſeries, e ſeria acompanyada ab aquelles perſones que yo mes amaua e deſijaua habitar! E per ventura yo deſige lo meu dan en deſijar que tornaſſen, car tornant ſe poria ſeguir mes mal per a voſaltres y per ells, e aument de dolors per a mi, ſi per algun grau mes era poſſible que aumentar ſe pogueſſen. Com yols perdi de viſta fon aquell aſenyalat dia de dolor: com ja yo no pogues cridar ni planyer, lamentant la mia fort deſauentura, ploraua, perço que ſi no hoyen la mia veu ſentiſſen lo plor: que podien fer mes los meus hulls ſino que ploraſſen, puix nols podien veure? E lo quem fallia a la veu, aumentaua en plant e batiments meſclant ho tot enſemps ab les mies lagrimes. O piadoſos hoynts, contemplau en voſtres penſes los meus cabells calats en lo coll y en les ſpatles ſcampats ſegons es coſtuma de perſona molt doloroſa! e les mies veſtidures aumentaren en gran pes per la abundancia de les mies lagrimes, que les hauia tant banyades que les gotes per baix decorrien, e axi tremolaua lo meu cors com fa la areſta del blat com la toca lo vent. Nous demane gracia alguna me ſia feta, ſino que preſtament me doneu la mort, per que ab lo meu pare puga fer companyia: e per lo merit vos prech que nom ſia dada longa pena, car la granea de ma deſauentura a totes les altres dones del mon auança: e per cars de ma aduerſa fortuna lo darrer comiat que peruench al terme de ma hoida fon vn doloros ay! E calla e no dix mes. Los capitans qui veren la adolorida Reyna tant lamentar ſe, aconortaren la com millor pogueren. Regonegueren lo treſor del Rey que tenia, e trobaren li en dobles .clij. milia marchs, per cauſa que era home molt rich, e lo que hauia guanyat com pres la ciutat de Tremicen e la major part del regne. Tirant pres les mes honrades mores de la vila, e dona les a la Reyna per que la ſeruiſſen. Lo Rey crida los capitans, e feu ſe venir lo petit infant que ell hauia fet caualler, e dix: Senyors, puix a la fortuna plau quen tal cars vengut ſia, nom reſta mes a fer ſino ſola vna coſa: aqueſt a quim ſo dat per preſoner es ſens heretat, que ſon pare e mare tenen molt pochs bens de fortuna: yo de bon grat ab licencia de voſaltres done gracioſament al dit infant de mos propis bens .xx. milia dobles de renda tant com la ſua vida durara. E feu ne leuar carta publica rebuda per dos alcadis: e mes, aqui preſent, feu donacio de tots los ſeus regnes e terres a Maragdina Reyna e muller ſua. Ara, dix lo Rey, puix he complit de fer tot lo que deſijaua, no reſta daci auant ſino que façau de la mia perſona tot lo que plaſent vos ſia, que ab molta paciencia pendre la mort tota hora que executar la volreu, car ja nom pot fallir ſepultura deſonrada: mas deman vos de gracia quem vinga a veure aquell inich e celerat home, que de bon grat yo li vull perdonar, puix es ſtat tan deſtre e tan ſolicit en poſar me en anguſties e deſtruyr tot lo meu ſtat. Com li fon dauant Lalbanes, lo Rey li preſenta ſemblants paraules: Galant, molt merita la tua fe, que has tengut tan gran animo de fer vna tan gran maldat e tracio de voler deſtroyr vn Rey en perſona y en bens. Per quina culpa meriti yo de eſſer tan mal traƈtat de tu? be has manifeſtada la fiƈta amor que tu moſtraues: digues, Albanes, hon es la promeſa fe que ab jurament de mal creſtia tu prometiſt de eſſer me leal? qui poguera creure que tanta maldat e crueldat en tu pogues habitar? E be pot penſar lo teu Capita que pot fiar molt de tu, car ſi lo cars ſ' hi ve, faras pijor dell que no has fet de mi. Toſtemps la fortuna es fauorable als dolents e vicioſos. Ara yot perdone per ço com ſtich en lo article de la mort, e no ſe ſi ſere huy o dema, e yo confie en Mafoment que altrit pagara, car la tua gran maldat no pot reſtar impunida. Tirant no comporta que mes parlas lo Rey, ſino que li dix: Senyor, aconortat e tingues bona ſperança de la tua vida, e penſe la ſenyoria tua que aço ſon obres de guerra, que qui la continua li ſeguexen molts inconuenients, que vnes voltes ſon vençuts, altres vencedors, e aço ſegueix mes als grans ſenyors que no als altres, per ço com ſe acoſtumen a lur gran poder e volen leuar la roba als qui no tenen defenſio, e algunes voltes la fan juſta o injuſta, e noſtre Senyor qui es juſt dona en les batalles e en les guerres la juſticia a de qui es: perço ſi la fortuna ta portat aci penſa que tu no eſt lo primer ne ſeras lo darrer. Reſpos Lalbanes: Senyor Capita, lexau lo ſtar, que lo Rey me dona carrech de coſa que los altres mo tendran a virtut, car ell podia be penſar e creure que eſſent yo creſtia y ell infel, no li podia yo ni deuia procurar ſino tot lo mal e dan que pogues: yo era tengut de fer qualſeuulla coſa per exir de catiu de poder de infels. Daltra part tu, ſenyor, eſt tan cobdicios, que tots los bens quis guanyen en la conqueſta los tires per a tu els poſes en ta poteſtat e ſenyoria: mira quanta moneda hauies ajuſtada robant viles e ciutats, les quals not hauia dexades ton pare ni menys tos parents, ans eren de aquell famos e virtuos Rey de Tremicen qui ſens voluntat ſua li has leuada la major part de les terres ſues, robant los pobles, forçant les dones e donzelles, e fent morir ab gran crueldat totes aquelles que les viltats no volien comportar. Guarda, Rey, aqueſtes coſes no ſon plaſents a Deu: e ſi los capitans te perdonen la vida, e not ſmenes, ton fet no ſera de longa durada. E com no penſes tu que noſtre Senyor mo ha poſat en lo cor e en la voluntat que to diga, ſegons meriten los teus grans peccats, e que yo fos aquell qui fos cauſa de la deſtruccio de la tua perſona e dels teus bens? E ſi per Deu es ordenat que yo ſia executador, yo mi ſent diſpoſt per executar ho e portar te a total deſtruccio. E ſi altres reliquies hi reſtauen a fer, ab aqueſta ſpaſa la qual es ſmolada en la mola de aquells qui ſon uſurpadors del be publich, e dels bens que no pertanyen a tu, ho fare. Digues, qui pot penſar lo gran treſor que has robat a tos vaſſalls fent los pagar cent dobles per caſa, deſtruynt tots los cultiuadors, e no has volgut pagar lo ſou a la gent darmes, mas pagueſ los de vent, e deyes los: Robau lo que poreu, que altra coſa nous daria. Sino que veig la gran clemencia del Capita creſtia que es tanta, que james de la ſua boca no pot exir ſino gracia e perdo, altrament la tua perſona a foch y a flama deuria perir. Tirant tingue compaſſio del Rey que hohia tantes vilanies ab paciencia que li eren ſtades dites per Lalbanes, e veya que lo capdillo ne ſtaua admirat e no li deya res, mana li que callas, que no volgues donar tantes penes al Rey ultra les que ell ſe tenia. Com, dix Lalbanes, ſenyor Capita, no vol la merce voſtra que diga la veritat qui es manifeſta? car aqueſt Rey es molt culpable de tres peccats mortals, e per qualſeuulla de aquells merita la vida perdre. Quals ſon aqueys peccats? dix Tirant. Senyor Capita, dix Lalbanes, yous ho dire: lo primer es peccat de luxuria, que ſe ha apropiada la Reyna per força e ſens voluntat ſua: lo ſegon es de auaricia, perque es lo mes cobejos Rey que en lo mon ſia: lo tercer es de enueja, e ſi foſſem en temps de juſticia, triſta de la tua perſona... mas ſom en ley de gracia, e aço li ſoſte la vida. Tirant li feu manament que callas, e que no li donas mes paſſio. Lalbanes dreça les noues a Tirant, e en ſtil de ſemblants paraules li feu principi.