Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 313
DIuerses ſentencies foren dels antichs philoſofs qual era lo major be de aqueſt mon. Digueren que riqueſes, dient que aquelles eren ſtimades, e los homens richs eren honrats: e de aquells fon Virgili qui feu libres com ſe porien adquerir riqueſes, e Ceſar qui poſa tot ſon enteniment en les riqueſes de aqueſt mon. E altres digueren que caualleria, car per caualleria hauia hom en aqueſt mon viƈtoria de moltes gents, e aquell fon Luqua qui en ſos libres molt ne parla. Altres digueren sanitat era conſeruament de vida, dels quals fon Galien qui feu libres com hom pogues hauer ſalut: e Lemperador Conſtanti qui per ſalut volgue donar tot lo ſeu imperi. Altres volgueren dir que lo major be de aqueſt mon era amor, car per amor es lom alegre e joyos, dels quals fon Ouidi qui feu libres de amor, e micer Johan Bocaci de Troyol, y de Griſeyda, e de Paris e de Helena, de ques feren molts ſingulars aƈtes. Altres digueren per bones coſtumes lome vil era exalçat, dels quals fon Cato qui feu libres de bones coſtumes. E altres digueren que ſauieſa, car per ſauieſa conexia hom Deu e a ſi mateix, e totes les creatures de Deu, e aqueſt fon Ariſtotil qui feu libres de ſauieſa, e lo Rey Salamo qui entre tots los altres noſtre ſenyor Deu lo volgue dotar de ſauieſa, lo qual dix: Yo ame ſauieſa perque es illuminacio de lanima, e per ella tinch honor dauant los vells e los jouens, don procehex ſubtileſa en jutjar dauant les poteſtats als quiu merexen: e poſſehexca memoria per a toſtemps en ordenar los meus pobles, e en los penſaments de aquells es gran delit. Donchs aqueſta deu hom enſeguir, car mes val que or ni argent ni pedres precioſes: pero molts ſon quey treballen per a conſeguir ſauieſa, e no ſon tots de vn enteniment, car vns treballen en ſaber per raho que ſien millors que los altres, e aqueſts aytals ſon moguts per peccat de ſuperbia, qui volen ſaber per raho de exalçar a ſi mateys, e aqueſts tals lo lur ſaber es inflat qui dona ſuperbia. Altres aprenen ſaber ab que puguen hauer riqueſes, e aqueſts tals ſon moguts per lo peccat de auaricia, e lenteniment de aqueſts ſeria couinent coſa ſaber de medecina, car per aquella ſe poden aconſeguir riqueſes temporals. E altres treballen en ſaber per raho que ſien loats per les gents, e aqueſts ſon moguts per vanagloria, e aprenen ſaber couinent a ells, ço es les natures del cel e dels planets, e lo mouiment de aquells, e les propietats dels elements, e daltres coſes qui donen ſemblant ſaber. Altres treballen en ſaber per conexer a ſi mateys, e aqueſts ſon moguts per virtut de Deu, e lur enteniment es bo, car treballen en viure be e ſeruir a Deu: e aqueſts tals han la gloria celeſtial, e la flor e fruyt de ſaber, e ſon nomenats ſauis. E veus aci, ſenyor, tot lo quey ſe en lo que la ſenyoria voſtra me ha demanat, e ſi mes y ſabes mes vos ne haguera dit: e ſuplich vos me façau gracia de voler rebre lo ſanƈt babtiſme, e yous vull ſeruir, e eſſer vos germa darmes. Reſpos lo Rey, e dix que era molt content, e que coſa en lo mon tant no deſijaua com eſſer creſtia, e quel pregaua que preſtament fos fet. E Tirant li dix: Senyor, yo vull que ans de totes coſes me façau lo jurament de la germandat al Alquible com a moro, e apres com ſereu creſtia altra volta com a creſtia. Dix lo Rey que era content de fer tot lo que ell volgues. Tirant per prouar lo, li dix: Senyor, voleu rebre lo ſanƈt babtiſme en publich o en ſecret? Com, dix lo Rey, e penſes te tu que yo vulla enganar a Deu? ans me plauria molt ſe fes en preſencia de tota la mia gent fer me creſtia, e rebre lo ſanƈt babtiſme, a fi que vehent batejar a mi tinguen occaſio de batejar ſe: e prech te que de continent hi vulles trametre. Tirant per lo gran benefici ques ſperaua de aqueſta coſa en augment de la ſanta ley creſtiana fon molt ſolicit: e trames vn moro als capitans del Rey Scariano a dir com lo Rey los manaua ſots pena de la feeltat que vingueſſen a ell ab tota la gent. E los moros foren contents de obeyr lo manament de lur ſenyor com los manas que vingueſſen pacificament e ſens armes: e axi fon fet.