Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 319
O gran fortuna mia que lo gran defalt que he comes me fa dubtar perdre la amor que tinch en tu, germa ſenyor, guanyada! car ſo vengut a la fi de mos darrers dies ſi la tua virtut nom vol perdonar. E clam te merce que per la amor e germandat que entre tu e mi es quem prengues a merce: car yom tinch per molt culpable de aqueſta cruel mort, la qual he feta ſobrat per intollerable ira: per les folles paraules que li hoy dir no pogui retenir lo natural mouiment quim força de fer tal deſaſtre, penedint me per hauer te tant offes en la preſencia tua. E ſemblants paraules deya lo Rey ab les lagremes als ulls manifeſtant dolres molt del que fet hauia per hauer tant enujat a Tirant com ſabia que amaua molt al capdillo. Apres dix lo Rey: Germa ſenyor, mana de mi e de les mies gents, que de tot lo que manaras ſeras obeyt per mi e per tots los meus. Tirant hoynt parlar al Rey ab tanta humilitat e ſubmiſſio fon molt content dell, e anal abraçar e beſar moltes voltes, e la germandat fon aumentada molt mes que no ſolia: e verdaderament ells ſe amauen ſens ficcio alguna, e lo Rey lo amaua el temia. Apres que fon refermada lamiſtat Tirant feu aqueſta ordinacio e priuilegi militar: Primerament ordena que tot home qui ſoſtingues cauall, e tingues armes, fos dit gentil hom: e qui tendria dos rocins fos gentil home e home de paratge: e qui tendria tres rocins fos dit gentil hom e home generos e caualler, e la caſa de aqueſts tals no pagaſſen negun dret al Rey, e caſcun daqueſts que tendrien lochs, maſos o alqueries tots foſſen haguts per franchs e liberts. E per aqueſta ordinacio foren trobats los homens generoſos en la Barberia, e de aqueſts ſe ajuſtaren paſſats .xxv. milia, los quals eren en les batalles molt durs e forts, e ab gran animo feyen les armes per defendre lurs libertats militars: e ajudaren a conquiſtar molts regnes e terres, e per cauſa de aço entre ells hauia de grans diuiſions, per ques trobauen armats e ab caualls, e ſi feyen de grans morts. E vehent Tirant tal confuſio ordena un altre priuilegi, que qualſeuol gentil hom, home de paratge, generos o caualler qui nafras o matas, o vingues contra los priuilegis e ordinacions fetes, que aqueſt tal fos pres e tallat lo cap ſens merce ni miſericordia alguna, e ſi pendre nol podien que ell e tots los ſeus deſcendents nos pogueſſen alegrar de gentilea ni del priuilegi militar, ans foſſen tornats en aquella matexa ſeruitut de captiuitat axi com tots los altres vilans. E per no perdre la gentilea feren pau, e mes no hague debats ni queſtions entre ells qui foſſen criminals, ſino que caſcu demanaua ſa juſticia com meſter era, e erals feta plenament. E tots quants eren, axi homens com dones, benehien a Tirant, e mes leſtimaren tenir per ſenyor que no al Rey: e com paſſaua per les carreres tot lo poble cridaua: Vixca lo magnanim Capita creſtia! Com totes aqueſtes coſes foren fetes, aplegaren molts rocins de Tuniç qui eren venguts de Sicilia qui hauien aqui deſembarquat, e molts arneſos, e cubertes de caualls en nombre de .cccc.xl. caualls encubertats: e Tirant no tenia perill ab aqueſts caualls encubertats de ferir en mig de tres milia ginets. Lo Rey e Tirant ab tots los altres partiren de la ciutad de Tremicen, e feren la via dels enemichs per veure ſils porien reſeſtir, e per defendrels la entrada del regne que volien fer. E eſſent ja a tres legues los vns dels altres, e dalt de vna muntanya, los creſtians a viſta del ſol podien ben veure tota la gent moriſca que venien: e com ſe foren atendats los vns a viſta dels altres, ſe feren aqui moltes embaxades. Los moros trameteren a dir al Rey Scariano ques conuertis ell, e Tirant ab tots los altres creſtians a la seƈta de Mafomet, e ſi fer nou volien que tots moririen a mort cruel. Com Tirant los hohia dir tals rahons, reya ſen e nols tornaua neguna reſpoſta: e los embaxadors prenien gran ira contra Tirant. Apres que ells hagueren conquiſtat tot lo regne del Rey Scariano vengueren li deſus, e Tirant dix: Senyor, puix lo camp es mogut, dema en aquell dia los haurem aci: reſte la ſenyoria voſtra dins la vila ab la mitat de la gent, e yo ab laltra ire a veure aqueſta gent en quin orde venen: e ſi ells van ſens orde, yols vos do per vençuts. O Tirant germa, molt volria anar ab tu ans que reſtar enclos dins la ciutat, mas lexem aci per capita lo ſenyor Dagramunt, e mana li que fara: yo deſig viure e morir prop de tu. Tirant que veu la voluntat del Rey dix que era content, e feu capita al ſenyor de Agramunt, e dix li Tirant: Stau toſtemps armats, e los caualls ab la cella, e com en aquell puig qui ſta prop la ribera veureu vna bandera vermella ab les mies armes pintades, feriu ab tota la gent a la part dreta perço com ells ſe atendaran prop laygua, e lo riu es fondo, e alli porem hauer de noſtres enemichs gran deſtroça: e per res no ixcau de la ciutat fins que vejau la bandera. Los moros dalli hon ſtauen per venir hon eren los creſtians per força hauien a paſſar vna gran muntanya quey hauia, ab moltes fonts daygua. E Tirant la nit e lo dia vogi tot entorn la muntanya, e de gran troç luny ell veu venir tota la gent moriſca: e ell tan cauteloſament com pogue ſe poſa dins vn boſch ben ſpes darbres, e mana a tota la gent que deſcaualcaſſen, e refreſcaſſen: y ell puja ſen en vn gran pi mirant com pujauen la muntanya, e veu com ſe atendaren prop de les fonts, e ſtigueren del mati fins al veſpre en paſſar dues legues: e de alli hon ells ſe atendaren hauia vna legua de pla per aplegar a la ciutat. La gent que venia detras veren los primers en la muntanya atendats, acordaren de poſar ſe baix al peu de la muntanya hon hi hauia molt belles praderies e vna cequia daygua: e podien eſſer aquells obra de quaranta milia rocins, pero lo ſocors tenien molt prop. E com Tirant veu quaſi la mitat de la gent deſcaualcada feri ell e lo Rey en mig del camp, e feren vna tan gran mortaldat de la moriſma, que fon vna gran admiracio dels coſſos morts que en terra jahien: e fora ſtada molt major ſino que per cauſa de la nit moſtraren ſe les ſteles en lo cel, e per la tenebroſa nit ſe reſtauraren, ſino tots foren ſtats morts. E los qui ſtauen en la muntanya ſentien los crits, mas no penſauen que los creſtians tingueſſen tan gran atreuiment de venir tan prop del lur camp. Lendema per lo mati com lo ſol fon exit lo Rey Menador deualla de la muntanya no penſant que lo Rey Scariano ne Tirant foſſen alli, mas penſa que foſſen alguns corredors ladres, e trames los vn trompeta que vengueſſen preſtament e ques tornaſſen moros, ſino que ell prometia al ſeu Mafomet que tants com ne pendria que tots los penjaria. Reſpos Tirant al trompeta: Digues a ton ſenyor que no cur reſpondre a la ſua follia, mas ſi es Rey coronat e tendra animo en deuallar ab la ſua gent en aqueſt pla, yo li fare ſentir a qui vol penjar, e ab calzer de dolor lo fare beure en tots los millors dies de ſa vida. Lo trompeta torna la reſpoſta a ſon ſenyor, lo qual mogut de gran ira feri dels ſperons al ſeu cauall, e tota la ſua gent lo ſegui: e fon vna fort aſpra e crudeliſſima batalla. Com per bon ſpay la batalla hague durat, hon hi hague molta gent morta de vna part e daltra, retragues lo Rey Menador ab aquella gent que reſtada li era enuers la muntanya, e trames per ſon germa lo Rey de la menor India li vingues ajudar, e com fon vengut dix li: Germa e ſenyor de mi, aci ſon aqueſts creſtians batejats, los quals a mon parer no he viſt de ma vida tan ſforçada gent, que huy tot lo dia no hauem fet ſino combatre: ja mes los he pogut fer retraure, ans me ha conuengut perdre la major part de la gent que tenia, e yo que ſtich vn poch nafrat: e nom tendre per caualler ſi no mate de les mies mans vn gran traydor quey ha que va capitanejant, e les armes que porta e ſobre veſta es de domas vert ab tres ſteles en caſcuna part, e al vn coſtat ſon dor e al altre de argent: e porta lo ſeu mafomet al coll tot dor, ab gran barba, e vn petit infant qui porta al coll, e paſſa un riu: e yo crech que aquell chiquet deu eſſer fill del ſeu mafomet, e perço aquell li deu dar ajuda en les batalles. Ab gran ſuperbia dix lo Rey de la menor India: Moſtral me, car yot promet que yot venjare, encara que tingues deu mafomets dins lo ventre. E giras deuers los ſeus, e de ſemblants paraules los feu principi.