Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 354

CAPITOL CCCLIV.

Com lo ſenyor Dagramunt demana perdo a Plaerdemauida.

S

I lo inmens Deu ab ulls de juſticia los humans aƈtes ſguarda, mal impunit, ni virtuos aƈte ſens remuneracio es impoſſible reſte. Encara que les penes dels mals ſe allarguen, no perço dexen de venir al qui merexen retraure. Empero ſi la aduerſa fortuna mogue la mia ira que perdi lo ſeny, leuant me la natural conexença de voſtra gentilea, en gran part lo meu defalt te cauſa juſta de perdo per no hauer vos coneguda. E ſi la voſtra molta virtut nom vol perdonar, lo que no puch creure, ire per lo mon vagabunt cridant toſtemps merce: e ſi ſobres gran amor me fa report de ſtrema pena, o de preſta mort, nom aſſegura lo perill de ma vida. Mas ſiau certa que nom plau per mi, a qui nunqua haueu offes, atengau nom de homicida. E si per lo poch que de vos fins ara mereſch mes paraules de fe nous paren dignes de perdo, me ſera forçat ma preſta mort, obligant vos a tart penediment, vos ſia teſtimoni de veritat. E ſi a la fortuna ha plagut que de vos no haja ateſa conexença, ſo de parer que penedint me de perdo ſo merexedor: e no ſolament de vos lo mereſch, perque tant valeu, mas encara per ſguart de la ſmena qui en leſdeuenidor vos ne ſpera deſijant vos ſeruir: ab tot que ſi la fi de mes obres teniu viſtes, me ſtimareu de culpa delliure. Encara que en nom del enemich vos haja volguda offendre, mon voler no ha pres terme en voler vos mes enujar, ſino complaure: mas ſeguint les cruels leys de Març he offert la mia perſona a ſangonoſes batalles, tenyint en aument de la ſtima de ma honor los verts camps africans de la mia ſanch com a caualler, ſeguint los militars coſtums: ne ab cauteles no he penſat enujar a negu, axi com han fet los habitadors de aqueſta ciutat, de hon les lurs ſperançes eren del tot fallides. E ſi per juſtes eſcuſes nous dolreu de mi, almenys moſtrau vos en dolre, puix tant haueu treballat en liberar aqueſta ciutat ab tots los habitadors de aquella: la qual tenint ſe per deſtroida de vos ſola repar ſpera. Puix ſobre mi tant de poder teniu, que ſim es pres en compte ſo content per la amor voſtra de no mes offendre la dita ciutat, ni los habitadors de aquella: car tots los qui de voſtra virtut atenyeran conexença me hauran per quiti de tal infamia. E nom deſplau per fer majors mos merits, que aquella qui ha vençut les forçes de aquell inuencible Capita ſens armes, de la voſtra molta gracia yo ſia vençut. No tarda Plaerdemauida vn poch ſpay en fer principi a ſemblant parlar.