Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 393
DE continent que lo Rey Scariano partit fon de Conteſtina, Tirant feu recullir tots los caualls, arneſos e vitualles, e tota la gent. E les trenta naus foren ateſes que hauien carregat de forment, e feu les fornir de molta gent: e com tots foren recullits ſe reculli Tirant, e lo Rey de Feç, e la Reyna Plaerdemauida, e tots los cauallers qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant mana fer vela e que feſſen la via de Sicilia. E nauegaren ab proſper vent tant fins que foren en la illa de Sicilia. Com lo berganti qui era vengut del port de Valona veu leſtol de Tirant, ixque del port e cuyta deuers aquella part, e demana la nau del Capita, e fon li moſtrada. E com lo berganti fon junt a la nau lo patro puja alt en la nau de Tirant, e dix li com les ſis naus eren al port de Valona que no eren pogudes paſſar per leſtol del Solda qui era ſobre Conteſtinoble, e ſiti que tenien ſobre la ciutat. De aço hague Tirant molt gran enuig: e feu la via del port de Palerm, e veu aqui les fuſtes del Rei de Sicilia, qui començaren a fer gran feſta de trompetes, e de bombardes, e les de Tirant per lo ſemblant: e feren tan gran remor que paria que lo mon degueſſen abiſar. E tan preſt com leſtol de Tirant fon dins lo port que hagueren ſurgit, lo Rey de Sicilia entra dins la nau de Tirant, e aqui ſe abraçaren, es beſaren, es feren molt gran feſta la hu al altre: e axi mateix lo Rey de Sicilia feu molt gran honor a tots los barons e cauallers qui eren en la nau de Tirant, e beſa e abraça al Rey de Feç, e tots enſemps ixqueren en terra. E Tirant mana que negu de totes les fuſtes no iſques en terra, car lendema ell volia partir: era hora de tercia com foren dins lo port. Lo Rey de Sicilia hague feta venir la Reyna a la vora de la mar, la qual feu molt grandiſſima feſta a Tirant, e al Rey de Feç, e a la Reyna, majorment com ſabe que era criada de tan virtuoſa ſenyora com era la Princeſa. E axi tots enſemps ſen anaren al palau ab gran multitut de dones, e donzelles, e de poble quils ſeguien. Com foren en lo palau lo gran dinar fon aparellat, lo Rey pres a Tirant per la vna ma, e al Rey de Feç per laltra, e la Reyna de Sicilia a la Reyna de Feç: e axi anaren a vna gran ſala, la qual era molt be emparamentada de draps dor e de ſeda, e per terra de molt bella tapiceria. E al cap de la ſala hauia vn bell tinell tot ple de vexella dor e dargent: car aqueſt Rey Phelip de Sicilia era home vn poch auar, e hauia ajuſtat molt treſor ab la molta diligencia que tenia en fer ſe molt rich. Com foren en la ſala lo Rey de Sicilia volgue fer ſeure primer en la taula a Tirant, empero ell nou permes: mas feren ſeure primer al Rey de Feç, apres al Rey de Sicilia, e Tirant dauant lo Rey de Sicilia: e la Reyna de Feç apres del Rey de Sicilia, e la Reyna de Sicilia apres de la Reyna de Feç: e ab gran magnitut de trompetes, e de miniſtres, ells ſe dinaren ab gran plaer e ab gran abundancia de totes maneres de viandes pertanyents a ſemblant conuit. Com foren leuades les taules Tirant e lo Rey de Sicilia ſen entraren en vna cambra, e la Reyna de Sicilia, e lo Rey de Feç e la Reyna muller ſua reſtaren en la ſala ab gran multitut de dames e de cauallers, e prengueren ſe a dançar e fer molt gran gala. E Tirant e lo Rey de Sicilia començaren a parlar de lurs afers. Tirant recita al Rey de Sicilia totes les deſauentures que li eren ſeguides, e com apres noſtre Senyor lo hauia molt proſperat, e li hauia dat de grans viƈtories, e com hauia conquiſtada tota la Barberia. Apres li recita leſtament en que Lemperador ſtaua, perque era de gran neceſſitat que preſtament lo ſocorregueſſen. Lo Rey de Sicilia li reſpos: Germa Senyor, yo ſtich ja en orde de tot lo que he meſter, ja recullits los caualls, e los arneſos, e tota la mes gent: no reſta ſino recullir la caualleria que en dues hores ſeran recullits tots. Reſpos Tirant: Germa ſenyor, ſuplich vos que de continent façau anar la crida per la ciutat que tot hom ſots pena de la vida ſien recullits a la oracio, que vos voleu partir eſta nit. E de continent lo Rey de Sicilia trames vn cambrer ſeu: e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar ques reculliſſen, e preſtament fon fet. Tirant, e lo Rey de Sicilia tornaren a la Reyna a la ſala, e aqui prengueren vn poch de plaer: e la Reyna de Sicilia ſe aparta vn poch ab la Reyna de Feç, fahent li moltes caricies, e demana li molt de la Princeſa, e de la ſua bellea, y de les ſues condicions, y de les amors de Tirant y de la Princeſa. E la Reyna de Feç li dix moltes lahors de la Princeſa, e que james no acabaria de dir les ſingularitats que en aquella ſenyora eren: de les amors ſen paſſa molt laugerament ab molt gentil manera e diſcrecio. Apres la comença a lagotejar, axi com aquella quin era maeſtra, dient li que apres ſa ſenyora la Princeſa, que al mon no tenia par, no hauia viſta ni coneguda dona de tan gentil ſaber ni de tanta bellea com era ſa ſenyoria, e que ſtaua molt enamorada della e de la ſua ſingular condicio: e moltes altres rahons que li dix en que la Reyna de Sicilia pres molt gran plaer. Apres que les feſtes e gales foren fetes fon hora de ſopar, e ſoparen ab gran plaer e conſolacio. Com foren leuats de taula, Tirant prega al Rey de Sicilia ques reculliſſen de jorn, e ell dix que era molt content: e prengueren comiat de la Reyna de Sicilia e de tots los qui reſtauen ab ella. Lo Rey de Sicilia comana lo regiment del Regne a vn coſingerma de la Reyna qui era Duch de Mecina, qui era caualler bo e virtuos, e feu lo viſrey, e comana li la Reyna e tota la caſa. E fet tot lo que a fer tenia, lo Rey e Tirant ab tota la companyia ſe reculliren, e a la primera guayta tot leſtol axi lo de Tirant com lo del Rey de Sicilia feren vela e ixqueren del port. E noſtre Senyor donals tan bon temps que dins breu temps foren dauant lo port de Valona, hon les .vj. naus eren carregades de forment, les quals hagueren molt grandiſſim plaer com veren leſtol de Tirant. Com Tirant veu les naus trames hi lo berganti manant als patrons que feſſen vela, que iſqueſſen del port e ſeguiſſen leſtol de Tirant: e preſtament feren ſon manament. Acis lexa lo libre de recitar del ſtol de Tirant, e torna a recitar del Rey Scariano.