Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 363
CAPITOL CCCLXIII.
Replica que feu Tirant a Plaer de ma vida.
A
Mor pot les coſes dificils reduyr a tota facilitat: virtut no pot eſſer adquerida ne lome pot eſſer virtuos ſens amor. Aqueſta es filla del enteniment, apres que lo juhi de aquell ha engendrat aquella, e es concebuda en lo noſtre cor: e per ço les coſes no conegudes no poden eſſer amades. Aquella es vera amor que es fundada en caritat, per la qual Deu es amat ſobre totes coſes, e lo prohiſme per amor de Deu. Amicicia bona es cauſa de amor: qui troba ver amich troba treſor: res no deu eſſer denegat al amich: vn mateix voler de amichs es vera amicicia. Lo do gracios declara amiſtat, e la promptitut del do manifeſta la voluntat del donador: aquell es amat per noſtre ſenyor Deu qui dona liberalment e ab plaer. La experiencia moſtra la intrinſequa amor, o inimicicia. Diu ſent Pau ad Romanos, que amor es mes fort que la mort, car fa ſoſtenir benignament totes coſes, per forts que ſien, ſens tot treball. Tota virtut es ſotſmeſa a amor, e ſens aquella algu no pot obrar virtuoſament: la intrinſeca volentat e cordial amor es declarada per efeƈtes exteriors. O virtuoſa donzella, molt es dificil a mi la remuneracio de tants mals e treballs, anguſties e dolors que per cauſa mia a tu ha conuengut ſoſtenir, car molt mes merites que a mi no es poſſible donar. Prech te que vulles acceptar gracioſament los dons que de preſent te ofir, ço es lo regne de Feç e de Bogia: mas no poras poſſeyr aquells pacificament e quieta com ſien ſtats nouament conquiſtats, e ſeria debil la tua defenſio ſi aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violencia recobrar. Es, donchs, expedient e neceſſari que ſies collocada en matrimoni ſegons he dit ab caualler valentiſſim e virtuos, per que puxes aquells tutament retenir. Mira la roda de fortuna, no podia deuallar la tua noble perſona en pus inferior loch que ſotſmetre aquella a captiuitat e ſeruitut, en la qual eſt ſtada per tres anys, e ara ha rodat lo teu ſtat en loch molt alt e de gran excellencia e dignitat. Ya te dit que no li ſies ingrata: pren alegrament los dons de aquella per que no conceba ira contra tu. Diu lo Saui que caſcuna coſa ha ſon temps, e ſi ara los fats te volen exalçar, no recuſes los dons de fortuna, car apres nols pories cobrar: e dona fi en ſon parlar. Acabant Tirant les ſues gracioſes paraules, quant Plaerdemauida ſe lança dauant los ſeus peus per voler los hi beſar. E Tirant nou comporta, e pres aquella en los braços leuant la de terra, e dix li moltes paraules de conſolacio, e molt mes li dolia lo poch donatiu que li feya ates lo ſeu molt merexer, per ço com de preſent no li podia mes donar, proferint a aquella fer li molt majors gracies e donatius, e no fallir li james en tots los dies de la ſua vida per la gran e ſingular amor que li portaua. No tarda Plaerdemauida fer replica en ſtil de ſemblants paraules.