Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 338

CAPITOL CCCXXXVIII.

Replica que fa Plaerdemauida a Tirant.

M

Ori a mala mort Anibal e Alexandre moguts per ambicio de ſenyoria, los quals moriren per veri. Nabugadonoſor fon rey de Babilonia, no per dret hereditari, com ell no fos de linea real, ans era home ſtrany nat de adulteri: aqueſt deſtrohi Hieruſalem (axi com tu vols fer daqueſta ciutat la qual te ha coſtat poch de obrar) e crema lo temple de Salamo, e ſen porta tots los juheus, els mata, e feu molts maluats aƈtes axi com tu demoſtres voler fer: pero aquell perde ſoptoſament la ſenyoria. Sit faras tu ſi perſerueres en crueldat, ni vols ab iniqua intencio deſeretar nos: empero aquell torna bo, e tu reſtaras en ton mal prepoſit: aquell ſtigue .vij. anys en lo deſert fent vida contemplatiua, penedint ſe de ſos defalliments, lo que tu no faras, car vols uſar de cruel ſenyoria, lo que no deuries fer puix tens deſig del mon a conquiſtar. Digues, Capita ſens miſericordia, quin dret tens tu en aqueſta ciutat? ha lat dexada ton pare? perço vull queu ſapies, que apres poch temps que aqueſt Rey pare de aqueſta donzella la hague de moros conquistada, la torna nouament rehedificar, e tu vens, com a uſurpador del dret que no es teu fer nos violencia. E penſes tu que yo no ſapia, ſi be ſo mora, lo caualler a que es tengut? e no ſabs tu que dix noſtre ſenyor Deu que benauenturats ſeran los pacifichs, car ells ſeran appellats fills de Deu? e la nit de Nadal com Jeſucriſt naxque los angels cantauen Gloria ſia dada a Deu en les alteſes, e pau en la terra als homens de bona voluntat. Donchs puix eſt creſtia, per que vens contra los ſeus manaments? car lo que noſaltres deſijam es pau glorioſa, la qual pau per a noſaltres dones es molt delitoſa. Encara que noſaltres ſiam be per a defendrens, com ſiam fornits de molt bella gent darmes e de virtuoſos cauallers molt diſpoſts a fer caſcun dia armes, mas no tenim voluntat de fer mes dan a la tua gent del que fet hauem. E ſi be vols conſiderar no deu hom deſijar fer homey ne eſcampar la humana ſanch, perço com ab tan prim fil es texida noſtra vida: mas a mi par ſegons menciones que mes ſtima fas de la gloria mundanal que de la ſpiritual: e aço es letouari compoſt de materials de moltes ſabors, empero la fi de aqueſtes coſes es aconortar ſe de la honor e de lanima. Mira que diu vn ſanƈt que voſaltres creſtians teniu en gran ſtima nomenat Agoſti, qui es ſtat ſingular doƈtor: Que no es ſtat luny de peccat qui en peccat daltri conſent: e pau e amiſtat es molt plaſent a Deu, e es loable ornament entre aquells qui be ſeruen amor e bona voluntat. E vull que ſapies lo que dix lo apoſtol ſant Jaume, quel cor del caualler toſtemps deu eſſer inclinat a merce ans que a crueldat. Mira que diu Senequa, que tota ſenyoria ciuil que dignament ſi vol hauer deu eſſer apellada virtut de ſenyoria. Usa donchs virtuoſament deuers noſaltres qui tan humilment te ſuplicam, e not moga a crueldat la tiranica cobdicia que poſſeheys tu e los teus: car aqueſta ciutat es venguda al derrer terme de la ſua deſolacio per cauſa de menyſpreu, e per inflamada ira ha comportades ineſtimables vexacions y treballs inreparables, e ſera orfe de tota riquea, e tornada en la antiga pobretat. Mas ſi per ventura la proſpera fortuna tant de temps ta ſeguit e acompanyat, ſit lexen los fats de la proſpera benauenturança perdut eſt, e periras ab innumerables treballs quet conuendra ſoſtenir: ſuplich te donchs te ceſſe loy a eſta miſera ciutat per la gran e molt ampla ſperança que tens de obtenir viƈtoria. E lo millor conſell que pots hauer que aci finem la pau: e ſi per ventura not ſpanten los perills preſents, almenys deus penſar de retrauret de la guerra penſant en los ſdeuenidors perills, car no es bona coſa que los cauallers guerregen ab les donzelles: e la ſingular fama que de ta ſenyoria ſera diuulgada per tot lo mon te retra molt glorios: e ſies cert que ab molt gran treball ſe conſerua la bona fama. E dona fi en ſon parlar, e no tarda Tirant en fer ſemblant replica.