Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 315
YO Scariano per la diuina gracia Rey de la gran Ethiopia, com a fel creſtia e verdader catholich poſe les mans ſobre los ſants quatre Euangelis e fas jurament a tu, Tirant lo Blanch, de eſſer te bo e leal germa darmes tant e tan longament com los noſtres dies duraran, ab promeſa fe de eſſer amich del amich e enemich del enemich: e per bona germandat te promet de tots mos bens preſents e sſdeuenidors de partir ab tu la mitat: e ſi per cars de aduerſa fortuna tu eres pres, de poſar a perill de mort la mia perſona e los bens en ajuda e fauor tua. E dich ara per lauors em obligue ſots virtut de la promeſa fe, de complir totes les coſes qui a bona e pura germandat ſe requiren. E Tirant feu lo ſemblant jurament, com ja lin hagues fet altre com lo Rey jura com a moro: e fet lo jurament per caſcuna part ſe abraçaren es beſaren, e de aquella hora auant tots los quis feyen germans darmes prenien la forma de aqueſt cartell. E complides les coſes deſſus dites, Tirant torna a batejar, e la preſſa era tanta dels moros quis volien batejar, que Tirant no baſtaua nit e dia en dar los lo ſant babtiſme, fins a tant que vench vn frare del orde de la Merce qui era arribat en la ciutat de Tuniç, e vengut ab vna nau de mercaderia per traure catius creſtians. E lo dit frare era natural Deſpanya la baxa, de vna ciutat qui es nomenada Valencia, la qual ciutat fon edificada en proſpera fortuna de eſſer molt pompoſa e de molt valentiſſims cauallers poblada, e de tots bens fruƈtifera exceptat ſpecies, de totes les altres coſes molt abundoſa, de hon ſe trahen mes mercaderies que de ciutat que en tot lo mon ſia. La gent qui es de alli natural, molt bona e pacifica e de bona conuerſacio: les dones de alli naturals ſon molt feminils, no molt belles, mas de molt bona gracia e mes atraƈtiues que totes les reſtants del mon, car ab lo lur agraciat geſt e ab la bella eloquencia encatiuen los homens. Aqueſta noble ciutat vendra per temps en gran decayment per la molta maldat qui en los habitadors de aquella ſera: de aço ſera cauſa com ſera poblada de moltes nacions de gents, que com ſe ſeran meſclats, la lauor que exira ſera tan maluada que lo fill no fiara del pare, ni lo pare del fill, ni lo germa del germa. Tres congoxes ha de ſoſtenir aquella noble ciutat ſegons recita Helies: la primera de juheus, la ſegona de moros, la terça de creſtians qui no venen de natura, qui per cauſa dells rebra gran dan e deſtruƈtio. Encara diu mes, que la cauſa perque es tan fructifera aquella regio e tan temprada ſi es, que com la ſpera del ſol dona en parays terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de Valencia, perque li ſta de dret en dret, e de aci li ve tot lo be que te. E tornant al propoſit, aqueſt frare deſſus dit ſabent que vn capita creſtia hauia pres lo Rey Scariano e hauia quitats tots los catius creſtians qui eren ſcapats de la galera quis perde, ana ſen dret hon Tirant era per demanar li que per amor de Deu li fes alguna caritat per que ſen pogues portar alguns catius quey hauia de aquel regne de Valencia, los mes que pogues. Com Tirant veu lo frare fon lo mes content home del mon, e pregal que batejas tots los qui reſtauen. E en aquells dies foren batejats quaranta e quatre milia e .ccc.xxvij. moros e mores qui foren en cami de ſaluacio. Com la gent del Rey, los qui no ſe eren volguts batejar, veren lo Rey creſtia, tots ſe partiren dell, e no reſtaren ſolament ſino los creſtians. La fama preſt ſe diuulga per tota la Berberia en tanta quantitat, que vench en noticia dels Reys qui venien en ajuda al Rey Scariano, e moguts de gran ira caminaren lo mes preſt que pogueren, e prengueren li tot lo ſeu regne, e donaren lo al fill del Rey de Perſia, e de continent lo coronaren Rey. E en aqueſt ſpay de temps que aqueſts Reys conquiſtauen les terres del Rey Scariano, los correus li venien caſcun dia ab la mala noua recitant li com li prenien tot lo regne, que noy reſtauen ſino tres caſtells ques tenien que nos volien dar, e alli era la mes gent dels Reys per pendre aquells caſtells. Apres que lo Rey Scariano fon fet creſtia, Tirant lo prega molt el ſuplica que volgues tornar totes les viles e ciutats que pres hauia del Rey de Tremicen e les reſtituis a la Reyna a qui pertanyien. E lo Rey molt liberalment loy atorga: pero lo Rey prega a Tirant com a germa ſeu darmes li volgues donar la Reyna per muller. Senyor, dix Tirant, del que vos me demanau yon ſo ja pregat, e dexau ho a carrech meu, car yo la ſupplicare vna e moltes voltes quey conſenta, car ſegons noſtra ley lo matrimoni que per força es atorgat no val res. Lauors tots enſemps caualcaren e lexaren en lo caſtell per capita lo ſenyor Dagramunt. E lo capdillo que veu a Tirant tant auançat en creſtiandat, e tots lo obehien com al Rey, e ſtimauen mes la liberalitat e bon parlar de Tirant que del Rey ni del capdillo, ne de tots quants eren, lo capdillo prega a Tirant lo dexas ſtar en ſa ley fins a tant que fos mogut per ſa deuocio. E Tirant honraual molt el auançaua tant com podia, e toſtemps en los conſells ell era demanat lo primer, e parlaua apres del Rey. Puix lo Rey fon poſat en libertat, ab tots los ſeus, anaren a la ciutat de Tremicen. E aquella ciutat ab totes les altres viles e caſtells foren reſtituides a Maragdina Reyna de Tremicen: e foren quaſi tots los de aquell regne creſtians, e lo frare de lorde de la Merce inſtruhils en tot lo ques pertany a verdaders creſtians.