Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 330
CAPITOL CCCXXX.
Lamentacio que feu lo Rey de Tuniç ans que moris.
L
A noblea e virtut es ja coneguda de aquell famos caualler Tirant lo Blanch, e de aqueſta hora auant tots los Reys e cauallers de la Barberia ſe deuen humiliar a ell, car yol veig en ſobirana ſperança de pujar en imperi ſdeuenidor: com a la ſua gran induſtria e alta caualleria la fortuna li ve tan proſpera, que no ſeria negu qui dell pogues traure lo cabal. Empero aqueſta viƈtoria que ara de noſaltres ha aconſeguida no la deu atribuir a les lur forces, com en la batalla mes poderoſos erem noſaltres que no ells: ni james nos forem dexats de combatre ſino per lo frau e decepcio quens ha fet de les dones, car en la primera batalla encara quens fallis Rey nons falli la virtut, e forem vencedors: mas en eſta ſegona per que es ſtada molt doloroſa, e per poch ſaber nos ſom perduts, e per cauſa de aço me vull dexar de viure, e offerir lo meu cors a deſonrada ſepultura, puix tan poch he ſabut de la guerra, car veig que per pietat no ſon ſtats dexats los fills a les mares, ne los marits a les mullers. E per no veure tanta crueldat ab bones obres vull acabar la gloria de la mia vida ans que venir en mes ſtrema deſauentura: e per ſperiencia veig que los noſtres fets no poden hauer longa durada, perço com la gent de Tirant es molt ben ordenada, e com entren en batalla ſe pot ben dir que ſon meſtres de caualleria. E Tirant no dona carrech a negu que ſia capita en la batalla, ſino a homens qui paſſen .l. o .lx. anys, e no es negu de tota la ſua gent que ſol li paſſas per lenteniment de fugir, ans tots tenen per certa la viƈtoria puix tenen a Tirant per capita: e no es negu qui poſe la ſperança en los peus ſino en los braços hi en les mans. E tot lo contrari de aço fa la noſtra gent, e per cauſa de aço ſom tots vençuts e vituperats, car aqueſt ſab vençre les forts batalles dures e aſpres ab abtea e induſtria, e ſab conſellar a ſi mateix e inſtruhir als altres, e ha ſabut cremar lo noſtre camp: e ab dones ha vençuda tan gran multitut de moriſma, e portats a total deſtruƈtio, car la viſta delles feu perdre tot lo noſtre ſforç, que no goſarem tornar en lo noſtre camp hon les tendes eren cremades, ans ab gran dejeccio noſtra ſe mudaren en altre loch: e dich te, Capita glorios, que james fuy vençut en batalla ne corromput per auaricia. Tirant hague compaſſio del Rey com lo veu ſtar deſeſperat, e pregal ques dexas curar, car les nafres no eren perilloſes. Dix lo Rey: Lexau me ſtar axi eſta nit, e ſi puch vençre la ira la fortuna me retra vencedor o vençut, e ſi yo la venç yom dexare curar, e ſi ſo vençut deuallare als inferns hon crech que es lo noſtre Mafomet qui nons ha pogut ajudar contra los creſtians. Lo Rey feya replegar tota la ſanch qui de les nafres li eixia, e com fon mija nit begues tota aquella ſanch, e apres dix: Lo meu cors no mereix altra ſepultura ſino dor o de ſanch, e ab aqueſta ſanch finire los meus triſts e amarchs dies. E poſa la boca en terra, e axi rete leſperit, e la ſua anima ſemporta aquell a qui pertanyia. De continent que lo Rey de Tuniç fon mort, Almedixer ſupplica a Tirant que li fes gracia del cors del Rey, e ell loy otorga. E Almedixer trames a dir al camp dels moros com lo Rey de Tuniç era mort, que vingueſſen per hauer lo. Com los moros ſaberen tal noua feren lo mes adolorit dol que james fos fet per negun princep del mon, e ordenaren cinquanta cauallers dels millors de tot lo camp, e trameteren los a la vila per cobrar lo cors del Rey, e com foren dauant lo Capita ſuplicaren lo benignament los fes gracia de fer moſtrar lo cors del Rey. E Tirant mana a Almedixer que fes pendre lo cors, e quel fes poſar en vna ſala ſobre vn lit en terra ab molts matalafs, e que fos cubert de vn bell drap dor, e cent cauallers ſtigueſſen prop dell ab ſpaſes nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant feu entrar los moros dins la ſala, e com foren prop del cors deſcobriren lo: e los moros hauent natural conexença de lur Rey e ſenyor, lo major de tots ells ab ſforçada veu feu principi a ſemblants paraules.