Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 309

CAPITOL CCCIX.

Replica que fa la Reyna a Tirant.

P

Och ſe poguera creure que en vn caualler de tanta noblea ab compliment de totes virtuts habitas tanta crueldat de refuſar requeſta de tan gran amor: car ſi tenies conexença quant ma vida perilla, per art de gentileſa deuries eſſer prompte en procurar me lo remey: e de tal penſament ſtich temeroſa de dir te quant ſtich abandonada com veig que not puch dir la menor part de la pena mia: en tals contraſts per ſobres gran dolor la mia anima ſta turmentada. E ara tes manifeſta la cauſa de hon tant temps la mia gran amor te es ſtada cuberta, la qual ſol vn punt de egual temor no deſacompanyada james ha ſoffert la mia voluntat te pogues dir ab atreuiment quanta es la ſenyoria que tens en mi: e conexent lo teu gran auiſament te fas cert ſi a mes paraules negaras crehença, not tarda lo merit que ſera de ma preſta mort, e axi los meus mals no hauran longa durada. Aconſeguint terme de infinida gloria ſi de tu he acabat remey, e fent tu lo contrari, pendra fi en mi, dexant me de viure ab ſola anſia que los meus merits ab los teus tant ſe concorden, que egualment mirant en paradis o en infern los dos prenguen poſada. E ſit parran les mies paraules ab ſi veritat no porten, penſa que no poca amor dir tals coſes me obliga. Ab tot que ſi deſpill no tens fretura, veuras de tos bens per defalt de ben dir la mes part eſſer callada, e hauras a creure que ſi com a Deu te adoraua, nom de mala mora merexeria. Mas ſol vn demerit ma ſtrema amor guaſta, que los teus molts bens forçada a tanta amor me porten, hauent per cert merits alguns no baſten de eſſer amada me facen merexedora, e a tan fallides ſperances ſeguint lo coſtum de les altres, deurien fer menys ma beniuolença, puix altre delit amor ab ſi no porta ſino ſperança de benauenturada fi, be que yo nom deſeſpere prenent per tal fi la tua ineſtimable valua, la qual deute me obliga dir me tua tant com lo viure mo conſenta. Adorant tu, que altre deu ma ley nom moſtra, com me dius yo ſo mora e tu creſtia tal matrimoni eſſer no poria, e yo dich lo remey que bes pot fer en tornar tu moro, e la mia demanda ſe complira, e en tal cars haura loch: e ſi fer nou volras, que vulles dir que la tua ley ſia millor que la mia, de bon grat ho creure, e toſtemps dire que axi es, e tota hora que tu volras eſperimentar conexeras quanta es la mia amor e fermetat. Perque, caualler virtuos, obre los ulls e veja lo teu cor ſentit, lo que dich ho fare ab major voluntat que tu penſar no pories. E de la donzella quem dius que ames yo crech que es ſomni per ſcuſar te, ſino que moſtres tenir poch grat de mi, e perço denegues lo matrimoni: e encara que axi ſia nom vull oblidar de regraciar te la gran obligacio quet tinch que com a bon caualler e virtuos me fas proferta de ajudar e valer me en la gran neceſſitat e congoxa en que ſo poſada, encara que per art de caualleria hi ſies obligat defendre les perſones deſemparades, yo nou prench per aquexa part, ſino queu accepte com de vn pare e ſenyor, perquet veig tan magnanim e virtuos que no pots fer ſino lo que has acoſtumat, e de aço ten beſe les mans. Tirant penſa vn poch en ſi, e veu lo bon prepoſit de la Reyna que tenia en fer ſe creſtiana, alegra ſen molt, e veu ab los ulls de la penſa cami per hon la ſanta creſtiandat poria eſſer exalçada: dellibera de moſtrar molta amor a la Reyna per que tingues voluntat de fer ſe creſtiana, no perjudicant en res la amor que tenia a la ſua Princeſa, e ab cara afable moſtrant eſſer molt content Tirant de la Reyna, ab gracios geſt feu principi a tal replica.