Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 388
COnsiderant e ab molta diligencia penſant, molt alts i excellents ſenyors Reys, e voſaltres, nobles e generoſos barons, e tots los qui aci ſou al preſent conuenguts en la dignitat de la fe creſtiana, veig e conech aquella eſſer de tanta excellencia e neceſſitat a caſcuna creatura racional, que com Deu no haja creat lome ſino per poſſeir e fruir lo ſobiran be de la gloria de paradis, aquell no pot tal be fruir ni poſſeir ſi de la veſtidura nupcial de la fe creſtiana no es veſtit. Car per res lome de la contagio de la mort e obligacio de peccat que incorre en la ſua primera natiuitat pot eſſer delliurat, ſino per fe. Aço moſtra lo gran doƈtor Aureli Agoſti en vna epiſtola que fa ad Obtatum, dient: ¶ Nemo, inquit liberatur a damnacione que faƈta eſt per Adam niſi per fidem Jheſu Chriſti: que vol dir: No pot eſſer algu deliurat de la damnacio en que es caygut per lo peccat de Adam, ſino per la fe de Jheſuchriſt: y en aqueſta ſola axi los antichs com los moderns ſe ſaluauen. Car la ley antiga de ſi no portaua algu a la vida eterna, mas crehent aquells del Teſtament antich, que Jheſus ſe deuia encarnar, e per humana natura morir, al terç dia reſuſcitar: e en fe de aqueſts e molts altres articles que lauors eren encara per venir, e noſaltres moderns crehem ja eſſer ſtats, ſe ſaluauen. E per no perdre tan gran be com es la gloria de paradis, la qual ulls no baſten a veure, ni orelles a hoir, ni enteniment a entendre, deueu be tots voſaltres qui de tal veſtidura ſou veſtits mirar que aquella no perdau. E voſaltres qui de la ſeƈta mafometica ſtau abeurats, aquella de tot renunciant diſpondreus a rebre la fe catholica, per que aquella rebuda en lo nombre dels ſants ſiau poſats. E a renunciar la seƈta mafometica vos deuen induir, e les ſutzietats e deſoneſtats que en aquella teniu. Pot eſſer mes vituperoſa e vergonyoſa coſa al home que poſar la ſua felicitat en aƈtes de gola e luxuria? E aço vos atorga per felicitat aquell viliſſim porch, voſtre cap Mafomet, que es contra tot juhi de raho, de la qual los homens deuen uſar, car los aƈtes de gola e de luxuria als animals bruts e no rahonables ſon propis. E la felicitat humana axi deu eſſer poſada en aƈte propi del home, ſegons vol lo Philoſof, primo et decimo Eticorum, e Laƈtanci, libro tercio diuinarum Inſtitutionum, .c. decimo, que en aquell no ſia comu ab los animals bruts. E com en los aƈtes de gola e luxuria los homens conuinguen ab les beſties, ſegueix ſe en aquells no ſtar la felicitat humana. E per conſeguent Mafomet qui a tanta deſoneſtat vos induheix, clarament ſe moſtra queus engana, e per ço nol deueu tenir ſino per cap de falſia y engan. Mas la fe catholica de la qual lo capita es Jheſucriſt, Rey ſobre tots los Reys, e Senyor ſobre tots los ſenyors, tals aƈtes e abominacions auorrint, indueix los creſtians a la obſeruancia dels manaments de Deu, e per ço ella ſola pot eſſer dita via de Deu, ſegons diu Dauid: ¶ Viam mandatorum tuorum cucurri, que vol dir: Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe catholica, la qual me ha de ſaluar, que es via dels teus manaments. E per ço legim, Eccleſiſtici viceſimo tercio: ¶ Nihil dulcius quam reſpicere in mandata Domini, que vol dir: No es al mon coſa mes dolça e ſuau que mirar en los manaments de Deu. O anima! penſa quina coſa pot eſſer mes dolça ni ſuau de aqueſtes paraules ſcrites en la ley creſtiana: Amaras lo ſenyor Deu teu de tot lo teu cor, etc., y lo proiſme, ſe conte tota la perfeccio de la fe creſtiana, e per ço ella ſola es tota fundada en caritat: la qual en los creſtians deu cremar com a foch, ſegons dix Jheſus, Jo., .xij. ¶ Ignem veni mittere in terram, et quid volo niſi ut ardeat, que vol dir: Yo ſo vengut a donar foch en la terra, e vull que creme, ço es que lo creſtia toſtems deu eſſer cremant e ardent en amar Deu y lo proiſme. E com la seƈta mafometica no haja cura de obſeruar los manaments de Deu, als quals tot hom mes que alguna coſa altra es obligat, ſegueix ſe que aquells qui aquella obſeruen ab ulls cloſos e tancats van a infern: e ſolament los creſtians, per la fe catholica illuminats, van a la gloria de paradis. E per ço rahonablement la fe catholica per tres rahons es dita lum del enteniment huma. Primerament que ella naix del gran ſol, que es Deu: car axi com la lum material naix del ſol, axi la fe proceheix de Jheſucriſt que es Deu, ſegons diu ſent Pau, .j. Corint, .ij. ¶ Fides noſtra non eſt in ſapiencia hominum, ſed in virtute Dei, que vol dir: La fe noſtra no es en la ſauieſa dels homens, mas en virtut de Deu. Segonament la fe catholica es lum del enteniment huma, per quant expelleix les tenebres dels peccats, ſegons diu lo Saui, Prouerbiorum, .c. .vj. ¶ Per fidem, et penitenciam purgantur peccata, que vol dir: Per fe, e penitencia ſe denegen es lancen los peccats. E ſi aquella voſaltres moros pendreu, ſiau certs que en aquella hora ab laygua del ſanƈt babtiſme ſereu en lo cors lauats, en la voſtra conſciencia de tots los peccats que fins en la preſent jornada haueu comes ſereu de tots netejats. E ſi de tal veſtidura ornats, en aqueſt ſant viatge de Conteſtinoble que mon ſenyor Tirant en adjutori del Emperador e de la Princeſa vol fer lo acompanyareu, ſiau certs que de dues coſes la vna nous pot fallir. La primera, que ſi en batalles que contra lo Turch o Solda haureu morieu, paradis nous pot mancar. Laltra, que ſi en aquelles haueu viƈtoria, y ſcapau, la voſtra fama per tot lo mon ſeſtendra. Tercerament, la fe catholica es lum del enteniment per quant manifeſta les coſes amagades, car manifeſta als creſtians tots los articles de la fe, e molts altres ſecrets de Deu, los quals a tota altra seƈta ſon amagats. E per ço tots los que aci ſom ajuſtats per fer aqueſt ſant viatge, penſant que lo inſtituidor de la fe catholica qui es Jheſus es noſtre capita, deuem aquell ab animo gran e viril compendre, car ſots lo ſtandart e peno de aquell que no acoſtuma de perdre batalles anam: lo qual ſens dubte nos dara viƈtoria contra lo gran Solda, e Turch, e recobrarem Limperi grech, lo qual ells tiranicament ſe han ocupat, axi com hauem conquiſtats los Regnes de Tuniç, de Tremicen, de Feç e de Bogia. E no ſolament per Deu alt en paradis ſerem premiats, mas encara per tots aquells qui aqueſta noſtra conqueſta hoiran grandiſſimament ſerem loats. E complides les dites paraules, lo ſobre dit frare Johan Ferrer dona fi a ſon ſermo.