Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 347

CAPITOL CCCXLVII.

Reſpoſta que fa Plaerdemauida a Tirant.

C

Omuna openio es, ſegons diu lo gran philoſof Ariſtotil, que mes val fer lançar dolor e ſanch de ſon enemich que vergonya ab propies lagremes. E mes diu ſent Johan boca dor: Aquell no te verdadera amor qui no la moſtra als obs. E la certenitat e conexença que tenim de eſſer amats, es quant vehem que de noſtres mals lo amich ſe dol. Donchs, ſenyor Capita, fes nos alegres, car la alegria tol e aleuja la triſtor que de noſtres aduerſitats tenim. E per que en breu les forces de amor comprengues, ſies en recort quants han la mort eleta encara dubtoſos e incerts de la ſdeuenidora vida, ſol per la amor qui ve ab glorioſa fama: e no ſolament la han eleta, mas ſens triſtor en les propies perſones executada, quils tolia la inefable triſtor de la ſpantable mort lo delit quels porta a la gran amor de lur fama. O ſenyor Tirant! ſuplich humilment a la tua ſenyoria, per amor e reuerencia de aquell Deu que tu creus e adores, que hages pietat e compaſſio de aqueſt aflegit poble, recordant te de tants caſſos infortunats de diuerſos grechs damunt recitats qui ſots la virtut e ajuda tua, e del teu ſenyal, ſon ſtats liberats, paſſant dauant la faç de la tua claredat. A tu, Tirant ſenyor, rebem com a pare e proteƈtor noſtre, qui ſtas aſſeyt en cadira de miſericordia e pietat ſegons nos has promes, per amor, honor e reuerencia de aquella excellentiſſima princeſa Carmeſina, la qual tu contemples, fent nos oferta que per la ſua amor perdonaries a tots aquells qui deuotament lo ſeu nom reclamarien. E com entre los bons tu ſies lo millor, la noſtra demanda no pot eſſer denegada: fes donchs, ſenyor, ſegons qui eſt, car la molta virtut e clemencia tua no poria fer ſino ſegons la ſenyoria tua ha acoſtumat. E ſia cloſa e finida la narracio de la tua proſpera virtut, qui per la tua molta humanitat has permes que yo ſia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits traƈtant de la tua bondat excelſa, qui eſt edificat en loch del noſtre ſanƈt profeta Mafomet. Eſtant en aqueſtes rahons entra per la tenda lo ſenyor Dagramunt tot torbat ab la ſpaſa nua en la ma, ſabent com Tirant ſe era ſmortit en los braços de la donzella, qui era ſtat mal informat per lo Rey Scariano. Com veu Tirant en les faldes de la donzella, ab la gran furor e ira que portaua no hague noticia de la diſpoſicio en que Tirant ſtaua, e ab cara fera e veu ſquinçada ſe pres a dir forma de ſemblants paraules.