Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 381
NO es poca la admiracio e dubtoſa temor que fins la certenitat ſabuda per voſtra glorioſa e alegra embaxada lo noſtre triſt cor ha tengut circuit: dreçant pus toſt lo penſament als infortunis e dans de voſtra gran caualleria que als mals e perdues noſtres, e de aqueſta terra noſtra remuda o remedora per la magnanimitat de voſtre coratge. La abſencia voſtra es ſtada guiatge ſegur als enemichs, e la mort qui ſdeuenir vos podia era paſſatge ſegur que preſtament en la eterna vida nos treſportaua. Mas no ha plagut a la diuina Prouidencia tan gran dan permetre, encara que per los noſtres peccats los euidents perills nos amanſen, perdent de cada dia, y enrequint ſe los turchs del que ſols pertany a noſtre Imperi: eſſent ja deſmenuida la noſtra excellent corona a ſenyorejar ſols la ciutat de Conteſtinoble, e la ciutat de Pera y alguns pochs caſtells, qui per eſſer deça lo Riu del pont de Pera ſtaluis reſten. Mas es tan gran la ſtretura de prouiſio, y la del ſiti de noſtres enemichs, que ſens dubte ſom breument peridors ſi la miſericordia de Deu a noſtra viſta la preſencia voſtra nons porta, en qui reſta noſtra perduda ſperança. Larga coſa ſeria recitar la molta gent y ſtimada que es perduda, y la que reſta de fort ſmay mig vençuda, alegrant ſe almenys de eſſer catius lo reſtant de lur triſta vida en poder de infels. Per los quals a confondre, y los noſtres morts venjar, ab los vius reſtaurant viuificar, ſuplicam a vos, gran Capita de Deu, y noſtre, com a fill quant a la amor e honor en que ſou continuament, vos deſijam que en reuerencia de Jheſucriſt crucificat vullau recordar la noſtra preſſura grandiſſima e triſticia, enſemps ab la de noſtra cariſſima filla, de la boca de la qual y de tot lo poble lo nom de Tirant nunca ſe aparta, com apres Deu no tingam major ſperança. Per la qual raho, com a molt enujats o torbats per tanta cauſa, no ſabem que reduir a voſtra memoria per inclinar aquella a fer vos preſt venir. Lo catiueri de molts parents e amichs voſtres crida la voſtra preſta venguda: e daltres que per ſocorrens trameſos per lo Meſtre de Rodes y del Rey de Sicilia eren aci venguts, dels quals eſſent ja catius la libertat ſis atenyia ſeria grandiſſima alegria. La Africa, ja tota ſubjugada, conſentira que vos ſubjugador pugau recobrar aqueſt perdut Imperi, car no es menor empreſa la ſperiencia feta de aqueſta neceſſariament fahedora: e per a vos, Tirant, conquiſtar lo mon es chiqua paraula, per lo gran effeƈte de voſtres obres. Lo gran Turch tremola, e lo Solda temoreja, que Tirant encara ſia ſobre la terra. Donchs enſeguint lo voſtre natural no ceſſeu de venir, ſi la amor que moſtrau en voſtres pits repoſa.