Ciropèdia

De Viquidites
Infotaula d'obraCiropèdia
Κύρου παιδεία
Projectes germans
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Xenofont
Modifica dades a Wikidata

La Ciropèdia és una obra literària publicada per l'escriptor grec Xenofont al s. IV aC. Narra la història i vida del rei persa Cir el Gran, com també de la seva trajectòria militar i política.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Llibre I[modifica | modifica el codi]

  • Una vegada se'm va acudir de pensar quantes democràcies foren enderrocades per aquells que preferien ésser governats en règims que no fossin el democràtic.[1]
(en grec) ἔννοιά ποθ᾽ ἡμῖν ἐγένετο ὅσαι δημοκρατίαι κατελύθησαν ὑπὸ τῶν ἄλλως πως βουλομένων πολιτεύεσθαι μᾶλλον ἢ ἐν δημοκρατίᾳ.
Ciropèdia. Cap. I.
  • No tinc notícia que mai cap ramat s'hagi revoltat contra el seu pastor ni amb la intenció de no obeir-lo, ni per no permetre que facin ús de llur fruit, ans bé els ramats són més esquerps amb els estranys que no amb aquells que els comanden i es beneficien d'ells.[1]
(en grec) ἔτι τοίνυν οὐδεμίαν πώποτε ἀγέλην ᾐσθήμεθα συστᾶσαν ἐπὶ τὸν νομέα οὔτε ὡς μὴ πείθεσθαι οὔτε ὡς μὴ ἐπιτρέπειν τῷ καρπῷ χρῆσθαι, ἀλλὰ καὶ χαλεπώτεραί εἰσιν αἱ ἀγέλαι πᾶσι τοῖς ἀλλοφύλοις ἢ τοῖς ἄρχουσί τε καὶ ὠφελουμένοις ἀπ᾽ αὐτῶν.
Ciropèdia. Cap. I.
  • Els homes contra ningú no es revolten amb més violència que contra aquells que veuen que pretenen dirigir-los.[1]
(en grec) ἄνθρωποι δὲ ἐπ᾽ οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας.
Ciropèdia. Cap. I.
  • L'home, per naturalesa, li és més fàcil de governar tots els altres animals que els homes.[1]
(en grec) ὅτε μὲν δὴ ταῦτα ἐνεθυμούμεθα, οὕτως ἐγιγνώσκομεν περὶ αὐτῶν, ὡς ἀνθρώπῳ πεφυκότι πάντων τῶν ἄλλων ῥᾷον εἴη ζῴων ἢ ἀνθρώπων ἄρχειν.
Ciropèdia. Cap. I.
  • Governar homes no és cap tasca impossible ni difícil si es amb coneixement.[1]
Ciropèdia. Cap. I.
  • Els ingrats són els més negligents amb els déus, els pares, la pàtria i els amics. A la ingratitud segueix sobretot el desvergonyiment i aquest sembla la millor guia de tots els vicis.[1]
(en grec) οἴονται γὰρ τοὺς ἀχαρίστους καὶ περὶ θεοὺς ἂν μάλιστα ἀμελῶς ἔχειν καὶ περὶ γονέας καὶ πατρίδα καὶ φίλους. ἕπεσθαι δὲ δοκεῖ μάλιστα τῇ ἀχαριστίᾳ ἡ ἀναισχυντία: καὶ γὰρ αὕτη μεγίστη δοκεῖ εἶναι ἐπὶ πάντα τὰ αἰσχρὰ ἡγεμών.
Ciropèdia. Cap. II.
  • Allò que està d'acord amb les lleis és just, el que és contrari a elles és violència.[1]
(en grec) ἐπεὶ δὲ ἔφη τὸ μὲν νόμιμον δίκαιον εἶναι, τὸ δὲ ἄνομον βίαιον,
Ciropèdia. Cap. III. — Cir II de Pèrsia
  • Tot allò que els déus concedeixen els homes ho fan millor coneixent-ho que no ignorant-ho.[1]
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • El governant ha de distingir-se dels seus subordinats no portant una vida fàcil, sinó prevenint i essent amant del treball.[1]
(en grec) ἐγὼ δὲ οἶμαι, ἔφη, τὸν ἄρχοντα οὐ τῷ ῥᾳδιουργεῖν χρῆναι διαφέρειν τῶν ἀρχομένων, ἀλλὰ τῷ προνοεῖν καὶ φιλοπονεῖν.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
  • Un exèrcit, si vol complir el seu deure, no ha de parar mai de causar danys als enemics i fer-se bé a si mateix.[1]
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • En un exèrcit hi ha moltíssimes boques, es posa en marxa amb molt pocs mitjans i gasta a dojo tot el que rep. De manera que no convé que l'exèrcit estigui mai ociós.[1]
(en grec) πλεῖστά τε γὰρ τὰ ἐσθίοντα ἐν στρατιᾷ καὶ ἀπ᾽ ἐλαχίστων ὁρμώμενα καὶ οἷς ἂν λάβῃ δαψιλέστατα χρώμενα, ὥστε οὔποτε ἀργεῖν δεήσει στρατιάν.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • Per a infondre coratge als soldats em sembla que no hi ha res més adient que poder donar esperances als homes.[1]
(en grec) εἴς γε τὸ προθυμίαν ἐμβαλεῖν στρατιώταις οὐδέν μοι δοκεῖ ἱκανώτερον εἶναι ἢ τὸ δύνασθαι ἐλπίδας ἐμποιεῖν ἀνθρώποις.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
  • El general s'ha d'abstenir d'afirmar allò que ell no sàpiga amb certesa, i que els altres subordinats no puguin dir i executar. Ell ha de mantenir en la més bona reputació possible les seves exhortacions amb vistes als més grans perills.[1]
(en grec) ἀλλὰ τοῦ μὲν αὐτὸν λέγειν ἃ μὴ σαφῶς εἰδείη εἴργεσθαι δεῖ, ὦ παῖ, ἄλλοι δ᾽ ἐνετοὶ λέγοντες ταὔτ᾽ ἂν διαπράττοιεν: τὴν δ᾽ αὐτοῦ παρακέλευσιν εἰς τοὺς μεγίστους κινδύνους δεῖ ὡς μάλιστα ἐν πίστει διασῴζειν.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • En totes les circumstàncies l'estímul més eficaç per a l'obediència és elogiar i honorar aquell que obeeix i menysprear el desobedient.[1]
(en grec) καὶ τοίνυν κατανοῶν περὶ τούτων ἐν πᾶσιν ὁρᾶν μοι δοκῶ τὸ προτρέπον πείθεσθαι μάλιστα ὂν τὸ τὸν πειθόμενον ἐπαινεῖν τε καὶ τιμᾶν, τὸν δὲ ἀπειθοῦντα ἀτιμάζειν τε καὶ κολάζειν.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
  • Els homes obeeixen de bon cor aquella persona que consideren que entén més que no ells mateixos pel que fa a llurs interessos.[1]
(en grec) ὃν γὰρ ἂν ἡγήσωνται περὶ τοῦ συμφέροντος ἑαυτοῖς φρονιμώτερον ἑαυτῶν εἶναι, τούτῳ οἱ ἄνθρωποι ὑπερηδέως πείθονται.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • És més propi d'un home assenyat tenir cura del que cal que no negligir-ho.[1]
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • El cap ha d'ésser en tots els aspectes més ferm que no els seus comandants.[1]
(en grec) λέγεις σύ, ἔφη, ὦ πάτερ, ὡς καὶ καρτερώτερον δεῖ πρὸς πάντα τὸν ἄρχοντα τῶν ἀρχομένων εἶναι.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
  • Els homes escullen les seves empreses basant-se en simples conjectures sense saber de quina els pots venir el bé.[1]
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
  • La saviesa humana no sap escollir el millor per cap mitjà més segur que fent hom allò que a sort li pertoca.[1]
(en grec) οὕτως ἡ ἀνθρωπίνη σοφία οὐδὲν μᾶλλον οἶδε τὸ ἄριστον αἱρεῖσθαι ἢ εἰ κληρούμενος ὅ τι λάχοι τοῦτό τις πράττοι.
Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013.