Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 377
ABsencia enemiga de enamorats penſaments es aquella qui entre tants enemichs meus major combat ſe ſtudia donarme. Apres que de voſtra alteſa perdi la deſijada viſta, tantes aduerſitats lo voſtre Tirant ha trobades que es impoſſible alre que voſtres continues oracions hagen ſoſtengut la mia deſauenturada perſona, y per ço regraciant a vos lo que de honor e proſperitat he ates, no merexedor mas per voſtres merits, com a coſa quem ve de vos ho ſtime: malaynt la fortuna per deſenculpar a mi ſi per eſſer abſent vos he feta offenſa. Ab tot que ab ſobergues tribulacions de nit e de dia preſent al meu enteniment nous dexaua, ni alre quel voſtre nom podia pronunciar la mia lengua. Quants dubtoſos perills circuhien la mia combatuda viſta! don reſtant vencedor, ſol vençut de voſtra benuolença es la preſent ſcuſadora, que les altres ans de aqueſta nous ſon ſcrites, perque james libertat me ha conſentit fer lo que deuia: mas no deſconfie que les voſtres juſtes pregaries per los meus limitats deſigs ſeran ſatiſfets, ſegons lo voſtre molt valer ho merita. Apres que la Princeſa hague leſta la letra fon molt aconſolada de les rahons de aquella, e interroga al embaxador en quin punt ſtaua Tirant de la conqueſta de la Barberia. E aqueſt recita li largament tota la embaxada en la forma deſus dita dauant Lemperador. Com la Princeſa hague hoyda lembaxada recitar, fon poſada en gran admiracio de les coſes que hauia hoides referir de Tirant, e de les ſues ſingulars caualleries, crehent fermament que ſino aqueſt no era baſtant a reparar Limperi grech, e traurels de tanta impreſio e congoxa com tenien y ſperauen hauer. E com fon certa que preſtament hauia de venir, fon ne molt aconſolada, e demana al embaxador que li digues que era de Plaerdemauida, ſi era morta o viua. E aqueſt li recita largament tota la ſua ventura, e dix li com era viua, e com era muller del ſenyor Dagramunt, e com Tirant li hauia feta molt grandiſſima honor, e com li hauia promes de fer la coronar Reyna. E aço fon molt plaſent a la Princeſa, e dix que Tirant no podia fer ſino ſegons qui era, car les virtuts ſues eren tantes que en lo mon no tenia par. E mes li dix com Plaerdemauida era ſtada catiua de ſa muller, e com a pregaries de Plaerdemauida Tirant hauia perdonat a ſa muller e a tots los habitadors de la ciutat de Montagata qui era ſua, per ço com lo ſenyor Dagramunt los volia tots tallar a peces, perque ella ab ſon bon enginy e gran diſcrecio los reſtaura. E hauent finit ſon parlament lembaxador pres comiat de la Princeſa, e ana ſen a la ſua poſada.