Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 317
NEgu no pot obrar algun fort caſtell ſi poſa los fonaments en arena. E aço dich, ſenyora, per quant amor te tant ocupat lo voſtre gentil entendre, que la ſenyoria voſtra no es en recort del que altra volta vos es ſtat per mi referit, com no era en ma libertat poder vos dar lo que no tenia, com jau tingues donat. Car no ignora la ſenyoria voſtra que verdaderament amor no conſent en moltes parts eſſer partida, car nos poria fer ſino ab violencia ofenent a la qui ama: per que, ſenyora, ſuplich a la alteſa voſtra que vullau obrir los ulls del voſtre clar entendre, que la molta paſſio que teniu nous ocupe tant lo voſtre bon ſentit en conexer ne la raho ſis pot nis deu fer, e que vullau pendre alguna bona ſperança de nou conſell. E deman vos de gracia que la ſenyoria voſtra nos agreuge de les mies crues paraules, que you ſmenare tant en les obres que conexereu que teniu en mi pare o germa: e placiaus, e en do vos deman, que vullau pendre aqueſt virtuos Rey per marit e per companyia com jal tingau conegut, car mes vos val aqueſt qui en ſtrem vos ama que vn altre que no conexereu ni poreu ſaber ſius amara: e ſtareu pacifica en lo voſtre regne ſens hauer alguna contradiccio, e fer neu plaer a mi e ſeruey al Rey queus ho pendra en compte de gran ſtima. La Reyna qui veu la voluntat de Tirant, e que era joch forçat, ab les lagremes als ulls en ſemblant ſtil no tarda reſpondre.