Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 357

CAPITOL CCCLVII.

Reſpoſta que feu Plaerdemauida al ſenyor Dagramunt.

O

engan manifeſt de la fortuna! les batalles que comença en França lo teu pare contra los crudeliſſims angleſos de que obtingue ſingular viƈtoria, ha reſeruada a tu fill ſeu: les quals te placia finir e de termenar glorioſament ab la ſola temor que les gents tenen de tu. Mas condicio e natura es de les coſes paſſades, que les poden rependre e inculpar, no pas corregir ni mudar: e lo mal que volies fer en aqueſta ciutat, ſi bet recorda, has ja remes e perdonat. Donchs que demanes? que apres de tanta proſperitat de ſingular alegria, ſobre vengues ara tanta perſecucio? nom par que ſia obra de tal caualler com les gents te ſtimen, car major defalt ſera aqueſt que no lo que primer cometiſt. Mira que diu Ariſtotil, que vincle de caritat e damor es molt ſingular, retent deguda honor a la majeſtat del hom, e a la boneſa de les dones: per que poſa ſilenci en la ira tua, que tots quants ſon en aqueſta ciutat te ſon amichs e ſeruidors. Mira que dix lo Rey Dauid: Aquell es maluat qui no ret guardo e mes maluat quil oblida: car bon amich es axi com leſpecier, encara que nous done de les ſpecies, vos dona de la bona olor: aço no munta res, puix liberalment perdoniſt. Honeſtament e clara vull viure ſi a ta ſenyoria ſera plaſent. Nom tolgues la honor, puix virtuoſament he obrat per que puga fer quitia la mia conſciencia. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi. E per venir al que vull dir, dius que has fet vot que tots los de la ciutat paſſen ſots la tua ſpaſa? ab molta voluntat ſeran contents complauret per mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat per que ſies quiti del teu miſerable vot. E fer ſa en aqueſta forma, que la majeſtat del ſenyor Rey prenga la ſpaſa per lo pom, e lo egregi Capita per la punta, e tots los de la ciutat paſſaran ſots ella: en tal manera ſera lo voſtre vot abſolt a pena y a culpa, e yo dare la benediƈtio com cantare miſſa. En aço tots ſe prengueren a riure. E axi fon fet, que tots quants foren en la ciutat paſſaren dejus la ſpaſa, ſegons lo vot que ell fet hauia. Com tots foren paſſats, Plaerdemauida prega a la ſenyora de la ciutat ques volgues batejar, ſegons li hauia offert. E ella reſpos que era contenta, e queu faria de molt bona voluntat. E de continent li fon donat lo sanƈt babtiſme, lo qual rebe ab molt gran deuocio: e apres della foren batejades mil e trecentes perſones. Apres foren conuertits tots los de aquella prouincia: e lo frare qui alli era vengut per traure catius, Tirant li hague del Papa que fos legat en la Barberia: e lauors los creſtians qui nouament ſe eren batejats, e los moros, no li deyen ſino pare dels creſtians. Tirant ans que partis de alli prega a la ſenyora de la ciutat ques volgues caſar ab Melchiſedech. Aqueſta ſenyora, com era mora, ſe nomenaua Juſta, e en lo baptiſme no volgue que li mudaſſen lo nom. Tirant prega a Plaerdemauida que la conduis que atorgas aquell matrimoni, e tant la pregaren tots que ella fon contenta de fer lo matrimoni. Lauors Tirant ordena que foſſen fetes feſtes molt ſingulars de aquelles que en ſemblant cars fer ſe podien. Aqueſta Juſta, ſenyora de la ciutat, fon de perfectiſſima vida, axi en obres com en paraules diſcretes, ab molta honeſtat, e molt deuota de la ſacratiſſima Mare de Deu. Aqueſta per ſa deuocio edifica molts moneſtirs en la ſua terra axi de homens com de dones, e donaua molt caritatiua ajudant als deſemparats, e cobria los deſpullats. Apres que les bodes ab gran feſta foren ſolemnizades, Tirant e lo Rey Scariano ab tota la gent darmes ſe partiren de aquella ciutat, e portaren ſen a Plaerdemauida: e anaren per conquiſtar vna prouincia quey hauia qui era del germa del Rey de Tremicen. Apres que la hagueren conquiſtada, Tirant ne feu gobernador e capita a vn valentiſſim caualler quis nomenaua lo ſenyor de Antiocha, lo qual en la guerra hauia feta grandiſſima proua: e aqueſt era gran amich de Melchiſedech, ſenyor de la ciutat deſſus dita, e ſtauen ſe vehins a tres legues, e viſitauen ſe ſouint per la gran amicicia que hauien tenguda en la guerra, e axi lamicicia aumenta per eſſer vehins. Tirant per pendre plaer parlaua ſouint ab Plaerdemauida, e vn dia entre los altres parlant de la Princeſa e del ſtat del Emperador, Plaerdemauida lo repres dient li com no dexaua la conqueſta de la Barberia per ſocorrer al Emperador e a ſa filla? E Tirant li reſpos que primer volia ſaber noues certes en quin punt ſtaua Limperi ans que ell ſe mogues: e prega a Plaerdemauida que li volgues recitar tota la ſua fortuna apres que fon exida de la galera, e la fi de la ſua deſauentura. Plaerdemauida venint en recort dels treballs e dolors que ſoffertes hauia, hague compaſſio de ſi matexa, e deſtillaren dels ſeus ulls viues lagremes, e apres vn poch ſpay, exugant ſe les lagremes, de ſemblants paraules feu preſent.