Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 340
HUmana coſa es hauer compaſſio dels afligits, e majorment de aquells qui en algun temps han tenguda proſperitat, e dolres de aquells miſerables qui en lur temps han trobat alguns quils han ſabut donar remey en les paſſions e congoxes, entre les quals ſi james ne fon neguna yo ſo ſtada vna de aquelles. Los cauallers enteſos axi com tu, de mi te deuries dolre ſi penſaues en los qui en algun temps tan ſeruit: mas veig que com a deſconexent vols acomanar al arbitre de vn cars afortuyt tants grans fets e tan generoſos, poſant en tanta de aduerſitat les noſtres vides, e que en vn ſol dia ſe deſtroexqua tanta bellea dayns. No tens al mon conſell millor que es refrenar la fortuna proſpera donant fi en los perills que lom es poſat. E no es poca ſauieſa ſeruar e tenir manera e temprança en la fauor molt gran de la fortuna plaſent e honoroſa, car ſi li ſoltes les regnes portar te ha al eſpenyador. En moltes maneres te poria informar y amoneſtar de aqueſta materia, e no penſes tu en tantes rahons quem has dites yo noy pogues be ſatiſfer, pero no penſes que yo ſia de aquelles que en les manegues me moque, car la mia acoſtumada fe ha induit a eſta ſenyora ab les ſues donzelles de venir dauant la tua ſenyoria, per ço que ab lurs premis lanimo teu a proteƈtio induit ſia, e pus preſt a la voluntat mia que a la del vençedor ſies: e ſi fer nou volras al noſtre Deu ſuplicare digna gracia men reta, que de tan ingrata fama a tu e als teus al cel ab degudes laors no porte. Pero sil conſell teu de la violencia que fer nos vols ſens virtut de caualler la obres, ire per lo mon bandejada donant cruels lamentacions de tu fins a les confines de Italia, Spanya, França e Alamanya, per donar fi al meu deſig. E ſi aqueſta ley es en voſaltres creſtians, la libertat mancar no pot, ne degu de la ſuperbia no ſera conſtret a ſofferir, e als forts homens menys lo morir honeſtament los ſera licit. Tots los noſtres majors dels regnes Dorient ab innumerables honors han haguts triumphos de batalles e conqueſtes juſtes, no tal com tu ara vols fer. Mira que diu un poeta noſtre appellat Geber: Com era glorios capita Pompeu, com partis de ſa terra ab honor ineſtimable, e ab gent darmes molt eleta, e ſis volgues ab honor excelſa ſen poguera tornar en ſon regne: mas com no volgues tirar les regnes de fortuna, ne retenir lo ſeu exceſſiu decorriment, caygue miſerablement en tan improperos abatiment, que enderrocat de la honor ſua fon gitat en menyſpreu, la qual ſi Pompeu hagues tenguda la mijania, no poſant ſe en leſtrem de fortuna, haguera apagada per a ſempre la fama de miſeria. Mira que diu lo profeta Iſsahies, que en la terra de Barberia la fortuna es plaſent e fauorable: ſauieſa es lunyar ſe de ſes faldes a poch a poch de la dita fortuna, e no confiar maſſa della, ne de ſos abelliments. Mira que diu Ariſtotil: Com pots dar fe ni crehença a la fortuna, com en negun temps ceſſa de moure entorn ab mouiment ſoptos la {{s}eua roda inſtable? la qual fortuna no ſolament es ſega, mas encara fa cechs tots aquells qui abraça e reb dins ſon ſi, e no exalça ni dona de ſos falſos dons ſino a aquells qui dalt loch de les honors molt inſignes fa caure en baſſa de dolor. E Salamo diu en vn traƈtat que fa: Que les beuendes verinoſes ſon cubertes ab dolçor de mel, la mort es anap del qual degu nos pot ſcuſar que ab ell no bega. E vos, Capita ſenyor, vos prech, puix ſou bon creſtia, que ab virtuoſa vida vullau comprar virtuoſa mort, car la mort es coſa verdadera, e la vida coſa ſens veritat: donchs no oblideu la mort, car ella nous oblidara. Si bes diu Virgili: Hom deu amar la vida e no tembre la mort: e les honors qui ſon coſes diuinals ſe han procurades axi com a robadors que com volen robar no curen de entrar per la porta, mas per la paret amagadament, e per la paret ixen axi com a ladres dauant tot hom: car a qualſeuulla part que taſtes la mar, ſalada la trobaras. Senyor magnanim e virtuos, per lo quet dich pot penſar la ſenyoria tua que ame la tua anima, e no volria que foſſes aſſeyt en cadira de perpetua dolor, axi com feu Heƈtor, Alexandre, Anibal e altres bons capitans. E per venir al que vull dir, e ſatiſfer al que la ſenyoria tua me ha dit, yo be pens que ſempre volras perſeuerar en la tua deſconexença. E ſabs que diu lo Pſalmiſta? Aquell es caualler maluat qui no ret guardo, e mes maluat qui oblida les honors e ſerueys que li ſon ſtats fets, axi com tu has acoſtumat fer. O quina tan grandiſſima deſconexença com es la de ta ſenyoria! e ſi be lo meu cor plora gotes de ſanch, ab lengua torbada parlare dauant la excellencia de aqueſt Rey Scariano lo qual ha moſtrat molt major amor a la Reyna ſa muller que no has fet tu a aquella excelentiſſima Princeſa. Mira, Capita virtuos, yo parle ab ſperit de profecia. Tens recort de aquell benauenturat dia que rebiſt la honor de caualleria en aquella proſpera cort del Rey de Anglaterra? e les batalles tan ſingulars que en aquell temps fiſt, e venciſt ab molt gran honor ſens engan negu los dos Reys, e los dos duchs de gloria molt memorable: e matiſt molt virtuoſament aquell famos caualler lo ſenyor de les Viles ermes ſens frau ni engan negu, ans ab molta honor tua e carrech ſeu fon portat e mes dins la ſepultura. E not deu oblidar de Kirielayſon de Muntalba e de ſon germa en aquelles honrades feſtes, qui fon millor dels millors ſino la tua noble ſenyoria. Que direm de Philip fill del Rey de França? ab lo teu gran ſaber lo fiſt Rey de Sicilia, e ara poſſeheix la filla, lo regne e la corona. Nom dech oblidar de dir com la tua ſenyoria ſocorregue la religio de Rodes, com lo dia apres que fuiſt arribat per fam ſe deuien tots donar, e poſar ſe en perpetua captiuitat en poder del gran Solda, y ell ab la ſua propia nau no tement los perills que ſeguir ſe podien, fon per ell la dita religio ſocorreguda. O ſenyor Tirant, Deus te aumente leſtat, vida e condicio, e apres la tua mort la gloria de paradis poſſeyr pugues com a merexedor de gloria en aqueſt mon y en laltre, car hauent hoyda la tua virtuoſa fama aquell benauenturat ſenyor, de tots los del mon de major excellencia, Lemperador de Conteſtinoble, qui ab ſes patents letres te feu venir en la ſua ciutat de Conteſtinoble, e per ſa alta majeſtat te fon donat lo baſto de la capitania general, moſtrant als enemichs turchs lo teu ſforç e poder, vencent los vna e moltes voltes ab animo ſforçat de caualler. Digues, Capita ſenyor, tens recort de aquella ſereniſſima Princeſa, ſobre totes les donzelles del mon la mes bella e virtuoſa, quis ſperaua ſuccehir apres mort del pare en la corona del Imperi grech? E eſt en recort de aquell famos caualler coſingerma teu nomenat Diafebus, al qual tu gracioſament li doniſt lo condat de Sentangel, apres lo fiſt duch de Macedonia, e li doniſt Stephania neboda del Emperador per muller? O linatge de Roqua ſalada lo mes digne de bondat e virtut qui en lo mon ſia, que es ara de voſaltres? ſtau triſts e deſauenturats detenguts en cruels preſons en poder de infels ab amarga captiuitat! E lo voſtre meſtre e parent quius ſolia eſſer amich Tirant lo Blanch, lo qual es aci preſent, de voſaltres no te cura ne recort. O cauallers del parentat del bon Duch de Bretanya, tots del noble linatge de Roqua ſalada, quius ajudara nius traura de captiuitat? qui ſera aquell qui en franqua libertat vos poſe? car aquell per qui haueu lo dan que teniu, perduts los bens e los heretatges, vos te oblidats. Donchs qui parlara per voſaltres ſino la mort qui es a tots comuna? E yo qui ſo mora, e parle per adeuinalles, lo meu cor plora gotes de ſanch per dolor que tinch de tants bons e tan ſingulars cauallers, car ja non exiran ſino ab los peus primers per lo triſt comport e poca ſperança que tenen. Plorau triſts de voſaltres, e lamentau, que Tirant lo Blanch vos ha oblidats! e no tinch admiracio que a voſaltres deſconega, que a vna ſenyora, no dire qui es, mas puch dir que es la major e millor de tota la creſtiandat, ha deſconeguda per conquiſtar aqueſta terra maluada, e per ella a tots ha oblidats. Molt fon admirat Tirant de hoyr ſemblants paraules, e ab cara afable la prega li volgues dir com ſabia ella tant en ſos fets, fent li principi a ſemblant demanda.