Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 355

CAPITOL CCCLV.

Reſpoſta que feu Plaerdemauida al ſenyor Dagramunt.

N

O es coſtum de les dones de honor qui ſe ſtimen de eſſer cruels ni deſijoſes de venjança. E no placia a la diuina potencia quen ſperit de dona grega tal defalt fos trobat: car encara que voſtra merce me volgues offendre, en gran part ſou ſtalui de culpa per no tenir de mi conexença. Sol la ofenſa es ſtada feta al ſenyor Capita, ſots la fe del qual ma vida repoſaua: e per be que al terme de ma fi fos ateſa nom dolguera la mort, puix per les mans de tan valentiſſim caualler fos morta, ſperant ne en laltre mon per premi corona de martiri, ateſa la fi per que yo ſuplicaua, qui era en aument de la ſanƈta fe catholica, ſegons que per ſperiencia clarament e manifeſta ſe demoſtrara. E no fretura demanar me perdo, com nom tinga per offeſa de voſtra merce: e encara queu fos ſeria molt contenta de perdonar vos, car de voſtra merce ſpere yo la gracia e lo perdo, ſegons que per voſtra molta virtut me es ſtat ofert de perdonar per amor mia a la ſenyora deſta ciutat e a tots ſos vaſſalls. E ſi neguna coſa poden los prechs meus preualer, vos ſuplich que aqueſta afliccio que voleu dar aparteu de vos per aconſolar a mi, e ab bona ſperança viuint vos diſpongau en pendre alegria perque noſtre ſenyor Deu vos faça obtenir la amor que de la coſa amada deſijau. E encara yo no ſe quina raho done del que dech fer, o ſeguir lo meu plaer o lo voſtre, fent lo que dieu que tant vos contenta: e puix que la voſtra liberalitat es tanta que vehent la mia deguda vergonya de la empreſa per mi feta que vullau conſentir a les mies juſtes pregaries, ſegons per voſtra merce me es ſtada feta oferta. E no dix mes per ço com lo Rey Scariano e Tirant venien. E de continent foren fetes moltes dances e balls moriſchs. Paſſat lo dehen dia de les ſingulars feſtes, los de la ciutat ab la ſenyora enſemps prengueren les claus de la dita ciutat, e donaren les a Tirant, e que fes de tots ells lo que a la ſenyoria ſua fos plaſent. Tirant pres les claus, e dona les a Plaerdemauida fent la ſenyora de la ciutat, e ab triumpho de molta gent qui la acompanyaua ab diuerſos ſtruments la portaren a cauall dins la ciutat, e la meteren dins lo palau real com a ſenyora. E la ſenyora primera tragueren de la ciutat ab tots aquells qui ab ella ſolien ſtar, e Tirant dona a Plaerdemauida ſeruidors, dones e donzelles qui la ſeruiſſen: e fon huyt dies ſenyora de tota la ciutat, e de molts caſtells e viles qui eren ſots lo ſeu domini e ſenyoria. Complits los huyt dies Plaerdemauida feu venir la ſenyora que de la ciutat ſolia eſſer, e ab cara molt afable e ab gracios geſt li feu la ſeguent reſtitucio en ſtil de ſemblants paraules.