Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 339

CAPITOL CCCXXXIX.

Replica que fa Tirant a Plaerdemauida.

D

Onzella, a mi dona de parer que a tu ten pren axi com fa aquell qui furta lo bou e dona les cames per amor de Deu: car tu eſt mora ſens fe ne ley neguna, e vols me fer conſciencia del que no deus fer. Com pot eſſer que en la tua boca ſe puguen trobar allegacions de ſants, com no ſapies quina coſa es Deu, ni los ſeus beneyts ſanƈts, ni ſabs que es lo ſanƈt ſagrament de laltar? e mes ignores tots los articles de la ſanƈta fe catholica, que dir te poria ſi volies eſſer inſtruida en la noſtra ſanƈta ley creſtiana: pero dir te lo que dix ſanƈt Bernat, que aquell qui pecca voluntariament confiant de la miſericordia de Deu es damnat. E yo per gran pecador que ſia tinch dolor del mal que a veguades fas: apres me penit de mos peccats, e deman ne perdo a noſtre ſenyor Deu, e ſerue los ſeus ſants manaments, e crech tot lo que la ſanƈta mare Sgleſia creu: e perço haure per gracia la vida eternal, e voſaltres ſereu damnats eternalment: car la ſanch precioſa que Jeſucriſt Deu ſcampa en la ſua ſacratiſſima paſſio fon en redempcio e ſaluacio de tots aquells qui batejats ſeran. Car la creſtiana fe per aço es e ſera exalçada, car lo miſteri de la paſſio de Jeſucriſt ſaluador noſtre fon per ſatiſfer al peccat de noſtre pare Adam: e vna gota de la precioſa ſanch de Jeſucriſt era ſufficient per a rembre mil mons. E en aço noy ha dubte en res, car clarament ſes viſt per notoria ſperiencia de ſanƈt Pere qui renega, e ſanƈt Pau qui ab armes fent homeys perſeguia los creſtians, e ſant Matheu qui era gran uſurer, e de molts daltres qui dir poria qui eren ſtats grans peccadors e apres per humil e diſcreta penitencia ſantament han obteſa la gloria de paradis: ſit faries tu ſit tornaues creſtiana, puix tant ſabs en la noſtra ley ſanƈta e verdadera. E dir te de Judes qui trahi a Jeſucriſt, e Lucifer qui volia eſſer egual ab Deu, e molts altres maluats peccadors no confiant de la miſericordia de Deu e viuint en mala vida, no retornant a Deu, aqueſts tals aconſeguexen les ombres infernals. E yo, donzella, algun dia en lany fas alguna beneyta almoyna en reuerencia de mon Deu e mon creador, e confeſſe los meus peccats, e noſtre Senyor me haura merce, puix me penit de aquells, lo que voſaltres no feu ni acoſtumau de fer: e fas mon poder de conquiſtar la Barberia per tornar vos a la bona part per que no ſiau perpetualment damnats, jatſia que a la inmenſa mageſtat diuina no li es plaſent que negu ſe damne, ne la ſua miſericordia no vol damnar perſona neguna ſens gran raho. E ſabs per que? perço com raho e juſticia ſe conuenen, e com la voluntat de Deu e la juſticia ſien una matexa coſa, perço noſtre Senyor non damna negu qui batejat ſia ſens culpa. E voſaltres moſtrau molt gran triſtor, no per lo mal que haueu fet, mas per lo dan quius ſta aparellat: car lo dan voſtre es per la ira de les nafres del ſenyor Dagramunt, e per los altres qui morts ſon, e per lo gran defalt que fet haueu. E lo trahut per voſaltres a mi promes no vull, car mes ſtime la gloria que la pecunia: mas eſſent yo Tirant lo Blanch del linatge de Roqua ſalada, no mercader mas caualler eſſer me recorda no deure pendre com de donar ſia acoſtumat. Los preſoners, sils vos plau, pus honeſtament en do que en preu lexare. Denunciau als voſtres cauallers que aquelles coſes que ab clemencia e liberalitat recahen ſon de la natura mia, e no ſien atribuides a la amicicia de voſaltres: e nom gloriege de les aduerſitats voſtres, mas deſige aterrar les forçes dels enemichs. No acoſtume yo de combatre donzelles ſino en cambra ſecreta, e ſi es perfumada e algaliada mes me plau: pero ſi voſaltres pau e bona fe de mi voleu hauer, nos pot per via neguna fer ſi donchs voſaltres a obediencia del ſenyor de Agramunt no veniu, car la obediencia e la fi de la conqueſta de aqueſt regne deu hauer: e ja es deliberat lo dia de dema, e aſſignat per a la batalla. Aparellau vos, e com voſaltres tingau gran congoxa de fer pau, la qual vinga en tota utilitat dels qui ſtan dins la ciutat, dich te que la mia voluntat es que del mal que haueu fet non reporteu premi ni honor, car notori es a tots com haueu romputs paƈtes, conuinences e juraments, e tota bona ſperança de bona pau. Mas aquell Deu que voſaltres menyſpreau dona penes eguals als merits de caſcu: e be ſabeu voſaltres qual fi e quina exida hague la primera guerra, e ab ſemblant fi ſera determenada la ſeguent batalla. No tarda Plaerdemauida ab ſforçada veu en ſemblant replica fer principi.