Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 349

CAPITOL CCCXLIX.

Les paraules que Tirant dix al ſenyor Dagramunt com ſe veu nafrat.

O

caualler deſauenturat, com eſt digne de eſſer priuat de tota honor, com per lo teu poch ſaber e molta ignorancia has comes tan gran defalt que en lo reſtant de ta vida nol veuras ſmenat: car ab la tua gran ſuperbia e groſſera preſumpcio me has greument ofes en forma tal que eſt merexedor de gran punicio. Pero com veig que eſt tan cuytat de libertat atenyer, ſuplicare a Deu me done vna poca de paciencia per hauer viſt vn caualler tan fora de ſeny, que no has tenguda vergonya del mon, ni menys de mi, per yo ſtar prop de aqueſta donzella y en ſes faldes aſſeyt: nos has moſtrada molt poca gentilea tenir, a ella per eſſer donzella, e a mi per eſſer Tirant. E ſi no repares lo teu gran defalt, yo haure ſtendre ſobre tu lo manto de la mia ira, car lo major be que en tu he conegut ſegons dien los miradors es que tens molta ignorancia: car los homens en aqueſt mon no poden eſſer jutjats ſino ſegons les lurs obres, les quals ſempre te condemnarien. E per no ſullar me la boca de mal parlar ſolament dire que maleyt fon lo dia que tu naſquiſt, car tu eſt lo mes triſt de tot lo noſtre linatge. Pero com les coſes de mala intencio partexen ſempre reſten imperfetes, e ſi vergonya aconſeguida per molts aƈtes fos honor, tu ſeries lo mes benauenturat caualler del mon. Per lo contrari, ſi honor procuras vergonya, no ſeries de res enuergonyit. Lo Rey Scariano feu partir al ſenyor Dagramunt de la preſencia de Tirant, dient li que ſen anas a la ſua tenda: e ell fon content. Ab los ulls baxos en terra de molta vergonya feu gran reuerencia al Rey e a Tirant, e ixque de la tenda moſtrant reſtar molt enuergonyit: la qual humilitat e vergonya dona gran loch en mitigar la ira de Tirant en hauer li merce. Lo Rey Scariano volent ho fer tot bo dreça les ſues paraules a Tirant, e feu principi a vn tal parlar.