Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 345
CAPITOL CCCXLV.
Suplicacio que feu Plaerdemauida a Tirant.
O
inuariables, inichs e implacables fats qui la varietat dels aƈtes humans infalliblement ordenau, per que forçau la mia triſta anima e lo debil e femenil cors a tants treballs? millor me ſeria dexar me de tan doloros viure, puix no tinch poder en reſtaurar lo triſt poble, e la ſenyora de aqueſta afligida ciutat. Donchs, magnanim Capita e caualler inuencible, Tirant ſenyor, obre los ulls que tens de pietat, e hoges les derreres ſupplicacions de aqueſta deſauenturada donzella, la qual ab deuot e humil cor ſuplica a la tua ſenyoria que ſies en recort del que has acoſtumat de fer: car yo ſtime mes la mort que per tu me fos donada, que ſi per altri me era reſtaurada la vida. Tirant dins la orella tenia hun ſobre os, lo qual li daua infinida dolor com ſi tocaua, e aqueſt dan li hauia fet lo ſenyor de les Viles ermes com ſe combate ab ell, e caſcuna volta que ell ſe ſmortia, ni perdia lo ſentiment, tocant lo ab lo dit dins la orella preſtament ell cobraua lo natural recort. Com la donzella veu a Tirant ab los ulls uberts, lo qual lançaua adolorits ſoſpirs, alegra ſen molt, e ab geſt e cara afable ſemblants paraules li dix: Capita ſenyor, yo conech be que la tua ſenyoria ſta en la illa dels penſaments, e los teus deſigs ſon tants que turmenten lo teu ſperit ſens plaer ni dileccio de la tua vida: e ſuplich te que no peruerteſques ni confones lorde de natura, ni lo teu bon coſtum que es de perdonar: car gran temps ha, ſenyor Tirant, quens poſes aguayts per tolrens la vida, combatent nos de nit e de dia. No vull que la tua ſenyoria paſſe treball tan incomportable, que ara ten pots deſexir. Comença primerament a mi, car vet me aci donzella indefeſa qui ſtich dauant la tua preſencia, qui tens ſpaſa ben afilada: ara pots ſpletar la tua fort ma, e banyar la tua ſpaſa en la ſanch de aquella qui apres Deu te deſija ſeruir. Pero diu Ouidi que amor no ha deguna certenitat, com ella ſia mutable, e ſis muda toſt ſe fa, e ab treball molt gran retorna. E per ço diu lo poeta Tobies que mes val groſſeria virtuoſa que ſubtilitat vicioſa. E per quant yo ſo donzella poch enteſa, e parle algunes ignocencies, lo teu animo ſentit dara loch a la mia culpa. Reſpos Tirant ab aquella millor veu que pogue.