Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 379
APres que Tirant hague trames lembaxador Melchiſedech en Conteſtinoble, ell treballa ab continu ſtudi com poria pendre la ciutat que tenia aſſetjada, perque tots dies feya tirar ab trabuchs e ab bombardes groſſes a la muralla, e tant com ne derrocaua tan preſtament los de dins ho hauien adobat. E dona molts e diuerſos combats de nit e de dia, e per res no la podia entrar, car los Reys qui eren dins la ciutat eren molt ſauis e valentiſſims, e molt pratichs en la guerra, e tenien molt bona caualleria: car continuament a tantes hores com volien los exien de fora a guerrejar, e hauien de grans ſcaramuces quey morien molts de vna part y daltra. Empero ells no goſauen exir a batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble mes gent de cauall e de peu que ells no feyen: e tingueren ſe axi per ſpay de vn any. Seguis que vn dia Tirant ajuſta conſell de cauallers, e fon hi lo Rey Scariano, lo ſenyor Dagramunt, e molts altres capitans e cauallers. Comença a parlar Tirant e dix: Senyors e germans meus, gran vergonya es a noſaltres, e moſtram gran flaquea, que vn any ha que tenim aſſetiada aqueſta ciutat que no la hauem poguda pendre: per que ſo de parer que tots deuem morir o pendre la. E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per ço com deſijaua hauer finida la conqueſta per que pogues anar a ſocorrer Lemperador e a la ſua Princeſa. E de aço era cauſa Plaerdemauida qui continuament lo atribulaua, e li daua pena inculpant lo de poca amor que portaua a la Princeſa: perque Tirant en aqueſt temps durant lo ſiti feu fer vna mina molt ſecretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada ſobre roques, ſi be ſtigues en terra plana, hagueren molt gran treball de cauar la, e per aqueſta raho tarda tant de pendre la. Acabada que fon la mina, Tirant tria mil homens darmes los millors qui foren en lo camp, e feu ne capita moſſen Roquafort, perço com era molt bon caualler e animos, e molt deſtre en totes coſes: e departi la gent del camp de .x. parts, e en casſcuna part feu ſon capita. Ordenades que foren totes les batalles, Tirant mana que vna hora ans del dia donaſſen lo combat a deu parts de la ciutat, e axi fon fet: perque ells donaren ſon combat e arboraren ſcales per la muralla, e los de dins ſe defenien molt brauament que matauen molta gent dels creſtians. E durant axi la batalla lo capita Roquafort entra en la mina ab los mil homens darmes que no foren ſentits, e cuytaren a vn portal qui era molt prop de alli hon eren exits, e obriren les portes: e Tirant ſtaua en aquell portal ab la ſua batalla que combatia. Com veu lo portal ubert entra preſtament ab tota la ſua gent dins la ciutat, e los mil homens cuytaren al altre portal, e obriren les portes, e entra lo Rey Scariano ab la ſua gent. E aqui foren los crits molt grans dins la ciutat: e los mil homens cuytaren al altre portal, e obriren lo, e entra la gent dins: la gran meſcla fon de aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos Reys pujaren a cauall ab molts altres cauallers, e meſclaren ſe ab los altres. Los mil homens darmes anaren axi de portal en portal fins que totes les .x. batalles foren dins la ciutat. Lo animos Rey de Tremicen mirant la ſua gent qui anaua a total deſtruccio, com a deſeſperat corria en aquella part hon los creſtians deſtrohien lurs enemichs, no per ſocorrer, mas perque morint de tal ſtrem de miſeria e tribulacio fos fet deliure, ferint a aquells dels quals pus cruel la mort deuia pendre: e axi molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran caualler Almedixer, del cap del qual, leuada la corona, orna la punta de la ſua ſpaſa. No ceſſaren per aço los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre ſtimauen, puix de vencedors los era fugida la ſperança. E axi no per defendres, mas per ofendre quant podien, y perque finint, no finis lur nomenada, com a feroces leons batallant los reſtaua de cauallers la man dreta armada, per lo doble animo dels quals no ſens dubte moriren molts creſtians, e no menys nafrats per ſemblant cauſa. Com deſbaratades per los carrers de la ciutat les ſquadres de Tirant corregueſſen, de les torres e terrats ab canteres reberen gran offenſa. Lo caualler Roquafort fon pujat en vna torre per vna part del mur qui derroquada ſtaua per los paſſats combats, lo qual poſa bandera del Rey Scariano mijanada en armes del viƈtorios capita Tirant: la qual viſta per lo Rey de Feç, acompanyat de molts animoſament vench per defendre la ſua viſta de tant improperi: e axi pujant per la matexa part, volent ab ſa gent leuar la nouella bandera, fon per lo marques de Liçana derrocat de la torre. E axi fini lo dit Rey de Feç la ſua triſta vida, a la mort del qual ſe ſegui vn tan gran crit dels moros qui preſents eren, que ajuſtats molts dels altres en aquella matexa part deſordenadament e poderoſa feren armes volent quaſi honrar o venjar la Real offenſa. Mas no tarda Tirant ab lo Rey Scariano, acompanyats de ſoberga companyia, ferir en mig la confuſa moriſma, matant ſens alguna merce aquells dels quals fins al derrer may les armes ceſſaren. Lo vezcomte de Branxes, no fatigat per la viƈtoria ni per apartar ſe de perills, mas per fornir les forçes de la ciutat preſa, dexa aqueſta cruel e vencedora brega, e ſeguint lo alguns ab lur diſcreta deliberacio prengueren les torres e caſes forts de tota la ciutat, compartint ſe per aquelles, fent grans alimares, deſplegant penons e banderes de diuerſes creſtianes inuencions e armes, no ceſſant ab alta veu cridar: Viſqua lo famos Capita! e viſqua lo venturos Rey! e vixquen los nobles coratges, per que viſqua e aumente la creſtiandat, qui a honor e laor de Deu, exalçant la ſanƈta fe, marauelloſament proſperant vencedors ſe demoſtren!