Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 316

CAPITOL CCCXVI.

Requeſta que fa la nouella Reyna de Tremicen a Tirant que la vulla pendre per muller.

N dia la nouella Reyna com ſe veu ſenyora de tot ſon regne de Tremicen, volgue altra volta temtar de paciencia a Tirant ſi li abelliria la corona del regne, per que dellibera de fer li vna ſemblant requeſta:

Puix major be fora tu ma penſa no troba, nom puch retenir que not diga lo gran poder que ſobre ma vida amor te atorga: e ab tan juſta cauſa mes viues paraules te deurien fer cert de la ſtrema pena que ſol vn punt a ma triſta anima no deſempara. E com no tens noticia de quant ma vida perilla, ſi preſt de tu lo remey li tarda? E de tal penſament ſtich temeroſa que altra volta de tu no ſia refuſada: car vull que ſies cert que la menor part de ma pena not ſabria dir, e en tals contraſts ſobres gran dolor conſtreny la mia anima que no tinch ſforç en poder to manifeſtar: e pots veure quins treballs ma enamorada penſa combaten, ſens que altre premi de tanta amor no ſpere ſino o preſta mort o preſta vida. E axi mos mals no hauran longa durada ſino atenyent terme de infinida gloria de tu de qui ſpere acabat be: e fent tu lo contrari pendran fi en mi dexant me de viure ab ſola anſia, car la demanda que yot fas es molt juſta, ſanta e bona. E ſi ten ſtas per temor o vergonya del Rey nou deuries fer, car lo vençedor excelleix toſtemps al vençut, com certa coſa ſia e ſouint ſe ſdeue que major força tenen les leys de amor que negunes altres, qui rompen no ſolament les de la amiſtat, mas les diuines. E no ſaps tu be que amor es la pus fort coſa del mon, que als ſauis fa tornar folls e als vells fa tornar jouens, als richs fa tornar pobres, als auars fa tornar liberals, als triſts fa tornar alegres e rients, e als alegres fa tornar triſts e plens de penſaments? e moltes voltes ſeſdeue lo pare amar la filla, e lo germa a la germana. Donchs bem pots tu amar a mi ſens perjudicar a negu, com ſia per ta merce feta libera e ſenyora del regne de Tremicen: com ſia regla verdadera e coſa infallible que amor no entra ſino en teſta de perſona de bon ſentiment, e en aquella es ferma e no variable: e la perſona groſſera no te ſino amor daſe, que no ama ſino tant com veu, e a tantes com veu. Per que, caualler virtuos, com lo teu ſentit excellexca tots los altres ſentiments, de neceſſitat ſe ha de concloure que poſſehexes mes amor que tots los altres cauallers del mon: donchs, puix ta merce en amor es tan abundos, ſuplich te que en la menor part de aquella yo puxa eſſer participant, com altre be ni gloria no deſige en aqueſt mon ſino quet puga honrar e ſeruir com a ſenyor. E calla que no dix mes, e vn poch ſpay tarda Tirant en dar li tal reſpoſta.