Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 387
STa de continu dreçada la proa del meu deſig al perillos port de honor, nauegant per la tempeſtuoſa mar de amor, per la qual no ſols lo treballar, mas lo morir es gloria: tal que en les penſes dels mortals oblidar nos lexa, quant mes voſaltres, potentiſſims Reys, ſtrenus cauallers e virtuoſiſſim poble, qui ja per lur noble coſtum o naturalea ſou obligats a ſemblants aƈtes. Leuades les ancores al delitos nauegar, per hon voſtres corones e fama relluint dareu major la claror del voſtre illuſtre valer e linatge, ja ormejats de voſtres moltes ſingulars ſperiencies, portareu per bandera la ſperança de certa ſdeuenidora victoria, per que ni les voſtres acoſtumades mans de ferir poden ſino vençre, ni los voſtres ulls hauent perduda la ferea de tan temeroſos aƈtes ſe poden canſar. E axi menys lo voſtre gran coratge, ſemblant a roca de forts diamants, pora conſentir flaquejar ni girar les ſpatles. Siaus donchs conort, e confortem nos fent tots hun mateix animo e voluntat, que ſemblants coſes proſpera fi, ſegur port e glorios exalçament prometen. Es la fi de mes paraules pregar, ſolicitar e amoneſtar tots voſaltres lo be e honor de qui com a propi ſtime, vullau atendre e ſouint penſar quanta neceſſitat aqueſt ſingular negoci nos preſenta, preſentant vos lo perill de creſtiandat, per la qual defendre y aumentar ſom tenguts: e quant infinit o ſobira es lo premi que ſen adquereix, per lo reuerent religios qui preycar vos ſe aparella manifeſtament e piadoſa poreu entendre. E finida Tirant la oracio feu pujar en vna trona que hagueren poſada ſobre lo cadafal a hun frare de la Merce, cathala, natural de la ciutat de Leyda, lo qual hauia nom frare Johan Ferrer qui era aqui legat per lo sant Pare, e ſabia molt be parlar la lengua moriſca, qui a ſuplicacio de Tirant era vengut, e era gran meſtre en la ſacra theologia, lo qual feu vn ſermo molt ſingular ſegons hoireu.