Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 353

CAPITOL CCCLIII.

Com Tirant e lo ſenyor Dagramunt feren la pau.

N

O vol la inmenſa bondat de noſtre ſenyor Deu que negu, per gran peccador que ſia, que ſis penit de les ofenſes que ha comeſes contra ell, e li demana perdo, que liberalment no li perdone. Quant mes dech fer yo qui ſo vn gran pecador, que ſi no perdone Deu nom perdonara! Per quet dich, coſingerma, tu deus viure e yo morir: e ſi la tua benignitat vol hoyr les mies pregaries, placiat que la tua bondat excelleſca la mia ira. E ſi tu no foſſes en neceſſitat de confort tant com eſt, yo men dolria axi com del home qui la noſtra amiſtat e deute hauies guaſtat: empero no vull que tu ni negu en aqueſt cars puga dir que per lo teu defalt la mia molta amor quet porte ſia gens deſminuida, ans per obres manifeſtare molt preſt que la mia amor augmentara en tu en tanta quantitat que ſera plaer a tu, e a tots los que deſijen lo teu be e honor. Per que obre los ulls del intelleƈte, e regonex te, dona loch a la raho, deſuia e refrena lo deſijos apetit de anar en terra ſtranya, e vulles deſpendre lo temps en tals caualleries qui aumentaran lo teu ſtat, honor e fama: e a tu no es coſa conuenient ni honeſta que en anar ten te diſpongues, encara que foſſes cert de atenyer vn gran heretatge: car tu fugir ne deuries, ſi guardes lo que la vera amicicia requir: e ſi fas lo contrari, te fas cert que ſera cauſa de la tua gran perdicio. En aço lo Rey e la Reyna pregaren molt a Tirant e al ſenyor Dagramunt que la pau fos feta, e entre ells hagues bona amor e concordia. E axi fon fet, e partint tots de alli enſemps anaren al ſtrado hon ſtaua Plaerdemauida ab gran triumpho, e lo ſenyor Dagramunt li feu preſent de tals paraules.