Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 350

CAPITOL CCCL.

Com lo Rey Scariano prega a Tirant que perdonas al ſenyor Dagramunt.

L

A molta virtut que en tu tinch coneguda, germa ſenyor, me dona atreuiment de ſuplicar te que no vulles hauer ſguart al mouiment no prou ſaui del ſenyor Dagramunt, car ab la ira gran que portaua era fora de tot recort, que lo ſentiment li falli en hauer noticia del gran defalt que comes ha: e la ſtrema vergonya que lin reſta li es tan gran punicio, que tinch crehença que de gran temps no tendra atreuiment de mirar te en la cara. La qual culpa, per amor mia te prech li perdones la ignocent reſiſtencia que ha feta a tu qui tant vals: e de mi ſia com a tu ſia plaſent lo loch e lo temps que la mia fe merita, per tal que yo de tu entrels altres loant me, augmente lo nombre dels teus ſubdits. De mi mes volenteroſament que tot altre de aço dolrem dech, com lo teu dan e honor per mia la tinch, e la mia anima ne ſta alterada vehent lo deute tan afix que conech eſſer cauſa neceſſaria de perdonar. Per complaure als prechs del Rey Scariano mitiga Tirant la ſua ira moſtrant la ſua cara afable, donant culpa a la ignorancia del ſenyor Dagramunt, e fon content de perdonar li. Apres ſe gira Tirant deuers la donzella, e prega la ab humilitat afable li volgues dir ella ſi era ſtada catiua en Conteſtinoble, o li plagues voler li dir qui li hauia recitades tantes coſes de la ſenyora Princeſa. Plaerdemauida no tarda dar li ſemblant reſpoſta.