Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 308

CAPITOL CCCVIII.

Reſpoſta que feu Tirant a la requeſta de amors que la Reyna li hauia feta.

S

I la mia beniuolença ſtigues en ma libertat, gran culpa tendria de refuſar requeſta de tanta valua: car les voſtres agraciades paraules me moſtren granea de tanta amor, quem obliga en ſeruir e aydar a la ſenyoria voſtra, e pendreus en compte de filla: e ſeria a mi vn gran defalt que yo volgues donar lo que tinch ja donat e fora de ma libertat, car per la molta amor que tinch de ſeruir vos mon peccat vos confeſſare: Gran temps ha que yo ame vna donzella de gran ſtima, e ella per ſemblant a mi, e ſeria gran defalt meu que per ella eſſer tan virtuoſa, que ha ſeruada tanta virtut de honeſtat deuers mi, que yo cometes tan gran maldat deuers ella, ni li fallis en ſes amors, ans permetria la mort que tal cars ſe pogues dir de mi: e prech a Deu que ſi tal penſament me paſſaua per lenteniment, ſobris la terra, e aqui fos enclos en ſepulcre de dolor. E vos, ſenyora, qui ſou dotada de tant ſaber que no ignorau los termens de amor, lo que no volrieu per a vos no deurieu deſijar per altri: e prech a la ſenyoria voſtra nos agreuge del meu parlar, car vos ſou perſona tal e de tanta ſtima que no es dama en lo mon qui mes puga valer, ni ſe princep ni caualler per virtuos que fos en lo mon que nos degues tenir per benauenturat en poſſeyr la voſtra gran bellea. E com veritat ſia vna de les cauſes que noſtres paſſions refrena, les fundades e inuencibles rahons de voſtra ſenyoria, los ſcurs nuuols de la mia apaſſionada ignorancia en vapors conuertint ab ſol luminos de vera doƈtrina han illuminat lo meu entendre, calfant ma voluntat de ſeruir voſtra excellencia, que la vida no tinch en car ſi la hauia a deſpendre. E perque lo peccat meu vos he confeſſat, de mes abundant perdo teniu cauſa de perdonar me: pero per merits de aquella qui per molta gentilea ſua afeƈtadament me ama, ha volgut Deu que lo meu cor e voler nos puga mudar, e per cauſa de aço lo meu cor plora gotes de ſanch, e james ſe veura alegre ni content fins que veja la ſenyora de qui es. Mas hauent per cert que merits neguns no baſten de fer menys ma beniuolença, puix altre delit amor ab ſi no porta ſino ſperança de benauenturada fi: per que yo nom deſeſpere prenent per tal fi voſtra ineſtimable valua, la qual per la merce voſtra tenir tanta bellea, gracia e ſaber me obliga dir me ſeruidor voſtre tant com lo viure mo conſenta. E per temença de errar me dexe de recitar les mies propies paſſions, per be que nos moſtren tan grans com ſon les mies fatigues: car dix vn gran poeta, que les fatigues rahen apenes amor de la penſa. Ajudam encara altra raho que nom vull oblidar: com voſtra ſenyoria ſia mora e yo creſtia, no ſeria licit tal matrimoni. E no perdau, ſenyora, per lo que dit he la ſperança de mi, car tant com anima tendre en lo cors, james vos fallire en ſeruir vos, abſent o preſent, hon ſe vulla que yo ſia, car lo voſtre molt merexer mi obliga. No tarda la Reyna ab lagremes als ulls fer li ſemblant replica.