Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 372

CAPITOL CCCLXXII.

La oracio que Tirant feu a la ſua gent darmes.

A

Parellades ſtan les corones del triumpho noſtre fullades de llor en ſenyal de la certa viƈtoria que de noſtres enemichs ſeſpera. Cauallers valeroſos, armats primer de gran ſforç en lo noble coratge, apres de armes tan ofenſiues quen la viſta ſol de aquelles los enemichs aterren. Quant deu eſſer gran la alegria de tots noſaltres, puix ajuſtats per una matexa intencio, ab vn mateix ſforç e animo combatent atengam la fi de aquella coſa per la qual lo morir nos deu refuſar! Recordau, cauallers, los voſtres paſſats, y de voſaltres per lo ſemblant recordau aƈtes marauelloſos, e acabau de foragitar la temor de voſtres pits ſi alguna ni atura: car ſens dubte la diuina Prouidencia nou conſent, ni es permes lo ſmayar a voſtres nobles animos. Que tenim de aqueſta miſerable vida ſino lo temps que viuim? aquell ſe deſpenga en ſemblants aƈtes que mes honoroſos eſſer no poden: en altra manera engolfats en la mar de couardia, en negun port de honor arribaria noſtra fama. Alſau, cauallers, voſtres enteniments penſant que combateu per la honor mes cara que coſa deſta vida: apres per los bens y proſperitats de noſaltres, per la libertat, per la gloria, y lo millor per la ſantiſſima fe creſtiana, la qual exalça als qui la exalcen, defenſa als qui la defenen, y conſerua als qui la mantenen en honor e pacifica vida. Donchs ſiaus feta larga aqueſta chiqua nit ab lo deſig e ardiment de vençre los enemichs: e exercitant les voſtres perſones en lo treball delitos de les armes, perque la cuyçor y fatiga que de aquelles noſtres contraris ſenten a noſaltres poch delita. Lendema per lo mati los moros ſe leuaren, e ordenaren ſes batalles y ſes capitanies, e poſaren primerament per capita lo Rey de Tremicen qui era animos caualler e valentiſſim capita, e donaren li .x. milia ginets. Apres feren .vij. ſquadres, e en caſcuna de aquelles poſaren vn valent caualler moro ab .x. milia ginets caſcu. La darrera batalla de ſocors regia lo Rey Menador de Perſia ab .xx. milia combatents: e axi caſcuna de les parts ordenaren tota la gent de peu, e feren ſes capitanies, e caps de centenars, e de dehenes. Com los moros hagueren ordenades totes ſes batalles fora de la ciutat en vn bell pla quey hauia, axi ordenadament feren la via del camp de Tirant. La ſpia que Tirant tenia prop de la ciutat veu que los moros anauen deuers lo camp, cuyta per auiſar ne a Tirant. Com Tirant ſabe que los moros venien ja tenia tota la ſua caualleria a cauall e en punt, e tota la gent de peu en orde, e axi ordenadament e ab gran animo partiren del camp e feren la via dels moros per que no hagueſſen aquella honor que vingueſſen al lur camp. Com les batalles foren prop ques veren, començaren deſclafir les trompetes e anafils, e los crits foren tan grans de abdues les parts que paria que cel e terra ſen degues entrar. Lauors Tirant mana a la primera batalla que feris, e lo bon capita moſſen Rocafort feri ab la ſua gent tan poderoſament que aço era vna admirable coſa de veure. E lo Rey de Tremicen qui era capita de la primera batalla dels moros feri axi mateix tan virtuoſament, que caualler al mon no poguera mes fer, que tan brauament combatien als creſtians que jals tenien en venço. E lo Rey de Tremicen qui donaua de tan mortals colps qui no era degu qui al encontre li goſas ſtar: e encontras ab lo capita Roquafort, e dona li tan gran colp de la ſpaſa per lo cap quel feu caure del cauall, e paſſa auant: e los ſeus hagueren prou a fer de leuar lo e de pujar a cauall, tanta era la preſſa que los moros los dauen. Car certament lo caualler Rocafort fora mort ſi no fos per lo ſocors de la ſegona batalla, que com Tirant veu que la ſua gent anaua a mal, feu ferir Almedixer ab la ſua gent, e feriren tan poderoſament que los moros feren retraure hun gran troç. Lauors feri laltra ſquadra dels moros molt brauament, e veren rompre lançes, e derrocar cauallers e caualls, e jaure per terra molta gent morta, axi dels creſtians com dels moros: car verdaderament aqueſts dos Reys, ço es lo Rey de Tremicen e de Feç eren molt valentiſſims cauallers, e feyen tantes armes que degu nols goſaua ſtar dauant, e mataren molts creſtians. Lauors Tirant qui veu la batalla anar a mal, que aqueſts dos cauallers li deſtruyen la gent, feu ferir totes les quatre ſquadres plegades que no reſta ſino la ſua. Feriren tan poderoſament, que en poca hora ans que los altres ſe foſſen regoneguts hagueren morta molta moriſma. E lo Rey Scariano ſencontra ab lo Rey de Feç, e feriren ſe tan brauament ab pits de cauall, que les lançes ja les hauien rompudes, que los dos ne anaren per terra: e foren ſe leuats, e ab les ſpaſes ſe combateren molt ferament que ſemblauen dos leons. E com caſcuna de les parts veren lur Rey en terra, cuytaren hi per ſocorrer los, e veren alli vna aſpra batalla hon hi mori molta gent. Car aquis troba lo ſenyor Dagramunt e lo marques de Liçana qui eren valentiſſims cauallers, e a deſpit dels moros pujaren lo Rey Scariano a cauall, e los moros ſen portaren tambe lo Rey de Feç: e los moros qui veren que la lur part anaua a mal, feriren totes les ſquadres plegades. Lauors feri Tirant tambe ab la ſua gent, e veren la gran meſcla, e los grans crits que los moros feyen que no podien durar contra los creſtians. E lo Rey Menador de Perſia que era entrat en la batalla com a ca rabios ab vna aljuba dor molt luent, e veu a Tirant, dexas anar deuers ell, e dona li tan gran colp de la ſpaſa ſobre lo cap que per poch nol lança del cauall, que del cap li feu dar al coll del cauall: e Tirant ſe fon dreçat, e dix: Si no fos per mon bon elm tum hagueres mort! mas jure per mon Deu que ſi yo puch ja mes no daras pus colp. Alça laſpaſa, e dona li tan gran coltellada al muſcle dret que tot lo braç li leua en redo, e lo Rey preſtament caygue en terra mort. Los moros qui veren lo Rey de Perſia mort, com a deſeſperats reforçaren la batalla molt brauament, que en poca hora veren la terra cuberta de coſſos morts: car Tirant ab la ſua ma feya morir tanta gent, que no encontraua negu que del primer colp nol metes per terra mort o alleſiat. E axi durant la batalla fon ſort que Tirant ſencontra ab lo Rey de Tremicen, e dona li tan gran colp de la ſpaſa ſobre lo cap que plegat lo mes per terra, e ſi no fos per lo bon bacinet que portaua, mort fora lo Rey. Com fon en terra Tirant paſſa auant, e los moros leuaren lo Rey, e trobaren lo encara viu, pujaren lo en vn ginet ab hun moro a les anques, e corrent feu la via de la ciutat per reſtaurar la vida. Com molt hague durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los creſtians, ans forçadament ſe hagueren a poſar en fuyta, car los creſtians los eren molt ſoberchs. Com Tirant veu que los moros fugien dix: Ara es hora, valentiſſims cauallers, que la jornada es noſtra: muyren tots! E tot hom ſe mes al encalç: e los moros cuytauen per recullir ſe dins la ciutat, e tant no feren que no pogueren de la mort eſſer ſtaluis paſſats quaranta milia moros aquella jornada. Com los qui eren reſtats foren recullits, Tirant feu voltar tota ſa gent per que de la ciutat ab bombardes nols pogueſſen damnificar. Apres que la batalla fon finida, Tirant replega tota ſa gent, e leuaren lo camp en que guanyaren molt, e tornaren a lurs tendes ab gran alegria fahent laors e gracies a noſtre ſenyor Deu de la viƈtoria quels hauia donada, e feren bones guaytes de nit e de dia per ço que los de la ciutat nols vingueſſen damunt deſcuydats, e daltra part tenien ſment als de la ciutat que degu no pogues exir que no fos viſt. E los de la ciutat tenien barreres de fora de la ciutat, e aqui ells feyen tots dies de grans caualleries. E Tirant feu baſtir molts ginys, e aſitiar moltes bombardes groſſes qui tirauen continuament a la ciutat. E de continent que Tirant hague vençuda la batalla feu armar vna galera al port de One, e poſay per capita hun caualler lo qual hauia nom Spercius, qui era natural de Tremicen, e era bon creſtia, e home molt diligent e de grans negocis: al qual Tirant dona carrech que anas en Genoua, en Venecia, en Piſa, en Mallorqua, qui en aquell temps era cap de mercaderia, e que noliejas tantes naus, galeres e lenys, e tota manera de fuſtes qui pogueſſen portar molta gent, e quels prometes ſou per a vn any, e que de continent los trametes al port de Conteſtina qui es en lo regne de Tuniç. E preſtament lo dit Sperſius ben informat de tot lo que tenia de fer e negociar ſe reculli, e feu ſon viatge. Aci ſe lexa lo libre de recitar de Tirant los ſingulars aƈtes que los del ſeu camp feyen tots dies ab los de la ciutat, e torna a recitar del embaxador Melchiſedech que Tirant trametia a Conteſtinoble.