Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 383
INfinit goig e ſoberga alegria amolliren tant lo meu triſt cor, que fon impoſſible, apres de viſta e hoida voſtra letra reſuſcitadora de la mia vida, yo fos de mi matexa. Per hun ſtrem de conſolacio torbat lo meu entendre, abundaren les lagremes als ulls, tant que mes triſta que alegre me demoſtraua: e per ſocorrer la mia leugera ſanch al defalliment del cor, falliren de virtut los membres tots de la mia perſona, reſtant a ſtima dels preſents quaſi defunƈta. Gran ſpay paſſa que per molts ſocorriments pogui cobrar la primera força: ſcriuint vos ara primer aquell ſoſpir que lauors feu teſtimoni de ma recobrada vida, apres del qual fallint me rahons per defenſar als miradors la cauſa de tal deſaſtre, me fiu portar a vn retret del moneſtir, en lo qual per les erres queus tinch fetes penitencia no condigna reportaua. Lo major deſcans, ſpay e delit que apres perduda voſtra preſencia he ates, fon aqueſt preſent de mes torbades paraules, tornar a voſtra merce de qui ſo ſtada, ſo e ſere ſecreta catiua, regraciant vos quant puch ni ſe los treballs que per mi haueu ſofert, dels quals no les mies indignes pregaries, mas voſtre merexer y animo viƈtorioſament vos han releuat. No es de maleir, mas de exalçar e loar la fortuna qui a la fi proſperitat reporta: y bons ſon los mals qui benauenturada fi procuren. Lo menor be que vos, glorios Tirant, poſſeiu es lo meu nom, per que de aquell no crech vos recordaſſeu ſino com a ocaſio de tants afanys com voſtra letra recita. E si donchs amor o ſtremada benuolença es vençut, vencedor vos ſubjuga: yous remet la culpa que de voſtres falſes openions en mi comença, ab aqueſta ſola condicio que preſtament la africana terra de voſtra preſencia ſia feta vidua: per que aqueſta deſerta poblacio, enſemps ab mi, ſiam fets abundoſos de voſtra deſijada viſta. Reduint vos a memoria la corona del Imperi grech qui voſtra ſeſpera: la virginitat mia per vos tan deſijada, e ara perilloſa per algun infel eſſer robada, e yo ſpoſa voſtra, catiua de ſemblants haja eſſer detenguda. E no es menys de recordar la molta honor que del Imperi teniu rebuda, del Emperador, e de mi: per los quals reſtarieu difamat de ingratitut ſi diligentment no ſatiſfayeu quanta creſtiandat ſpera eſſer defeſa de captiuitat ab lo preu de voſtres armes. Moguen ſe, Tirant, les voſtres entramenes, car voſtres ſon pietat e clemencia en les coſes de honor e amor: veniu a delliurar los qui en total perdicio perillen renegar la fe de Jheſucriſt. Lo valeros caualler Diafebus duch de Macedonia, e altres parents e amichs voſtres nous ſien en oblit, los quals per eſſer venguts en ajuda voſtra ſon en preſo cruel detenguts. No ſe que diga, no ſe que preſente a la voſtra viſta! Los engans que a la mia penſa fins ara han detengut ſon ſtats, mirar, beſar e adorar algunes joyes e coſes que voſtres ſon ſtades, aconſolant me ab aquelles. Apres viſitant les portes de la mia habitacio dient: açi ſeya lo meu Tirant, açi repoſaua, acim prengue, açim beſa, açi en aqueſt lit me tingue nua. E axi diſcorrent gran part de la nit e del dia, remeyaua part de mos acoſtumats treballs. Donchs ceſſen ja aqueſtes contemplacions que molt poch me aprofiten, e vinga Tirant qui ſera vera conſolacio, fi, remey e deſcans dels meus mals, e redempcio del poble creſtia.