Èdip Rei

EDIPO REY.

___________

Traducció de Sófocles.^[1]
___________

PERSONATJES.

__

Edipo. Lo gran sacerdot. Créon. Chor de vells Thebans. Tirésias.	Jocasta. Un missatjer. Un criat de Layus. Un segon missatjer.

__

L' acció passa á Thebas en la plassa pública. Se veu lo palau del rey, lo temple de Apolo y las estatuas de'ls Dèus.

__

Edipo. Fills meus: jovensana posteritat de l'antich Cadmo,^[2] ¿quín es l'afany que 'us aplega sobr' aquestos esglaons, portant en las mans vostras los rams de los suplicants?^[3] L'incens de los sacrificis fumeja en tota la ciutat, la qual retenteix entre mitx d' himnes y gemechs; y no volguentme valdre d'un altre pera coneixer vostras desgracias, jo mateix en persona vinch aquí; jo, lo rey Edipo, nom que totas las bocas ab afany pronuncian. Digam, donchs, bon vell, tu á qui pertany parlar en nom de tots los demés, digam: ¿quín es lo motiu que 'us aplega? ¿Es, per ventura, la temença? ¿Es per implorar protecció als Dèus? Penseu que'l meu afany es lo de poguervos socorre; y que fora necessari esser insensible per no trobarme conmogut á la vista d'aytal espectacle.

Lo gran sacerdot. Edipo, soberá del meu pais, tu veus be la multitut que s'agombola al entorn dels altars de devant lo teu palau.^[4] Mira á los tendres infants qu'á duras penas poden sostenirse y á los pobres sacerdots doblegats sots lo pès de llurs anys, y, junt ab mi, Pontífice de Jupiter, á lo mes escullit de la juventut. Contempla á lo restant del poble, com, portant rams d'olivera, s' espargeix per las plassas públicas enfront los dos temples de Pallas^[5] y aprop l'altar profetich del Ismenos;^[6] puix Thebas, tu clarament ho veus, habent sigut tan de temps combatuda per l'oratje, debades intenta lliurar lo seu cap de lo mar de sang en qu'está afogada. La mort destruheix los germes dels fruyts dins las entranyas mateixas de la terra, la mort fereix tots los remats de bestiar, y la mort fa perir á l'infant en lo ventre de sa mare. Una divinitat enemiga, la pesta devoradora, assola á la ciutat, mermant la nissaga de Cádmo, y lo negre Pluton s'enriqueix ab nostres dolors y nostres gemechs.^[7] No es que nosaltres vullám igualarte á los Dèus, quan venim á demanarte socors aquestos infants y jo; ho fèm perque veyem en tu á lo primer dels mortals, pera conjurar las desgracias de la vida y l'enuig d' aquells; puix tu ets lo qui apareixent á la ciutat de Cádmo sens haber estat advertit per cap de nosaltres, l'has lliurada del tribut que pagava á la crudel esfinge,^[8] habente tornat nostre deslliurador ab l'ajuda dels Dèus; y per est motiu encara avuy acudim com á suplicants á Edipo, qual poder tots reverenciém, demanante que cerquis quelcun remey per las nostras desgracias, ja sia que un Dèu t'il-lumini un de los seus per medi d'oráculs, ó be un home ab llurs concells, puig sapigut es que los concells dels homes d'experiencia sempre donan bons resultats. Vina donchs, ¡oh lo mellor dels mortals! á reanimar aquesta pobre ciutat abatuda; vetlla per nosaltres, ja qu'ets tu á qui ella aclama per son deslliurador recordant los teus serveys passats; y fes de manera que lo teu regnat no'ns puga dur may á la memoria qu'apres de haber sigut salvats per tu, nos has deixat caure altre vegada al abím. Tornans, donchs la seguretat, y no desmenteixes los felissos auspicis ab los quals vares restablir nostra fortuna. Pensa, si has de seguir essent lo rey de nostre pais, qu'es preferible gobernar sobre ciutadans, que no pas en una ciutat falta de habidors. Y sino, digam; ¿te pareixeria be una fortalesa sense soldats y un barco sense mariners?

Edipo. Fills ben dignes de pietat, prou me faig cárrech de l'afany qu'aqui'us porta: si jo se be que tots sufriu, pero en aquest comú sufriment ningú sufreix tant com jo, puig quiscun de vosaltres no experimenta mes que son propi dolor y no aten al dels demés, quan lo meu cor al ensemps que deplora vostres mals, pateix també per los de Thebas y los meus. No teniu necessitat de deixondir ma vigilancia al figurarvos qu'está ensopida, que bastant he ofert y lo meu sperit inquiet ha cercat mes de un medi de salvació.^[9] Lo sol remey que la reflexió m'ha descubert, al instant lo he posat en práctica: lo fill de Meneseo, Créon, lo meu cunyat, ha anat per ordre meva al temple de Delfos á preguntar al Dèu per quins vots ó per quins sacrificis jo podria salvar aquesta ciutat. Conto ja ab ansia lo temps que va eixir d'aquí y m'inquieta la seva ausencia, puig s'allarga mes de lo convenient; pero tan bon punt ell regressi jo seré llavors ben culpable sino executo las ordres del Dèu.

Lo gran sacerdot. Apropósit n' has parlat, donchs m'anuncian ja l'arribada de Créon.

Edipo. Fés, diví Apolo, que puga lo seu felis retorn portarnos la salvació que lo seu aire jojós sembla pressagiar.

Lo gran sacerdot. Segons las apariencias arriba molt content: d'altra manera no vindria ab lo cap engarlandat de llorers.^[10]

Edipo. Aviat ho sabrém, donchs ja's trova bastant aprop de nosaltres pera sentirnos. Fill de Meneseo, tu qu'estás unit ab mi per los llassos de la sanch, quina resposta 'ns dus de la part del Dèu?

Créon. Favorable: aquesta crisis mateixa^[11] se cambiará ab prosperitat si la sabém portar habilment fins al seu fi.

Edipo. ¿Qué significa aquet llenguatje? Tas paraulas no inspiran ma confiansa ni desvaneixen lo meu temor.

Créon. Si vols que parli devant de tota aquesta multitut, estich disposat á ferho; sino, t'acompanyaré á ton palau.

Edipo. Parla devant de tots, donchs sa desgracia m'atormenta mes que no pas lo cuidado de ma propia vida.

Créon. Diré, donchs, la resposta qu'he rebut del Dèu. Apolo 'ns mana terminantment allunyar de aquesta terra y no sofrir mes la presencia inespiable d'un monstre que la deixa envilida y qu'ella nodreix en sas entranyas.

Edipo. ¿Quina expiació devém fer? Explícans la causa d'aquesta plaga.

Créon. Es precís desterrar al culpable ó be castigar la mort ab un altra mort, puig la sanch derramada desenfrena la tempesta sobre nostra ciutat.

Edipo. ¿Quí es, donchs, l'home de qual mort se parla?

Créon. Layus, qu'en altre temps, avans de que tu fosses lo rey, regnava en aquesta comarca.

Edipo. Se m'ha dit: mes jo jamay l'he conegut.

Créon. Va morir, y ara lo Dèu nos obliga á castigar á sos matadors.

Edipo. Pero bé, ¿ahont son? En quin lloch se pot descubrir lo rastre borrat d'un crim tan antich?

Créon. Son en aquest país: m'ho ha dit lo Dèu: Lo que's busca se trova, pero lo que's descuida fuig.

Edipo. Es en la ciutat, en lo camp ó be en terra estranya, lo lloch hont fou mort Layus?^[12]

Créon. Ell se n'aná, segons nos digué, per consultar al Orácul;^[13] pero de llavors ençà no ha tornat á sa patria.

Edipo. Mes, no hi va haberhi missatjer ni company de viatje de Layus, que fos testimoni del fet, y que pogués donar indicis y ajudar á descobrir lo crim?

Créon. Tots han mort, escepció d'un solzament á qui la por ha fet fugir; pero aquest no pot dir de lo qu'ha vist mes qu'una cosa.

Edipo. ¿Quina? Un sol fet pot descobrir-ne molts d' altres, com lo cel nos donga un raig d'esperança.....

Créon. Lo sorprengueren lladres, y va morir; no per lo bras d'un sol, sino rendit per un gran nombre.

Edipo. ¿Com un traidor,^[14] no habent estat imbuhit per algú d'aqui, haguera tingut aytal atreviment?^[15]

Créon. Tals foren llavors las sospitas; pero en mig de nostres mals, la mort de Layus no va trovar venjador.

Edipo. ¿Quins foren los mals que 'us impediren, après la mort del vostre Rey, de cercar als autors del crim?

Créon. L' esfinge, qu'ab llurs enigmas fentnos ocupar d'un mal present, nos fíu oblidar d'un crim encara obscur.^[16]

Edipo. Donchs be, jo 'm faré carrech del fet des de son principi y procuraré aclarirlo. Es digne d'Apolo, com també ho es de tu, l'haver demostrat tant interés per aquell que ha mort; vosaltres sempre trobareu en mí un auxiliar llegítim, venjador al ensemps del país y del Dèu. No es per l'amich desconegut, es per mi mateix que jo esborraré aquesta vilesa. Lo matador, qualsevulla que sia també deixaria caure sobre mí sa ma homicida: venjant á Layus, jo 'm defenso a mi mateix. Fills meus. aixequeuvos^[17] y emporteusen aqueixos rams suplicants: que un altre reuneixi aqui á tot lo poble de Cádmo; jo estich disposat á fer ho tot. O serem felissos obehint al Dèu, ó caurem al abim de la desgrascia.

Lo gran sacerdot. Fills meus, aixequemnos: la ajuda qu'haviam vingut á demanar, lo rey ja 'ns l'anuncia. Puga Apolo, que'ns tramet aqueixos oráculs, ésser lo nostre salvador y posar fi á la plaga que 'ns assola.

___

Lo Chor. (Estrofa 1.ª) ¡Oh dolça paraula de Júpiter, eixida del rich santuari de Délfos, ¿qué vens á anunciar, per últim, á la brillant ciutat de Thebas? Plé d'un sant horror ¡oh Apolo, Dèu de Dèlos, metje de tots 'ls mals! mon cor s'estremeix y batega de temença, esperant ab un respecte rel-ligiós la sort que tu 'ns reservas ja sia per ara ó be per l'esdevenidor. Responme, donchs, fill de la falaguera esperança..... ¡Oh fama,^[18] oràcul inmortal!

(Antístrofa 1.ª) Es á tu á qui jo invoco la primera, filla de Júpiter, inmortal Minerva: y á tu, Diana, sa germana, protectora d'aquesta terra, sentada, dins las murallas de Thebas, sobre un trono gloriós;^[19] y á tu també, temible Apolo! Veniu tots tres á socórrens; si llavors qu'un monstre crudel se cernía sobre nostra ciutat, la lliurareu d' aquell assot destructor, veniu també avuy y feu lo mateix.

(Estrofa 2.ª) Grans Dèus, jo sofreixo mals innombrables, tot lo meu poble defalleix y tota la ciencia humana es impotent pera socórrel'; las llavors ja no grillan sota la terra, las mares no poden resistir los crudels dolors del part; y se pot veure voltejar als morts l'un après del altre per entorn del Dèu de las tenebras, ab mes promptitut que lo rápit aucell ó que la flama indomable.^[20]

(Antístrofa 2.ª) Los innombrables enterros despoblan la ciutat; pilots de cadavres falts de sepultura, jehuen, sens' ésser plorats, sobre la terra, qu'es lo lloch hont regna la mort; tendres esposas, mares á qui la etat ha rublert de cabells blanchs, postradas per tots cantons á n'el peu dels altars, imploran, gemegant, lo fi de llurs sofriments. La ramor dels peáns^[21] s'ajunta als planys de las veus adoloridas. Tingas compassió d'ellas, augusta filla de Júpiter, y tramétans un socórs aconhortador.

(Estrofa 3.ª) Fes allunyar a n'aquest Dèu funest, aquest Marte crudel, ^[22] que sens ferro y sens armas, m'espanta ab grans crits y 'm crema ab sos fochs; allunyal de ma patria, ja sia dins las extensas entranyas d'Anfítitres,^[23] ó be á las costas inhospitalarias del mar de Tracia: lo que la nit ha respectat, lo dia ho consum: tu ¡oh Júpiter! que disposas del llamp centellejador, aixáfal ab lo teu tro.

(Antístrofa 3.ª) Dèu destructor dels llops,^[24] puga lo teu arch ab cordas d'or llençar tas fletxas invensibles y protectoras pera defensarnos, y puga Diana fer brillar sas ardents antorxas, ab las quals va recorrent las montanyas de la Lysia. Y tu, rioler Baco, company de las Bacants, que procedeixes d'aquest país y que portas lo front cenyit ab una mitra d'or, jo t'invoco; vina ab una antorxa encesa á combatrer al mes odiat dels Dèus.

Edipo. Vosaltres haveu fet un vot, y l'objecte d'aquest, qu'es lo de cercar un remey y un alivi á vostres mals, lo podreu obtenir, com vullau escoltar los meus conçells y fer lo qu'exigeix la naturalesa de la plaga. En quant á mí, estrany com só á lo que s' ha dit de Layus y á n'el crim, sols tinch que dirvos que me n'aniré; pero com qu'adelantaría molt poch en las mevas investigacions si avans no obtingués quelcun indici, puix fa sols un moment que'm conto en lo nombre del ciutadants, escolteu lo que mano á tots vosaltres, habitants de Cadmo. Si hi ha algú que sápia qui es lo occisor de Layus, fill del Abdaco, que m'ho descubreixi tot, jo li ordeno; y si la por reté al culpable, qu'eviti l'acusació y s'acusi ell mateix allunyantse sá y lliure d'aquest pais, donchs jo li prometo que no li esdevindrà cap mal. Si algú dels presents, sab que l'matador se troba en terra estranya, que parli; jo li prometo recompensa y li aseguro ademes lo meu reconeixement: pero si calleu, si per temença á vosaltres mateixos ó be per amistat, se desobeheix la meva ordre, escolteu lo que faré llavors: á n'aquest home, qualsevol que sia, prohibeixo á tot habitant d'aquesta comarca hont jo gobernó^[25] que'l rebi. que li dirigeixi la paraula, que l'admeti en las oracions y sacrificis divins y que li presenti l' aigua lustral;^[26] que tots lo tregan de llurs casas, com si fos l'assot de la patria. Aixís m'ho ha ordenat l'orácul del Dèu que s'adora á Délfos. Cumplint açó, obeheixo al Deu y venjo á n'el rey mort. Jo maleheixo al autor del crim, ja l'haja comés ell sol, ja haja tingut cómplices; y desitjo que, proscrit, arrastri per tot arreu una vida miserable. Si ell, ab mon consentiment, es admés en lo meu palau y á ma llar, caigan sobre mí las malediccions que acabo de dirigir contra'ls culpables. A vosaltres, ús toca, Thebans, executar aquestas ordres, si voleu venjar al Dèu, á mi mateix y á n'aquesta terra ferida per la esterilitat y la cólera del cel.— Encar que'l buscar l'assesí no hagués sigut ordenat pels Déus, era precís no deixar sens expiació un crim qu'us ha arrebassat al vostre rey y al mellor dels homes; es necessari buscar al culpable; y huy día que jo he pujat al trono qu'ell ocupava, que m'he mullerat ab sa esposa, y que'ls meus fills y 'ls seus foran germans, si haguessen viscut, sino que la mala fortuna se havia estés sobre son cap, per tot lo espressat, jo venjaré sa mort com si fos la del meu pare y 'm valdré de tots los medis per descubrir al matador del fill del Abdaco, del descendent de Polidoro, de Cádmo y del bell Agenor. Los que rebujen obehir mas ordres, fassen los Dèus que vejan llurs camps sens espigas y llurs donas sens fills ¡Que morin de la plaga que'ns assola, y si pot ésser, d'una mort encara mes horrorosa! Per lo que toca á vosaltres, Thebans, aprobadors dels meus designis, qu'us protegesca sempre la justicia y que tots los Déus vos sían favorables!

Lo Chor. Puix que tas imprecacions m'hi obligan, parlaré. Jo no he mort á Layus, ni puch indicar al occisor. A Febo^[27] pertany, qu'ha ordenat que'l busquessen, lo fer coneixe al autor del crím.

Edipo. Ja es cert lo que dius; pero un mortal no pot obligar als Déus á fer lo que no volen.

Lo Chor. Encare't podria proposar un segon conçell que'm sembla bó.

Edipo. Si á mes ne tens un altre, no temis dirlo.

Lo Chor. Lo poderós Tiresias se parteix ab lo potent Apolo la ciencia del esdevenidor; interrogantlo se podrían obtindré importants revelacions.

Edipo. Tampoch he descuydat aquet camí, puig aconcellat per Crèon li he enviat un segon missatjer; y en veritat m'estranya que trigui tant á tornar.

Lo Chor. En quant á las demés remors qu'han corregut, estánt mancadas de fonament.

Edipo. ¿Quinas son aqueixas remors? Jo vull sapiguer tot lo que's conta.

Lo Chor. Layus fou mort, segons veus, per viatgers.

Edipo. També 'u he sentit; mes no hi ha testimonis qu'ho pugan assegurar.

Lo Chor. Pero 'l culpable, si es temoròs, quan coneixerà las terribles imprecacions que fa poch han eixit de tos llabis, no seguirá en lo seu silenci?

Edipo. Aquell á qui'l crim no l'espanta, menys por li fan las paraulas.

Lo Chor. Ja hi haura algú qu'ho sabrá descubrir be; y sino, mira, aquí ve'l diví profeta qu'es l'únich qu'entre'ls mortals te 'l dó de la veritat.

___

Edipo. Oh Tiresias! tu qu'ab ton esperit ho abrassas tot, las sciencias y 'ls secrets dels Dèus, las cosas del cel y de la terra; encara que privat de la vista, tu sabs be la plaga qu'assola á n'aquesta ciutat; ab tu sols ¡oh primcep! nosaltres trobem per ella un sosteniment y un salvador. Apolo, si per cas los meus missatgers no t'ho han dit ja, ha contestat á la nostra súplica, expresantnos que'l sol remey per aquest contagi, fora lo de descubrir als matadors de Layus y ferlos morir ó desterrarlos d'aquesta comarca. No'ns neguis, donchs, lo teu socors; consulta en 'l vol dels aucells y valte dels demés recursos del art profétich: salva á Thebas, sálvat á tu mateix, salvam á mí y purificans de la taca que'ns ha deixat l'homey. En tú posém nostra esperança: servir als homes per medi de tots los recursos que donan las ciencias y lo poder, es lo mes gloriós dels travalls.

Tiresias. Pero la ciencia es un do molt funest quan no aprofita á n'al que la posseheix. Be savia fer lo que tú 'm demanas, pero ja ho he oblidat; d' altra manera no hauria vingut aquí.

Edipo. ¿Qué tens? ¡Ab quin descoratjement arribas!

Tiresias. Déixamen tornar; tu y jo sofrirem mes facilment nostras penas si es que 'm vols creure.

Edipo. Fas mal de parlar aixís; puix demostras no sentir amor per aquesta ciutat que t'ha criat, al negarli la explicació del orácul.

Tiresias. Com que tu parlas fora de propósit, jo callo per no haver d' incorre en la mateixa falta.

Lo Chor. En nom dels Deus no't callis pas lo que sápigas, ja que'ns veus á tots postrats á tos peus igual que si fossem suplicats.

Tiresias. Es que vosaltres esteu delirant, pero jo no; y may revelaré mas miserias per no veurem obligat á revelar las tevas, Edipo.^[28]

Edipo. Qu'es lo que dius ¡Tú ho saps tot y refusas parlar! Potser vols trahirnos y arruinar á Thebas?

Tiresias. Lo que jo no vuy, es afligirte á tú y afligirme á mi mateix. No 'm preguntis mes, puig es inútil; res sabrás per mí.

Edipo. Oh 'l mes pervers dels homes! (puix ta resistencia irritaria á una penya), no lograré qu'enrahonis? Serás capas de seguir aixís inexorable?

Tiresias. Tú 'm reconvens ab paraulas irritants, y sens veure lo que de tu irrita á n'els altres; no obstant m'ultratjas.^[29]

Edipo. Y qui no s' irritaria al sentir aytal llenguatje y al veure lo menyspreu que tú demostras per aquesta ciutat?

Tiresias. Aquest fatal segret se descubrirá per ell mateix, á pesar del silenci ab que jo 'l cubreixo.

Edipo. Si 's deu revelar, just es que me'l digas á mi mateix.

Tiresias. Jo no hi afegiré pas ni una paraula. Desprès d'aixó, lliurat, si vols, dels accesos de ton crudel enuig.

Edipo. Es veritat, si, jo estich tant enutjat, que no callaré res de lo que penso. Sapigas, dons, que 'm sembla qu'ets tú lo qui ha concebut lo pensament del crim y l'haverlo efectuat si es que ta ma mateixa no ha donat lo cop; y sino foses privat de la vista, jo t' acusaria d'haverlo comès sol.

Tiresias. Aixó creus? Donchs jo t'ordeno subjectarte al ordre que has donat, y des de aquet dia no parlar mes ni á mí ni á cap dels Thebans, ja qu'ets tú l'impío qu'envileix aqueixa comarca.

Edipo. Τ' atreveixes á proferir paraulas tant irritants? Creus, per ventura, escaparte del cástich qu'ellas mereixen?

Tiresias. Si, puix m'escuda la força de la veritat.

Edipo. Y qui te l'ha dat á conèixer?^[30] Segurament que no es lo teu art profétich.

Tiresias. Tú, que m, has obligat á parlar.

Edipo. Qu'acabas de dir? Repeteixho perqué 'u com- prenga millor.

Tiresias. No 'u has entes á la primera vegada, ó es que vols probarme y ferme parlar?

Edipo. No, no't sò entes prou, y per aixó't mano que ho repetescas.

Tiresias. Donchs jo't dich que tú ets lo matador de Layus, al qui buscas.

Edipo. ¡Visca Dèu, que no m'ultrajarás duas vegadas impunament!

Tiresias. Es bastant aixó per aumentar lo teu enuig?

Edipo. Digas tot lo que vullas; los teus propòsits serán inútils.

Tiresias. Jo t' ho declaro: tu ignoras los esgarrifadors llassos qu'has format ab lo que tens de mes volgut, y encara no coneixes tota ta espantosa desgracia.

Edipo. Pensas tal vegada qu'aquestas injurias quedarán sens lo degut cástich?

Tiresias. Si, si es que la veritat te algun poder.

Edipo. Ella 'n té, no hi ha dupte: pero no 'n ta boca; y tu no pots invocarla, puix se't tancaren per sempre 'ls ulls, las orellas y l'esperit.^[31]

Tiresias. Ah desgraciát, que'm retraus lo que ben abiat cada fill de Thebas te retraurá á ne tú!

Edipo. Debades intentas, tu que vius en eternas tenebras, causarme mal á mi ni á cap d'aquells que vehen la llum.

Tiresias. En efecte, lo teu fat no t'obligará á que sufrescas los meus cops; pero Apolo basta, y á n'ell es á qui toca la venjança.

Edipo. Aquestas invencions son de Crèon^[32] ó be tevas?

Tiresias. No es Crèon qui causa ta desgracia; tú mateix n'ets l'autor.

Edipo. ¡Oh riquesa, poder suprém que'ns enlayras sobre 'ls demés en aquesta trista vida tant plena de rivalitats y d'enveja! Si, prou clar se veu: per lo cárrech, que los Thebans, sens haverlo demanat jo y per lo seu propi desitx, m'han donat, Crèon, aquest fidel amích, trama contra mi intrigas secretas, ab l'afany tan sols de derribarme y sobornar á n'aquest miserable endevinayre, aquest fabricador d'enganys, aquest enrahonador que hi veu be per lo sol guany, pero qu'es cego en sou art. Y sino, digám: ¿hont has estat tú, bon profeta? Quan l'esfinge proposava aquí los seus enigmas, com no has donat á n'els Thebans quelcun medi pera lliurarse? No podia qui primer arribés explicar l'enigma; aixó corresponia al endevinayre; y no obstant ni'l vol dels aucells, ni cap dels Dèus ten va fer penetrar lo sentit; y jo mortal ignorant, apenas arribat á Thebas, vais confondre al monstre ab lo sol recurs de ma rahó. Huy travallas pera derribarme, ab la esperança de col-locarte aprop del trono de Crèon; pero no quedará sens castich lo que tú y l'autor d'aquestas intrigas pretengau desterrarme com á un ser impúr; y á no ser per la vellesa, ja tu coneixerias la pena que mereix ta fal-lera.

Lo Chor. En lo nostre entendre, sas paraulas y las tevas, nos semblan, Edipo, dictadas per l'enuig. Es precís posar fí a senblants altercats. Nosaltres sols devém pensar en los millors medis de cumplir lo que'ns ordená l' orácul del Dèu.

Tiresias. Encar que tú sias rey, Edipo, hi ha no obstant entre nosaltres la igualtat, y per lo tant tinch lo dret de respondret. No so ton vasall, sino 'l d'Apolo; y ni tinch á Crèon per patró, ni soch inscrit en lo nombre dels seus clients.^[33] Me reprotxas perquè 'm veus cego; pero tú, desgraciat, tú que joihexes de la llum, no veus l'abím de mals en qu'has caygut; ignoras qui't feu gosar de la llum primera, y no saps lo que 't fa odiós sobre la terra á n'els teus semblants y á n'aquells del teus que son als inferns!^[34] Armada d'un doble fuet la maledicció de ta mare y de ton pare, Dèu dels peus terribles, te treurá d'aquesta comarca: y si ara hi veus clar, ben aviat los teus ulls no veuran mes que tenebras.^[35] ¿Quina casa no s'estremirà ab los teus crits? Quin antre del Citeron^[36] no 'ls repetirá quan tú conegas l'himen fatal, escull hont ha vingut á romprers la teva felicitat?^[37] Tú no saps la munió de mals que caurà sobre teu, y que donant Λ coneixe qui ets, te farà igual als teus fills.^[38] Desencadena, donchs, mentrestant tos ultrajes contra Crèon y contra mas paraulas, puig jamay cap mortal será mes miserablement que tú aterrat per la sort.

Edipo. Es possible que jo sufresca aytals ultratjes? No partirás al moment y t'allunyaràs d'aquí?

Tiresias. Tú m' has cridat; de lo contrari no hauría vingut.

Edipo. No'm creya que parlesses ab tant poch seny; á sapiguerho, no t'haguera fet venir á mon palau.

Tiresias. Vet-aquí, donchs, que jo so per tú un insensat; no'm jutjavan aixís los que t'enjendraren, sino que 'm creyan rahonable.

Edipo. Quins pares? Esplícat. ¿Quin mortal m' ha donat la vida?

Tiresias. Aquet jorn te donará noticias del teu neixement y de la seva mort.

Edipo. Aixó, com totas tas paraulas, no son mes que enigmas obscurs!

Tiresias. No tens l'art d' esplicarlos?

Edipo. Retraume un fet qualsevol y tu trovarás en ell la prova de ma grandesa.

Tiresias. Y, no obstant, aqueixa mateixa fortuna es la que te ha perdut.

Edipo. Poch m' importa, mentres jo haja lliurat á Thebas.

Tiresias. Be, jo me 'n vaig. Noy, acompányam.

Edipo. Si que se t'emporti, puix ta presencia m'importuna. Una vegada te n'hajas anát, calmará lo meu fatich.

Tiresias. Partiré pero desprès de haver dit lo que m'ha portat aquí y sens temer lo teu rostre amenassant, ja que no dependeix de tú lo ferme perir. Jo t'ho repeteixo, aquest home que cercas ab tantas amenassas y en edictes, aquest matador de Layus, se trova dins Thebas, hont lo tenen per estranger; pero ben aviat será regonegut com á natural de la Ciutat, sens qu'ell se puga alegrar de la ventura. Perdrà la vista, perdrà llurs riquesas, y, cego y pobre, caminará trist y á la ventura sobre una terra estrangera ab lo feixuch bastó á la ma.^[39] Ell será regonegut per ésser al mateix temps lo germà y lo pare dels seus propis fills; lo fill y 'l marit de la dona que li ha donat lo ser, y 'l matador de son pare, del cual ha envilit lo llit. Ara, entra á n'el teu palau y reflexiona aquestas paraulas; y si acas me trobas en falsetat, digas llavors que no entench res en l'art d'endevinar.

Lo Chor. (Estrofa 1.ª) ¿Qui es aquell que la profética rassa de Délfos acusa d' haver comes ab sas mans homicidas los crims més abominables? Ja es hora de que precipiti sa fugida ab més promptitut quels rápits corçers, puig lo fill de Júpiter se tira sobre d'ell armat de trons y llamps, mentres lo persegueixen las furias crudels é invitables.

(Antístrofa 1.ª) En efecte: ja ha eixit de las neus del Parnás, esclatant al ensemps, la veu que'ns ordena a tots cercar los rastres del culpable desconegut. Com un taur selvatje va perdut dintre 'ls boschs, en lo fons de las covas y de las rocas, arrosegant los seus mal segurs passos per llochs solitaris, ab l' intent d'allunyar d'ell la oracle eixit del centre de la terra;^[40] pero es debades, puig aqueixa veu inmortal voleja sempre al seu entorn.

(Estrofa 2.ª) No obstant l'hábil endevinayre m'ha posat en una tortura terrible, molt terrible. Tinch de creurer ó no en sas paraulas? En bona fé no se lo que pensar. Lo meu esperit sorprès, no llegeix ni en lo present ni en lo passat cosa que puga aclarir las suas incertituts. ¿Quina qüestió hi ha hagut may entre 'ls labdacidas y 'l fill de Polibi?^[41] En tota ma vida no he descobert res que m'autorise per malmenar lo nom tant popular d'Edipo, y venjar als labdacidas d' una mort qual autor es desconegut.

(Antístrofa 2.ª) No hi ha cap dupte que Júpiter y Apolo son savis y llegueixen en los cors dels mortals; pero qu' entre'ls homes, un endevinayre ne sápiga mes que jo, aixó no proba res. Un mortal pot ésser més savi qu' un altre: pero jo jamay donaré credit á n'aquells que culpan á Edipo, fins que'm presentin provas evidentas. Si quan la alada verge^[42] se'ns va apareixe, sa sabiduría fou regoneguda, reeixint de la prova d'aquella lo salvador de nostra ciutat, no hi ha motiu, á n'el meu entendre, per acusarlo d'impietat.

___

Créon. Ciutadants; informat de que Edipo dirigeix contra mi las més terribles acusacions, aqui 'm presento, ferit d'un dolor que no puch soportar. Si en mig de nostras desgracias presents, ell creu que mas paraulas y mas accions li han pogut fer agravi, jo desd'are afirmo que no ha sigut aquest lo meu intent, puig no 'm seria possible viure carregat ab lo pes d'una aytal acusació, ja que fora per mí lo mes gran y terrible dels ultratjes lo passar per traydor á n'els ulls dels Thebans, dels meus amichs y de vosaltres.

Lo chor. Aquesta injuria ha estat sens dupte arrancada per l'enuig y no per la convicció.

Créon. Pero, baix quin indici ha cregut ell que 'ls meus conçells han induhit al endevinayre á que digués mentidas?

Lo chor. Ell ho ha dit, es veritat; mes no se en que 's fonamenta.

Créon. Fou ab mirada segura y ab sang freda que ha dirigit contra mi aquesta acusació?

Lo chor. No 'u sé; jo may examino las accions dels monarcas. Vetal — aqui á n'ell mateix qu'ix del seu palau; tu mateix pregúntali.

___

Edipo. Com gosas presentarte á n'aquests llochs? ¿Encara tens prou pit y desvergonyiment per vindre al meu palau, tu que voldrias darme la mort en mig del dia y robar^[43] lo meu poder suprem? Digam, en nom dels Déus: has tramat aquest complot per haver vist en mi acte de cobardía? ¿Es que 'm tens per foll? Es que 't temías de que jo no descobrís la tua intriga, travallada d'amagat, ó es que aprés d'haverla descoberta creyas que no 't castigaria? No es de ta part una empresa boja lo volguer sense amichs, ni la ajuda del poble, usurpar un trono que no s'obté mes que ab la riquesa y 'l

favor del ciutadans?

Créon. Sabs lo que tens que fer? Deixarme respondre á tas acusacions, y desprès, quan estigas enterat, jutjar tu mateix.

Edipo. Tú ets destre en lo parlar, pero jo estich molt poch disposat á escoltarte. Prou he vist que 'm duyas benvoler.

Créon. No hi fa res: escolta lo que ara at vull dir.

Edipo. Parla: pero avans no 'm digas que no ets un traydor.

Créon. Si creus que la tossoneria no acompanyada de rahó, es un mèrit, t'enganyas.

Edipo. Y si tu creus que lo teu crim en contra de un parent deu quedar sens cástich, també vas errat.

Créon. Estich conforme ab lo que dius; pero esplícam ¿quin es l'atentat contra tu del qual m'acusas?

Edipo. No ets tu qui m' has aconsellat, com una cosa necessària fer venir aquest famós profeta?

Créon. Y encara sostinch lo mateix.

Edipo. Quán de temps ha trascorregut desprès que Layus...^[44]

Créon. Que vols dir? No t' entench.

Edipo. Ha mort baix lo cop mortal.

Créon. Lo crim es antich; molts anys se'n son passats.

Edipo. Llavors aquest endevinayre exercia lo seu art?

Créon. Era tant entés y tant respectat com ho es avuy dia.

Edipo. En aquell temps feu ell menció de mí?

Créon. Devant meu, may.

Edipo. Y vosaltres no vàreu fer cap indagació respecte á la mort?

Créon. Be se'n van fer, pero no es va descobrir res.

Edipo. Cóm, donchs, aquest endevinayre no feu llavors sas revelacions?

Créon. No ho se: tinch per costum callar quan no se una cosa.

Edipo. Per lo menys n'hi ha una que tu saps y que si ets prudent, la dirás.

Créon. Quina es? Com jo la sápiga no te la amagaré.

Edipo. Si no hagués estat avingut ab tu, may Tiresias m'hauria acusat de la mort de Layus?

Créon. Si ell ho diu, tu ja ho saps; ara jo sols desitjo preguntarte altra vegada, de la mateixa manera que tu ho has fet ab mi.

Edipo. Pregunta y veurás com só ignocent.

Créon. No t'has casat tú ab ma germana?

Edipo. No 't puch pas negar lo que 'm preguntas.

Créon. No 't parteixes ab ella lo trono y 'l gobern d'aquest pais?

Edipo. Tot lo qu' ella vol, 'u obté de mi.

Créon. Y jo, no estich associat al vostre poder?

Edipo. En aixó precisament, es ab lo qu'es veu ta perfidia.

Créon. De cap manera, si es que vols reflexionar com jo reflexiono. Pensas tú qu' hi pot haver ningú que prefereixi un trono voltat de terrors, á dormir sense por^[45] prop d'ell tenint lo mateix valer? En quan á mi, desitjo menys tenir lo títol de rey, qu' exercirlo en lo poder: aixi pensa tot home sentat. Ara, jo visch sens temor y obtinch tot lo que vull de tú; quan, si regnés, tindrá que fer moltas cosas contra la meva voluntat y 'l meu gust; per lo tant, cóm, donchs, podria anteposar lo titol de rey a un poder y una autoritat exemps de cuidados? No só encara tant mancat de sentit per desitjar altra cosa, tenint al ensemps honor y profit. Ara tots son estimats de mi y jo so estimatde tots; y aquells que 't necessitan a tú se'm dirigeixen,^[46] puig saben que de mi dependeix lo conseguir los seus desitjos. Per esser rey sacrificaria jo aquests avantatjes? Un sperit sensat no 's pot estraviar aixis. May per un aytal proyecte me deixaria seduhir, ni tindria l'atreviment d'intentarlo ab un cómplice: Per convénset vésten á Délfos é informat de si t'he expresat fidelment lo que 'm va dir l'oracul; y si tú 'm trovas d'acort ab l'endevinayre, dónam la mort; jo mateix me condemno y uneixo la sentencia á la teva; pero no m' acusis sens atendre á mas rahons. No es just qu'indistintament se prengan los dolents per bons y los bons per dolents. Etjegar á un amich fidel, es tant com sacrificar sa vida. qu'es lo més precios dels bens. Ja ab lo temps ho regoneixerás, puig solsament aquesta es la prova del just, y un sol jorn te fará també conèixer al delincuent.

Lo chor. Oh rey. lo seu llenguatje es rahonable per tot aquell que vulla evitar los passos falsos. Pensa qu' estant subjectes á n'el erro los que resolen las cosas ab massa promptitut.

Edipo. Quan lo qui 'm prepara secretas emboscadas está disposat á atacarme, jo també, á ma vegada, dech estar disposat pera resoldre; puix si deixo passar lo temps sens obrar, los seus designis se cumplirán y 'ls meus quedarán confosos.

Créon. Qué vols, donchs, desterrarme d'aquest pais?

Edipo. Lo que vull es ta mort; no lo teu desterro.

Créon. Pero avans tens de fer coneixe los motius del teu enuig.

Edipo. Es per desobehirme que'm parlas aixis?

Créon. Ho faig perqué't trovo poch enrahonat.

Edipo. Ja 'n so pels meus interessos.

Créon. Es precis que 'n sias també pels meus.

Edipo. Es que tu ets un traydor.

Créon. Y si t'erravas?

Edipo. No per aixó deus deixar d'obehir mas ordres.

Créon. Si, quan son injustas.

Edipo. ¡Oh Thebas, Thebas!

Créon. Jo també puch invocarla com tú.

Lo chor. Deteniuvos, prínceps: ja molt aproposit, Jocasta ix del palau: ab la sua ajuda es precis que posi fi á esta qüestió.

Jocasta. ¡Oh malhaurats! ¿Per qué vos entregueu á disensions insensatas? En mitj dels mals qu' afligeixen á esta terra, no 'us avergonyiu d'alimentar odys en vostre cor? Edipo y tú, Créon, entreu al moment dins lo palau y eviteu qu' un frévol pretest causi més discordias fatals.

Créon. Es que ton marit m'amenassa ab los més crudels dels cástichs, que son: ó desterrarme de la patria ó be donarme la mort.

Edipo. No 'u nego; pero 'u faig perqué l'he sorprès tramant odiosos complots contra ma persona.

Créon. Que no sia may felís y que mori malehit si jo he fet res de lo que m'acusas.

Jocasta. Pels Déus, Edipo, creu en sa paraula: respecta al cel, ja que'l pren per testimoni, y escóltam á mí y als que't rodejan.

Lo chor. (Estrofa 1.ª) Príncep, que ta voluntat cedeixi á la rahó; jo t' ho suplico.

Edipo. ¿Y á quina rahó vols tú que jo cedeixi?

Lo chor. Pensa qu'ell mereix tas consideracions y que 'l seu jurament lo fa sagrat; respectal, donchs.

Edipo. Ja saps lo que 'm demanas?

Lo chor. Si que ho se.

Edipo. Explica, donchs, lo que desitjas.

Lo chor. Desitjo que no allunyes d'aquesta terra, deshonrat ab l'acusació y per un motiu que no savem en qu'es fonamenta, al amich lligat pel jurament.^[47]

Edipo. Es precis que sápigas al demanarme aixó, que cercas ma desgracia, ó, millor dit, lo meu desterro d'aquest pais.

Lo chor. (Estrofa 2.ª) No, per lo Sol, lo primer Dèu de tots 'ls Déus! que fini de mort violenta y odiat dels mateixos, si jo he pensat tal cosa; pero la mev'ánima s'atormenta á la vista dels pesars de la patria y de veure anyadidas vostras discordias á n' els mals públichs.

Edipo. Que se'n vaja, donchs, encara que 'm costi la mort ó l'allunyament d'aquesta terra; y pensa que tinch compassió dels teus prechs, no dels d'ell, que's farà sempre odiós per tot allá hont vaja.

Créon. Massa veig que cedeixes apesar teu; mes quan s'haurà calmat ton enuig, allavors te semblarás avorrible. Carácters així, ells mateixos troban lo seu just castich.

Edipo. T'en vols anar y deixarme d'una vegada?

Créon. Ja me'n vaig; y encar que'm manqui ta estimació, als ulls d'aquestos sempre seré 'l mateix. (Ix.)

___

Lo chor. (Antístrofa 1.ª) Tú, Jocasta, per que no t'emportas á Edipo al palau?

Jocasta. Es que desitjo saber lo qu' ha passat.

Lo chor. Las paraulas han fet naixe una sospita incerta y s'han acusat injustament.

Jocasta. Tots dos?

Lo chor. Si.

Jocasta. ¿Y qu' es lo que s'han dit?

Lo chor. Jo crech que lo millor fora oblidarho; bastants mals nos atormentan.

Edipo. Veus? Tas intencions son bonàs, y, no obstant, fereixes lo meu cor.

Lo chor. (Antístrofa 2.ª) Príncep, ja ho he dit, y no una vegada sola; semblaria que no tingués seny y hauria perdut tota rahó, si t'abandonés despres d'haver lliurat á ma benvolguda patria en los seus dias de perill; per lo tant, cálmat y segueix essent lo nostre guia, si es que pots.

___

Jocasta. Pels Déus. digam quina es la cosa qu' ha pogut exitar en tú un aytal enuig.

Edipo. Te vaig á notificar (puig te respecto mes que n'aqueixos.) las cosas qu' ha tramat Créon contra mí.

Jocasta. Parla y esplicam clarament lo motiu de la disensió.

Edipo. Ha dit que jo havia estat lo matador de Layus.

Jocasta. Τ'ho ha dit ab convicció propia ó per haverho sentit d'un altre?

Edipo. M'ha tramés un miserable endevinayre; en quan á ell s'ha abstingut d'acusarme.

Jocasta. Be, donchs; deixa estar tot aixó y escoltam, puig no hi ha cap mortal qu' entenga en l'art d'endevinar. Jo 't donaré, ab pocas paraulas provas d'aquestas cosas. En altre temps, un orácul dictat á Layus, sino pel mateix Febo, per sos ministres,^[48] li digué que l seu destí fora lo de morir á mans del fill que jo tindria de tú; y, no obstant, se conta que taurs estrangers l'han mort en un cami que 's divideix en tres brancas. Encara no feyan tres jorns que havia nascut lo fill, que Layus, haventlo lligat pels peus, lo feu abandonar per mans estranyas en una montanya deserta.^[49] Com se veu, donchs, Apolo no ha realisat la predicció de que 'l nascut fos lo matador del seu pare, ni que Layus morís, com ell temía á las mans del seu fill. Tals eran no obstant los vaticinis del orácul; pero dels quals tu no n'has de fer cas. Lo que un Déu vol fer coneixe, ja ho sap demostrarho faciiment.

Edipo. Oh, quina incertitut d'ánima y turbació d'esperit m'has causat ab lo qu' acabas de contarme!

Jocasta. Y quina es aquesta incertitut que 't fa parlar.

Edipo. No has dit tú que Layus fou mort en un cami que 's divideix en tres brancas?

Jocasta. Si, en efecte; y encara no s' ha expressat lo contrari.

Edipo. Y ahont es aquest lloch qual desgracia va succehir?

Jocasta. Lo pais s'anomena Fósida, y un cami dividit condueix desde Délfos y de Daulia á n'el mateix punt.

Edipo. Quán de temps ha trascorregut apres d'aquestas cosas?

Jocasta. Fou anunciada esta nova á la ciutat poch temps avans que tú vinguesas á gobernarla.

Edipo. Oh Júpiter! ¿Qu' es lo que t'has proposat fer de mi?

Jocasta. Pels Déus, Edipo, ¿á qué venen aquestos pensaments?

Edipo. Digam: Quina talla y quina etat tenia Layus?

Jocasta. Era alt, lo seu cap comensava á emblanquirse, y sa cara no 's diferenciava molt de la teva.

Edipo. Infortunat de mi! Sens sapiguerho he llansat sobre meu imprecacions terribles!

Jocasta. Qu' es lo que dius! Príncep, lo teu aspecte m'espahordeix.

Edipo. Tremolo de por á la suposició de que l'endevinayre hi haja vist clar; pero tú 'm podràs provar la veritat si 'm dius una cosa sola.

Jocasta. Jo contestaré á lo que 'm preguntis ab tot y lo meu temor.

Edipo. Ell partí d'açi ab poca escolta ó be acompanyat de un nombrós seguiment?

Jocasta. Tots junts eran cinch, entre 'ls quals hi havia un heralt,^[50] y un sol carro conduhia á Layus.

Edipo. Si, ja hi veig claramant... Pero ¿qui ha estat lo qui t'ha trames la noticia?

Jocasta. Un dels seus servidors que va venir y que fou l'únich que 's va salvar.

Edipo. Se troba encara en lo palau?

Jocasta. No per cert, puig après que va arrivar, que 't vejé á tú en lo trono y sapigué que havia mort Layus, prenentme de la ma 'm feu la súplica de que l'enviés al camp á guardar remats, á fi de tindré lo més lluny posible la vista d'aquesta ciutat. Jo, com qu' ell era un servidor que no solsament mereixia aqueixa gracia, sino un altra encara molt més gran, vaig accedir gustosa á la sua petició.

Edipo. Fora possible ferlo venir ben prompte?

Jocasta. Fácil es; pero ¿per qué ho desitjas?

Edipo. Temo que no hajan dit massa cosas de mi, y per est motiu vull véurel.

Jocasta. Ja vindrà, donchs: mes jo també, príncep desitjo sapiguer las cosas que't fan sofrir.

Edipo. En mitj de una tant penosa incertitut no pucll pas negarte lo que 'm demanas; y, en efecte, ¿á qui millor que tú ho podria dir, trobantme en una aytal situació? Lo meu pare, ha estat Polibi 'l de Corinto; y ma mare, Merope^[51] la de Doria.^[52] Jo era considerat com 'l primer ciutadá de Corinto, avans de que succehís un aconteixement no digne de ma inquietut, pero si suficient per enutjarme. Un home que 's trobava ubriach en mig lo vi d'un festi, digué que jo era fill suposat del meu pare. Ofés per aquell agravi, vaig contenirme, si be qu' ab pena, durant tot aquell dia; pero al següent ne fiu sabedors de la calumnia als que m' havian donat lo sér. Ells, com tú compendrás clarament, s' indignaren contra 'l que havia proferit aytal ultratje; y si be sa indignació m'omplí lo cor de goig, ab tot no deixá d'atormentarme lo neguit, puix aquella paraula m'havia ferit en mitj del cor. Sens que 'l meu pare ni la meva mare ho sapiguessen, me n' aní á Délfos á consultar á l'orácul; pero Apolo no'm deixá satisfet ab las respostas que'm dongué respecte á las preguntas que havian motivat lo meu viatje: me va dir que se'm reservava un crudel, terrible y miserable pervindre; que 'l destí me portaria á ésser l'espós de ma mare; que seria l' asessi del pare que m'havia donat la vida y qu' als ulls dels mortals jo engendraria una rassa insoportable. Al sentir esta resposta, indagant per medi dels astres hont queya la terra de Corinto, vaig allunyarme d'ella temorós de que 's cumplissen tant terribles prediccions. Caminant cap açi, vaig arribar fins al lloch hon dius tú que fou mort aquest rey, y jo ara 't descubriré la veritat. Mentres feya via aprop d'aquest cami qu' 's divideix en tres brancas, un heralt y un home sentat dins d'un carro tirat per poltros, venian al meu davant. Lo qui 'l menava y 'l mateix vell volgueren apartarme ab violencia del camí: pero jo ple d'enuig vaig occisar al conductor: lo vell quan observá que m'estava aprop d' ell, me pegá sobre 'l cap duas vergassadas; mes ja ho va pagar car, puig clavantli una forta bastonada, lo fiu caure d'espatllas; per aixó no 'm vaig contenir, y al moment donguí mort á tots los demés. Si alguna cosa hi ha de comú entr' aquest estranger y Layus, ¿quí més desgraciat que jo? ¿Quín home será més odiat dels Déus? Cap ciutadà podrá parlarme ni rebrerm en sa casa; tothom m' allunyará d' ell... ¡y jo mateix só qui ha pronunciat contra meu aquestas terribles malediccions!.... Jo só qui ab mas mans, que li han llevat lo viurer, profano 'l llit del mort! Es que he nat pervers? ¿Es que só un monstre impur? Es precís que 'm desterri, que m'allunyi dels meus y que no pose may mes las plantas dins ma patria, hont estích amenassat d' esser l'espós de ma mare y de matar á mon pare Polibi, que m'ha engendrat... Al pensar en aixó, no dirían tots qu' es obra de una divinitat crudel que va contra mi? Oh majestat santa dels Dèus! que no arribe may aquest dia! Qu' avans que 's cumpleixe una tal fatalitat, desaparega jo d' entre 'ls mortals.

Lo chor. Oh príncep, á la veritat nosaltres temém lo mateix; pero tingas esperansa fins qu' aquell qu' ha de vindre aclareixe tos duptes.

Edipo. Es cert; no 'm queda altre recurs que la presencia d'aquest pastor.

Jocasta. Y qu' es lo que pensas fer quan ell vinga?

Edipo. Enterarme; y si diu lo mateix que tú s'haurá evitat ja tot mal.

Jocasta. Quina paraula has trobat en mí que t' haja pogut semblar interessant?

Edipo. Segons tú, ell va notificar que taurs havian mort á Layus. Si sosté lo mateix que va dir, llavors jo no l'he mort, puig un no 's pot confondre ab molts, pero si ell diu que va esser un sol home, es ben clar que jo só 'l culpable.

Jocasta. Ell ho digué aixís, y en cap manera podría cambiar las suas paraulas. No solsament so jo la que ho va entendre, sino tota la ciutat, que va sentir sa esplicació; pero encara qu' ell en quelcom s'apartes de lo que va dir, aixó no provaria ¡oh príncep! que tú fosses lo matador de Layus, lo qual, segons Locxias^[53] havia dit, tenia qu' esser mort per un fill meu; no per cert; aquest desgraciat no ha mort al seu pare, ell va morir ben avans: y per est motiu, ni are ni may, podré jo creure en cap vaticini.

Edipo. Pensas molt be; pero sobre tot envía á cercar al pastor; no te'n descuydis.

Jocasta. Al moment vaig á complauret; mes avans entrem en lo palau.

___

Lo chor. (Estrofa 1.ª) ¡Pláscia á Déu que mon destí sia 'l de servar la respectable puresa de totas mas paraulas y accions, quals lleys son establertas en lo alt empir, havent sigut creadas á travers dels cels, dels quins l'Olimpo es lo sol pare; no haventlas originat la naturalesa mortal dels homes ni poguentlas esborrar cap oblit, puig un gran Dèu que jamay envelleix respira en ellas.^[54]

(Antístrofa 1.ª) Los excesos^[55] engendran als tirans;^[56] la insolencia, si va acompanyada de cosas vanas no oportunas ni útils, se'n mena, á los que s'hi deixan arrastrar, al cim d'una espada montanya pera precipitarlos al abim d'ahont ja mes no 'n poden eixir;^[57] y per est motiu demano al Senyor que jamay destrueixi los esforços que faig pera 'l be d'aquesta ciutat, ja qu' Ell es y será sempre la meva guia.

(Estrofa 2.ª) Pero si algú demostra ergull en sas paraulas ó accions, sens temer á la justicia y sens respectar los temples del Déus,^[58] que lo Ser suprém li reservi un terrible desti. Si es qu' injustament s'enriqueix y comet inpietats, ó, insensat, profana las cosas santas, quin es lo mortal que podrá allunyar lo remordiment de la sev' ánima? Puix si ay tais accions son ho-noradas, de que 'm serviria reverenciar 'l culto dels Déus?^[59]

(Antístrofa 2.ª) No aniré á adorar mes l'inviolable centre de la terra, lo temple d'Abas^[60] ni 'l d' Olimpia, si tots 'ls mortals no vehuen complerts clarament^[61] aquests pronóstichs, Omnipotent Jupiter! Si es veritat qu' ets lo sobirà senyor del Univers, no permetas que s'aparte res de ton poder sempre inmortal, ja qué 's menysprean las paraulas dels antíchs oráculs de Layus, en lloch se tributan honors á Apolo y las cosas divinas están perdudas!

Jocasta. Capdills de la terra; he pensat anar als temples dels Dèus per oferirlos aquestas coronas y perfums que duch en las mans, ja qu' Edipo s'entrega massa á distints pesars, y no solsament no compara com home sensat als nous oráculs ab los d'avans, si no que s'abandona á tot lo qu' exita los seus terrors. Ja que 'ls meus conçells en res son estimats, a tú ofereixo ¡oh Apolo de Lysia! aqueixas ofrenas, puix ets qui mes aprop se troba de mí, suplicante que 'ns proporciones un felís desenllás y calmis aquest tremolor que tots sentim mirant á Edipo consternat com un pilot en una tempesta.

___

Un missatjer. Podré sapiguer de vosaltres, oh estrangers, hont cau lo palau del rey Edipo? Sino diguéume hont se troba, si es qu' ho saveu.

Lo chor. Aqueix es lo seu palau, y ell se troba dins; y aquesta es la mare dels seus fills.

Lo missatjer. Que la felicitat l'aixaplugui sempr' ab sas alas, per esser la digna esposa d'ell.

Jocasta. Y á tú també, estranger, ja que d' aixó 't fa digne lo teu bondadós llenguatje. Pero, digam: ¿per qué has vingut, y qu' es lo que vols anunciar?

Lo missatjer. Bonas novas per ta casa y pèl teu marit.

Jocasta. Quinas son aquestas, y de part de qui vens?

Lo missatjer. De Corinto. Lo que 't vaig á dir, t' alegrará, pero tal vegada també 't causará aflicció.

Jocasta. Quina es la nova? ¿Cóm pot produhir aquest doble efecte?

Lo missatjer. Se deya entre 'ls habitans de Corinto qu' anavan á proclamar rey á Edipo.

Jocasta. Pero qué, 'l vell Polibi no es ja en lo trono?

Lo missatjer. No per cert, puig ha mort.

Jocasta. Qu' es lo que has dit! Polibi ha mort?

Lo missatjer. Que 'm veja jo com ell sino dich veritat.

Jocasta. Dona,^[62] corra á anunciarho al teu amo. Ahont sou oráculs dels Déus? Ell que fugi d' aquest home per por de matarlo, ara resulta qu'ha mort per son destí y no per ma d'Edipo!

___

Edipo. Jocasta, ma benvolguda esposa, per qué m'has fet eixir del palau?

Jocasta. Escolta á aquest missatjer, y reflexiona fins ahont han vingut á parar los respectables oráculs del Dèu.

Edipo. Qui es aquest home, y qu' es lo que 'm vol dir?

Jocasta. Ve de Corinto, per anunciarte que ton pare Polibi ha mort.

Edipo. Es cert? Repeteixmo un altra vegada.

Lo missatjer. Si es precís comensar per çó, sápigas que 'l teu pare ja ha finat.

Edipo. Ha estat causa d'un crim ó d'una malaltia la sua mort?

Lo missatjer. Los cossos vells moren al més petit embat.

Edipo. L'infelís, á lo quesembla, ha mort de malaltía.

Lo missatjer. Y sobre tot de vellesa.

Edipo. Y qui es que voldrà consultar ja més l'altar profétich de Dèlfos ó la veu dels aucells? Aquets qu' havian dit que jo fora lo matalor del meu pare, se troban ab qu' ell ja reposa sota terra y jo encara estich aquí,^[63] ignocent de la sua mort, á no ser que li haja ocasionat lo dolor de ma pèrdua, que fora l'únich ab que l'hauria pogut causar. Pero en fí, Polibi ja ha devallat als inferns, duhentsen ab ell aquests oráculs de cap estima dignes.

Jocasta. Acas açó mateix no t' ho havia dit jo avans?

Edipo. Es molt cert; pero estava trastornat per lo temor.

Jocasta. Oblidau, y no tornis á pensar mes en eixas cosas.

Edipo. Be, pero ara no hauré de temer l'esser lo marit de ma mare?

Jocasta. Qué pot temer l'home, essent com es governat per la fortuna y no podent llegir en lo pervindre? Lo millor, es entregarse al atzar y viure com se puga. Tú no temis mullerarte ab ta mare: los mortals somnian tantas cosas... Aquell que no fa cas de res, es lo qui viu més felís.

Edipo. Tot aixó estaria molt ben dit, si la que m'ha engendrat no fos encara viva; pero per mes que tú 'm parlis molt prudentment, no puch menys de temer mentres ella no mori.

Jocasta. No obstant; la mort del pare te deu despreocupar.

Edipo. Hi convinch; pero resta encara la temensa de la que viu.

Lo missatjer. Mes, per quína dona teniu tanta por?

Edipo. Per Merope, la muller de Polibi.

Lo missatjer. Pero, qu'es lo que'us fa temer tant á n'ella?

Edipo. Un terrible orácul tramés pels Dèus.

Lo missatjer. Pots esplicármel, ó no es permès que 'l sàpiga un altre?

Edipo. Si, per cert; Apolo 'm va previndre un jorn que jo pendria estat ab ma mare y vessaria ab mas mans la sanch del meu pare. Vet-aquí lo que m' obligá á allunyarme per tant temps de Corinto, felisment en veritat... pero es tant agradable de veure á n'aquells que 'ns han donat lo ser!...

Lo missatjer. Llavors, tú 't vas expatriar tement lobcumpliment del orácul?

Edipo. Si, puig no volia esser lo matador del meu pare.

Lo missatjer. Príncep, ja que so vingut per servirte, per que no t'he de detraure d'aquest cuidado?

Edipo. Jo recompensaria ben dignament lo teu servey si ho fesses.

Lo missatjer. Ab la esperança d'aquesta recompensa per quan tu vajas á Corinto, es per lo que he vingut.

Edipo. Jo may mes tornaré aprop dels qui m' han engendrat. Lo missatjer. Home, en fí; es ben vist que 't trovas en un error.

Edipo. Qu' es lo que dius? En nom dels Dèus, explicat.

Lo missatjer. Es aquest lo motiu que t' impedeix lo tornar á patria?...

Edipo. Si, en efecte, puig temo que no 's cumpleixi lo que va dir l'orácul d'Apolo.

Lo missatjer. Tems cometre algun crim contra 'ls teus pares?

Edipo. Açó mateix es lo que 'm dona l'espant que may me deixa.

Lo missatjer. Dons sápigas que t' alarmas sens motiu.

Edipo. Com, sens motiu, si so fill de Merope y Polibi?

Lo missatjer. Cap llas de sang t'uneix ab aquest últim.

Edipo. Qué acabas de dir? Polibi no es lo meu pare?

Lo missatjer. Lo mateix que jo.

Edipo. Y cóm un estranger pot expresarse aixis?

Lo missatjer. Perquè ni ell ni jo t'havem engendrat.

Edipo. Llavors, per quina causa m'anomenava fill seu?

Lo missatjer. Perque tú ets un present que jo vaig ferli un jorn.

Edipo. Y cóm m' estimava tant, haventme rebut d'una ma estranya?

Lo missatjer. Perquè estava privat de fills, y 't va consagrar sa tendresa.

Edipo. Pero quan tú 'm vas entregar á n' ell, m'havias comprat ó be eras lo meu pare?

Lo missatjer. Te vaig trovar en los apartats boscos del Citheron.

Edipo. Qu' era lo que 't conduhia per aquells llochs?

Lo missatjer. Los remats que guardava.

Edipo. Eras, donchs, pastor que cobrava salari?

Lo missatjer. Si, fill meu; y llavors vaig esser lo teu salvador.

Edipo. De quin mal me condolía, quan me trovares en un estat tant miserable?

Lo missatjer. Las conjunturas de tos peus poden recordarteho.

Edipo. Per qué fas esment d' aquest dolorós recort?

Lo missatjer. Jo vaig deslligar los nusos qu' 'ls atravessavan.

Edipo. Que indignes bolquers varen abligallar ma infantesa!

Lo missatjer. Aquesta trista aventura 't feu donar lo nom que portas.

Edipo. Pels Déus, digas: fou ma mare ó 'l meu pare qui 'm tractá aixís?

Lo missatjer. No 'u se. Aquell que 't va entregar á mí, sap aquestas cosas molt millor que jo.

Edipo. Llavors tú 'm reberes d' un altre?

Lo missatjer. Si, d'un pastor que 't posà en mas mans.

Edipo. Qui era aquest pastor? Podrías férmel coneixe?

Lo missatjer. Era un dels servidors de Layus.

Edipo. D'aquell qu' en altre temps fou rey d' aquet país?

Lo missatjer. Del mateix; y lo criat era 'l seu pastor.

Edipo. Encara viu? ¿Podria veurel?

Lo missatjer. Los habitants d'aquesta ciutat, ho sabrán millor que jo.

Edipo. Hi ha algú dels presents que conega al pastor del qual aquest missatjer parla, y que, per consegüent, l'haja vist ja en lo camp, ja aquí mateix? Que m'ho diga, puig lo moment es arribat d'esclarir aytal misteri.

Lo chor. Jo, á la veritat, penso que no es altre sino aquell del camp á qui tú també desitjavas veure avans; pero Jocasta ho podrá dir mellor que ningú.

Edipo. Muller, creu's tú qu' aquell que fá poch desitjavam fer vindré, sia 'l mateix de qui 's parla?

Jocasta. Pero, qui es aquest de qui ha parlat lo missatjer? Creume, no 'n fasses cas, ni vulias tan sisquera recordarte de cosas qu' han estat ditas á la babalá.

Edipo. No m'aconsellis aixó. Après d'haver rebut eixos indicis, vull descobrir lo misteri del meu naixement.

Jocasta. Pels Dèus! No cerques averiguarho si estimas en quelcom la tua vida. Bastants son los torments que m'aclaparan!

Edipo. Anímat; puig encar que descendescas de tres generacions d'esclavas, aquest afront may podria caure sobre teu.

Jocasta. T'ho suplico; no penses en aixó.

Edipo. No'm persudirás, per més que digas, de que renuncie á coneixe clarament aquestas cosas.

Jocasta. Pensa, y veuràs com lo meu es 'l millor conçell.

Edipo. Massa temps fá que m' afligeixen aquestos millors conçells.

Jocasta. Infelís! Plasquia á Dèu que may sápigas qui, ets!

Edipo. Hi ha algú que vaja á cercar al pastor? Deixeu entre tant, que, comparantlo ab lo meu, ella s' alegri dal seu naivement.

Jocasta. Ab, malhaurat, malhaurat! puix sols puch dirigirte aquesta paraula y cap mes. (Ella surt.)

Lo chor. Edipo, per què ta muller ha eixit presa d'un tant fort dolor? Molt temo que del seu silenci no 'n resulten grans mals.

Edipo. Que surti lo que vulla: mes jo, per baixa que sia, desitjo sapiguer ma procedencia. Sens dupte qu' ella, pensant ergullosament com tota dona, es qui s'avergonyeix més de ma baixa naixensa; pero jo may me creuré deshonrat considerantme á mi mateix com á fill de la fortuna,^[64] la qual m'ha umplert de dons. Si, jo só lo fill d' aquesta mare, y 'ls meus parents los mesos, han vist ma petitesa y ma grandor; per lo tant, habent nascut tal, no 'm cambiaré fins al punt de renunciar á investigar lo meu naixement.

___

Lo chor. (Estrofa.) Com sápiga jo llegir en l'esdevenidor y no son vans los meus presentiments, poso ¡oh Citheron! per testimoni l'Olimpo, que demà la lluna en lo seu ple no haurà acabat son curs,^[65] sens que sias honrada per nosaltres ¡oh montanya sagrada de la patria! com á compatriota y mare d' Edipo, y celebrada ab nostras danças per los serveys prestats á n' els meus reys. Salvador Apolo, atén á n' els nostres prechs.

(Antístrofa.) Fill meu, quin dels inmortals te doná la vida? Fou alguna Deesa aqui sorprengué 'l Dèu Pan^[66] en los boscos? Va ser alguna fembra d'Apolo, ja qu' a n' aquest Dèu li agrada tant recorre 'ls llochs més solitaris de las montanyas? ¿Fou lo Dèu que s' adora sobre 'l mont Sylene,^[67] ó be Baco, qu' habita en lo cim de las montanyas, t' ha rebut, com un objecte trobat, d' alguna de las ninfas del Helicón,^[68] ablas quais tant sovint li plau jugar?

___

Edipo. Si alguna idea puch formar sobre un vellet á qui may he trobat, veus aqui lo pastor que nosaltres fa tant temps cercám. Sa avançada etat es proporcionada á lo dit per l'estranger, y 'ls que l'acompanyan ben be 'ls conech; son los meus servidors; pero tú^[69] que l'has vist altras vegadas, lo coneixerás sens dupte millor que jo.

Lo chor. Si, efectivament, puig de tots los pastors que servían á Layus, ell era 'l més fidel.

Edipo. A tu 'm dirijeixo ara, hoste de Corinto, es que parlavas d'aquest mateix?

Lo missatjer. Si.

Edipo. Tu, vell, míram y respon á tot lo que 't preguntaré. Estavas á n' el servey de Layus?

Lo pastor. Era l'esclau d'ell, no comprat, pero si criat en son palau.

Edipo. En quín travail t' ocupavas, ó quina vida feyas?

Lo pastor. La major part de ma vida he guardat remats.

Edipo. Quins llochs freqüentavas més?

Lo pastor. Tant aviat era en lo Citheron com en altre lloch vehí.

Edipo. Te 'n recordas d'haverhi conegut á n' aquest home?^[70]

Lo pastor. Qué feya?... De quín home parlas?

Edipo. D' aquest que tens al teu davant. L'has trobat may?

Lo pastor. No al menys no 'u tinch present.

Lo missatjer. Y no es per cert cap miracle, senyor; pero jo li recordaré clarament lo qu' oblidat, puig ja se be que m' ha vist en lo temps que en la montanya Citheron guardavam dos remats ell y jo un. Tres mesos enters passavam junts, desde 'l fí de la primavera fins á la sur-

tida del astre Arturo,^[71] y al atansarse l'hivern jo conduhia mon remata los meus estables, y ell los seus á n'els estables de Layus. Lo que dich, es ó no es veritat?

Lo pastor. Es cert, si be ha passat ja bastant temps y es molt fácil qu' un ho tinga mitj oblidat.

Lo misatjer. Digam: te recordas que 'm vas entregar un infant perquè 'l criés com si fos fill meu?

Lo pastor. Qué vols dir? ¿Per qué 'm fas aquesta pregunta?

Lo misatjer. Perqu' aquest es lo quin llavors era tant noy.^[72]

Lo pastor. Calla, desgraciat!

Edipo. No 'l maltractis, puig més que las suas son tas paraulas las que necesitan esser corretjidas.

Lo pastor. Oh 'l millor dels senyors! en que so culpable?

Edipo. En no respondre sobre l'infant de qui aquest pregunta.

Lo pastor. Es que parla sens fonament y 's pren una pena inútil?

Edipo. No vols enrahonar de grat? Donchs ho faràs á la força.

Lo pastor. En nom dels Dèus, no maltractis a un vell.

Edipo. Lligueuli al moment las mans darrera la espatlla.

Lo pastor. Infelis de mi!... ¿Pero qu' es lo que vols sapiguer?

Edipo. Vares entregar á n' aquest l'infant de qui ell te parla?

Lo pastor. Si, aixis hagués mort aquell dia!

Edipo. Aixó es lo que lograrás si no dius la veritat.

Lo pastor. Mes torment sofriré encara si la dich.

Edipo. Per lo vist, aquest home fuig de la cuestió.

Lo pastor. No per cert, puig ja he dit que l'havia entregat.

Edipo. De qui l'havias rebut? ¿Era teu ó d' algú altre?

Lo pastor. No era meu; lo vaig rebre d'un altre.

Edipo. De quin dels ciutadans y de quina casa?

Lo pastor. Pels Dèus, no 'm preguntis més!...

Edipo. Morirás, si m'hi obligas de nou.

Lo pastor. Era un dels infants nats en lo palau de Layus.

Edipo. Esclau, ó de la familia d'ell?

Lo pastor. Açó es lo que 'm costa més de dir.

Edipo. Y á mi de sentirho; pero es necessari que 'u sápiga.

Lo pastor. Se 'l creya fill de Layus. Ta muller qu' es dins, t' ho esplicará millor que jo.

Edipo. Fou ella qui te 'l va donar?

Lo pastor. Si, príncep.

Edipo. Ab quina intenció?

Lo pastor. Perque 'l matés.

Edipo. Infortunada! Y haventli donat la vida, determiná aixó?

Lo pastor. Temia 'ls funestos vaticinis dels oraculs.

Edipo. Quins?

Lo pastor. Deyan aquests que l'infant havia de matar als seus pares.

Edipo. Per qué, donchs, lo vas entregar á n' aquest vell?

Lo pastor. Vaig tenir pietat d' ell, oh senyor, y creguí, al donarli, que se l'emportaria á la terra d'hont era fill; pero 'l va salvar per major desgracia sua; puig com tú sias aquell qu' aquest diu, sápigas qu' ets lo més desgraciat dels homes!

Edipo. Malhaurat de mí! Ja tot es clar! Oh llum, avuy te veig per última vegada! Lo meu naixement es malehit! Só marit incestuós! Só fill parricida! (Ix).

___

Lo chor. (Estrofa 1.ª) Oh rassa dels mortals! Quánta igualtat hi ha entre vostra existencia y 'l no res! Quin home ha conegut altra ventura que aquella de créures felís y veure que 's desvaneix al moment? Pero ara, instruhit per lo teu exemple ¡oh infortunat Edipo! no puch creure ditxós á cap dels sers vivents.

(Antístrofa 1.ª) Mercès als teus llarchs esforços, havias arrivat á obtindré la major felicitat en tot; havias fet perir miserablement á la Verge dels cants profétichs de punxagudas urpas; havias estat pel meu pais una muralla contra la mort, y desprès, aclamat nostre rey y cubert de honors, regnavas sobre la poderosa Tébas!

(Estrofa 2.ª) Y ara, qui més desgraciat? Qui, per vicissituts de la vida, te més penas y está sumít en dolors més crudels? Il-lustre Edipo, á qui 'l mateix ventre de Jocasta ha rebut com á fill, com á pare y com á espòs; es possible, digas, es possible que 'l llit paternal haja pogut soportarte en silenci tant de temps?

(Antístrofa 2.ª) Aquest, que ho veu tot, ha descovert ta vergonya apesar teu, y ha condemnat un hímen abominable, un fill fecundant lo ventre que l'ha portat. Hagués plascut a n' els Déus que may jo t'hagués vist, fill de Layus! Ma veu queixosa no troba més qu' accents de dolor; y si be es cert que t dech la vida, també es veritat que 't dech la mort!

Un segon misatjer. ^[73] ¡Oh habitants los mes respectables de Tebas! Quinas desgracias anau á sentir y quants d'infortunis teniu que veure! Gran será l'aflicció que s'apoderará de vosaltres, si per amor á la patria serveu encara algun interés envers la familia dels labdacos! Ni las aygas del Ister ni las del Faso serian suficients pera rentar las tacas amagadas dins aquest palau;^[74] y no obstant, altres desastres voluntaris restan que sabreu aviat, Ah! De tots 'ls mals, los mes crudels son aquells qu' un mateix se'ls ocasiona.

Lo chor. Res pot haverhi mes horrorós que lo que nosaltres sabem ja: per lo tant, qu' es lo que pots afegirhi?

Lo segon misatjer. Pocas paraulas bastarán pera dírvosho y pera vosaltres coneixeu. ¡Jocasta ha finat!

Lo chor. ¡Oh malhaurada! Y quina ha sigut la causa?

Lo segon misatjer. Sa propia voluntat. Lo que sa mort ha tingut de mes dolorós no ho podeu imaginar, puig no 'u heu vist: pero ja 'us manifestaré jo 'ls sofriments d'aquesta desgraciada, si es que la memoria m'es fidel. Aixit qu' ella, folla de desesperació, ha traspassat lo llindar del palau, se n' ha anat directament á sa cambra nupcial y s'ha arrebassat la cabellera ab las duas mans. Ha tancat la porta ab furia, invocant l'ombra de Layus y recordantli l'antich enjendrament del quin va eixir lo fill que havia de matar al seu pare y á n' ella mateixa havia de donarli altres infants, y ha sanglotat sobre aquell llit hont, doblement desgraciada, infanta un marit de un marit y á fills seus de un propi fill! Després d'aixó no se com ha mort, puix Edipo, entrant precipitadament y donant grans crits, ha impedit lo véureho, fent que nostres ulls se dirijissen á n'ell que corria de un costat al altre, suplicantnos que li dessem una espasa y li diguessem ahont trobaria á la muller sua y no 'u era; aquella qu' en lo seu mateix ventre l'havia dut á n' ell y á n' els fills d'ell. Al veure son furor, un dels Dèus, puig no fou cap dels qu' estavam presents, li ha mostrat, y Edipo donant un crit terrible, y com empès per un guia, s'ha tirat contra la porta la ha fet saltar y s'ha ficat dins la cambra, hont nosaltres havem vist á Jocasta penjant de la corda que li ha ocasionat la mort. L'infelís, ab espantosos crits, li ha tret lo funest lligam que li nuava l coll, y tan prompte com la malhaurada ha caigut estesa en terra, un espectacle horrorós s'ha presentat á nostre vista: li ha arrencat las gafetas d'or que li juntavan los vestits, y ha fet us d- ellas pera colpejarse 'ls ulls, exclamant: No vull quesufriu mes ab mos infortunis y mos crims! D'açi en avant, voltats de tenebras. ja no veureu á n' aquells á qui may deviau haver vist, ni coneixereu als que m'era tan dolç coneixe! Y en tant que pronunciava estas paraulas, anava colpejant y fentse malbé las parpellas, eixint de sos ulls un doll de sang negre que li anava mullant las galtas. Aquests mals li son vinguts de part dels Déus; y no ha estat un sol lo desgraciat, sino que 'ls sofriments dels dos han juntat l'infortuni d'ell y d'ella.^[75] Aquella antiga felicitat, avans tant brillant, ja no existeix: no restan mes que gemechs, crim oprobi y mort! Totas las desgracias se troban reunidas.

Lo chor. Y ara, què fa l'infortunat?

Lo segon misatjer. Crida que s'obrin las portas y que s'exposi á la vista dels Tebans á n' el parricida, á n' el.....de sa mare. No vull pas repetir sas impías paraulas. Diu que vol fujir per sempre d'aquesta terra, y no romandre ni una estona mes en aquest palau malehit per ell mateix; pero necessita forças y un guia; lo seu mal es massa gran perqué 'l puga soportar. Tú mateix t'en podrás fer cárrech, puix las portas se badán y ell vé; fixathi, y veuràs un espectacle del que fins un enemich ne tindria compassió.

___

Lo chor. Oh sofriment terrible! Espectacle 'l mes dolorós que haja may pogut veure! Malhaurat! Qué 's lo qu' aixis te ha extraviat? Quina divinitat enemiga ha vingut ajuntar ab ta miseria los mes crudels dolors? ¡Infelis. infelis! Debades te voldria preguntar y enténdret.. .. No puch mirarte.- me fas tremolar de por!

Edipo. Las de mi! Las de mi! Qué infortunat só! ¿Ahónt me trobo? Quina veu retenteix dintre mas orellas?¿Qué t'has fet, oh fortuna?

Lo chor. Una cosa espantosa, impossible d'entendre, impossible de veure!

Edipo. (Estrofa 1.ª) Tenebras espessas y odiosas: nit feréstega y eterna, desgraciat, mil voltas desgraciat! Cóm estich aclaparat al ensemps per mon cru dolor y pel recort de mos mals!

Lo chor. No es d'estranyar qu' en mitj de tants infortunis tingas que sofrir alhora lo present y deplorar lo passat.

Edipo. (Antístrofa 1.ª) Oh amich! Tú ets encara mon servidor fidel. Encara soportas á n' el pobre cech. No, no m'equivoco: ab tot y trobarme rodejat de tenebras, no per açó deixo de conèixer ta veu.

Lo chor. Crudel resolució! ¿Cóm has pogut destruir ta vista? ¿Quíns dels Déus t'ha mogut á ferho?

Edipo. (Estrofa 2.ª) Apolo, amichs meus, Apolo. Ell ha sigut la causa d' aquests terribles sofriments. Cap altra ma mes que la meva me'ls ha arrancat, puig, de que li servia la lium del dia al que sols podia veure objectes de dolor?

Lo chor. Es cert.

Edipo. (Estrofa 3.ª) Qu'es lo que trobaré jo que puga entendre, veure ó estimar ab gust? Trayeume lo mes prompte possible d'aquests llochs; allunyau. amichs, aquesta plaga la mes execrable; aquest sér, d'entre 'ls mortals, lo mes odiat dels Dèus!

Lo chor. Oh Edipo doblement desgraciat! Per ta miseria y pel sentiment que 'n tens, com voldria jo no haverte conegut may!

Edipo. (Antístrofa 2.ª) Mort rebi. qualsevulla qui sia, lo qui 'm deslliurá de la selvatje corda del pastor que 'm lligava 'ls peus, y 'm priva de perdre la vida. Si hagués mort, ni 'ls meus amichs ni jo sofririam un tant gran torment.

Lo chor. També seria aquest lo meu desig.

Edipo. (Antístrofa 3.ª) D' aquest modo, no hauria arribat á esser lo matador del meu pare, ni fora anomenat pels mortals espòs d'aquella que 'm va donar la vida: pero are sols sò un desgraciat, un fill de pares impurs; jo he tingut infants de la que m'engendrà pel meu infortuni, y si algun mal pot haverhi pitjor que tots los altres, Edipo l'ha sofert.

Lo chor. No se si dech aprobar ta resolució, si be per tú millor fora 'l no viure que 'l viure cech.

Edipo. No 'm vullas pas persuadir de que he obrat mal fentho aixís: no m' aconcellis mes, puig jo no se quan hagués anat als inferns, ab quins ulls hauria pogut mirar á mos pares infortunats, haven executat sobre d'ells las mes terribles accions. Creus tú que m'hauria sigut agradable lo veure als meus fills desprès del crim que 'ls ha donat la vida? No per cert. No hauria pogut soportar sa vista. Ja no fituraré mes aquesta ciutat, aquests murs, aquestas imatjes sagradas dels Déus, essent jo mateix qui devant dels Tebans m'ho he prohibit quan ordenava á tots allunyar al culpable! Jo, l'impiu, que 'ls Dèus han designat com un sèr impur, he surtit de la sanch de Layus! Desprès d'haver revelat aixís lo meu afront, podria veure als testimonis de ma culpa ab mirada fixa? Ah, no! Tant de bó pogués tancarme lasfonts del oir; no deixaría de cloure totas las parts del meu cos, ab tal d'esser al ensemps cech y sort; per un mortal sempre es un consol lo no sentir lo sentiment de sa desgracia. Oh Citeron! ¿Per qué 'm vas dar hospedatje? ¿Per qué no 'm matares al instant, á fi de que jamay lo secret de ma naixensa me fos revelat pels mortals? ¡Oh Polibi! ¡Oh Corinto! Palau antich quejo anomenava 'l de mon pare, quin aplech d'impuresas nodrías en mi baix un aspecte tant brillant! Ara jo 'm trobo culpable, nascut de una rassa que ho es com jo. Triple camí; vall ombrívola, testimoni del meu crim; estret viarany, hont s'embrancan los tres camins qu' han begut la sanch del meu pare vessada per mas mans: haveu servat recort dels crims que jo llavors vaig cometre y dels que cometí al moment d' arribar á Tebas? ¡Oh enllás, enllast funest! Tú 'm donares la vida, y après d'havérmela dat, feres entrar ma sanch dintre 'l ventre de la que 'm va portar, formant dels mateixos germes, pares, germans y fills, criminal reunió de donas, esposas y mares, y tot lo que qu' entre 'ls homes haja pogut veures de mes abominable. Pero ja n' hi ha prou. No digam lo qu' es horrible de fer. En nom dels Dèus, apresureuvos, amagueume en alguna terra llunya d' aqui, arrancaume la vida y precipitaume al mar ó en lloch hont no 'm torneu á veure maymés. Atanseuvos, dignauvos tocar á un desgraciat; cregaume, no tingau por, puix cap mortal, fora jo, es capás de soportar aquests mals.

Lo chor. Vet-aquí á Créon que podrá satisfer tas súplicas y ajudarte ab llurs consells, ja qu' es ell qui, en lloch teu, queda encarregat d'aquest país.

Edipo. ¡Ay de mi! Qué voleu que jo li diga? Quint dret tinch pera confiar ab ell, si ab tot lo d'avans m' he mostrat culpable devant seu?

Créon. No vinch pas, Edipo, á insultar los teus mals ni á tirarte en cara cap de tas antigas ofensas; pero si vosaltres, Thebans, no respecteu als homes, respecteu al menys la llum del sol, pare de la vida, y temau exposar un tal sér impur que ni la terra, l'aigua sagrada ni la llum poden admetre. Feulo entrar al moment dins lo palau; sols los parents son los que deuhen presenciar los mals d'un altre parent y sentir sos gemechs.

Edipo. Puix contra lo que jo esperava tractas ab bondat á n'el mes culpable dels homes, en nom dels Dèus escolta: Per lo teu interés y no pel meu mal vaig á parlar.

Créon. Qu' es lo que desitjas obtindré de mí?

Edipo. Que m'allunyis al instant d'aquesta terra y m'envies en lloch hont no puga enrahonar ab cap mortal.

Créon. Ja ho hauria fet, pero desitjava avans sapiguer del Dèu com he d' obrar.

Edipo. Lo Dèu ja ha explicat ben clarament sa voluntat, condemnat á mortal parricida, al impíu.

Créon. Es cert, pero en lo estat d'ara val mes consultarlo per segona volta.

Edipo. Y vosaltres 'us informareu per un home tant miserable?

Créon. Las tevas desgracias provan bastant que 's necessari créurel.

Edipo. Jo t'ho demano; prepara tú mateix los funerals á la que jau morta dins lo palau; es ta germana, y, per lo tant, la justicia t'hi obliga; en quant á mí, que la ciutat dels meus pares, mentres jo visca, no es consideri may digna de tenirme per habitant. Deixam que vaje á viure á las montanyas del Citeron, ma patria, (ahont mon pare y ma mare m'hi abandonaren viu com en ma propia,) á fi de que exhale l'últim suspir per aquells que cercaren la meva mort. Pero ¡qué dich! No será de malaltia ni de cap accident de lo que jo finaré, puig no m'hauria salvat, sino hagués hagut de morir d'una manera horrorosa. Que 's compleixi lo meu desti. No 't recomano ¡oh Créon! als meus fills: son homes y sabrán en qualsevulla part que 's troben guanyarse lo pa; pero deixo duas fillas, duas malhauradas filias, ab las quals, assegudas sempre á la meva taula, nos hem partit lo menjar. Jo te las confío; permétam que las puga encara abrassar y plorar ab ellas los meus sofriments. No desmenteixes ¡oh príncep! la noblesa de ta sang. Estrenyentlas en los meus brassos, creuré encara tenirlas com en lo temps en que veya la llum...pero ¡grans Déus! no es que las sento sanglotar? Créon, apiadat de mí, m'hauria enviat aquests volguts objectes de ma tendresa? Será cert aixó?

Créon. Si, jo t' he procurat sa presencia; coneixia que desitjavas molt johir d'aquesta ditxa.

Edipo. Beneint sías! Que 'ls Déus en pach d'aytal mercè te dongan una sort mellor que la meva. Ah fillas mevas, ahont sou? Atanceuvos, veniu á tocar aquestas mans fraternals qu' han reduhit á un etern vespre los ulls avans tant brillants de vostre pare! Desgraciat de mí, que per'una fatal ignorancia 'us he enjendrat de la mateixa que m'havia dut en lo seu ventre! Ja no 'us puch veure: mes jo vos banyo de llágrimas pensant en l'amargura que us reservo 'ls homes durant lo que resta de la vostra vida. ¿A quína reunió dels ciutadants, á quina festa podreu assistir, sens qu' en cambi dels plahers del espectacle, torneu á vostra casa plens los ulls de llágrimas? Y un cop arribadas á la etat de mullerarvos, quin espós, ¡oh filias mevas! voldrà soportar tota la deshonra que ha caygut sobre 'ls meus pares y sobre vosaltres? ¿Qu' es lo que 'us falta per esser mes desgraciadas? Vostre pare ha mortal seu, ha esposat á sa mare y 'us ha fet naixe de la mateixa que á n' ell li havia dat la vida. Heus' aqui lo que se 'us tirará en cara ¿Qui, al sentir aixó, voldrà murellarse ab vosaltras? No, fillas mevas, no trobaréu marit; vostre destí es lo de consumirvos estérils y sens casarvos. Oh fill de Meneseo, ja que tu ets lo sol pare que 'ls restas, puix ab sa mare ni ab mi ja no hi poden contar, no las abandonis! Pobres y sens espós, que no igualin sas desgracias á las mevas! Son tas parentas; tingas compassió d'ellas: á sa etat, mancadas de tot, no poden confiar mes que ab tu. Prometmho. generós Créon. Allargam ta ma. Y á vosaltres, oh fills meus, be 'us donaria concells si fosseu capassos d'entendrels, pero res mes puch desitjarvos, sino qu' en qualsevol lloch que 'l destí 'us fassa viure, tingau una existencia mes ditxosa que la del vostre pare.

Créon. Entra en lo palau; ja has plorat prou.

Edipo. Encara que sens ganas, precís es obehir.

Créon. Obrar en moment oportú es un mérit.

Edipo. Ja vinch, pero ab una condició.

Créon. Dirla y la sabré.

Edipo. Que m' espulsis d'aquesta terra.

Créon. Als Dèus toca resoldre ta petició.

Edipo. Pero jo so odiat d'ells!

Créon. Aixis 'u obtindràs mes aviat.

Edipo. Es cert?

Créon. No acostumo á dir lo que no penso.

Edipo. Be, traume d'açi.

Créon. Entra, donchs, y deixa á las tevas filias.

Edipo. No me las tregas.

Créon. No vullas satisfer tots los teus desitjós; pensa que lo que has obtingut se t'ha tornat funest.

Lo chor. Vejáu oh habitants de Tebas, ma patria, en quin abim de desgracias s'es precipitat aquest Edipo qu' endevinà lo famós enigma, y que poderós no mirá jamay ab enveja la prosperitat dels seus conciutadans! Sapiau, donchs, que cap mortal pot esser anomenat ditxós durant sa vida. mentres no haja mort sense haber tastat l'infortuni!^[76]

FI.

Enrich Franco.

1. Al empendre la traducció del Edipo Rey, ab cual cárrech nos ha honrat molt mes de lo que mereixiam nostre ben volgut amic, lo senyor Briz, dech advertir que m'ha ajudat bastant á ferla, mon company, l'erudit Doctor en filosofia y lletras, En Manel Morros. Ho faig constar, pera pagarli lo deute de agrehiment qu'ab ell tenia contret.— Lo Traductor.
2. Cadmo era reconegut per lo fundador de Thebas.
3. Los suplicants duyan en llurs mans brancas d'olivera, cobertas de cintas de llana quo col-locavan sobre l'altar de'ls Dèus.— Vej, Los suplicants d'Esquilo, vers 332 y Los suplicants, d'Eurípides, vers 237 y 258.
4. Devant la major part de las casas de alguna importancia s'aixecavan altars, y qualques vegadas estatuas consagradas á los Dèus tutelars, sobre tot á Apolo, (Vej. Alectra. vers 637 y 373, pag. 164 y 426. Aristófanes, Las vespas, vers 875, Plauto, Curculio. I,I,71.).
   nun ara veneris hoec est ante horum fores.
5. Segons l'escoliasta hi havia á Thébas dos temples consagrats á Minerva: l'un ab lo nom d'Onceo y l'altre ab lo nom d'Ismenia. Alguns donavan á Minerva los noms d'Alalcomenia y de Cadmeana. Esquilo en los set C. Theb. fá menció de Minerva Oncea, vers 164 y 487 y Pausanias IX. XII, 2.
6. Hi habia un temple d'Apolo en las voreras del Ísmenos, riu de la Beocia, d'hont aquest Dèu rebé lo nom de Ismaniá. (Pausanias, IX, 10) (Erodoto, VIII vers 134.)
7. Aquesta descripció de la pesta, de la qual lo choro tornarà à parlar (Vers. 168 y següents,) sembla indicar un recort recient de la qu'habia assolat á Aténas durant lo segon any de la guerra de lo Peloponés (Vej. Tucydides, II, 49,) Ab ella fora fácil lo trovar una fetxa aproximativa de la representació de l'Edipo Rey. En quan á la expressió poética, La Fontaine, parlant de la pesta, ha dit també:
   capable d'enrichir en un jour l'achéron.
8. Se donava lo nom d'esfinge á un monstre fabulós qu'aparegué en una montanya vehina de Thebas, poch temps après de la mort donada per Edipo á lo seu pare.
   Edipo, á qui los Thebans habian promés la ma de Jocasta, y lo poder soberá, si'ls lliurava d'aytal calamitat, se presentá un jorn á la esfinge, y preguntat per ella «quin animal era lo qui tenia quatre peus al dematí, dos durant lo jorn y tres á la nit,» contestá ell que l'home; perque s'arrastra ab las mans y los peus mentres se troba en la infantesa y s'apoya ab un bastó quan arriba á vell. Llavors, conforme á la decissió del orácul, la esfinge va llençarse al mar.— Ν. de lo T.
9. Virgili (Eneida I. vers 680,) ha dit també:
   nunc ego sopitum somno.
10. La corona era, en general, signe d'una felís notícia. (Vej. Electra, pag. 71, Tito Livi XXIII, 11, Pluto vers 21.)
11. En aquesta resposta, á estil d'orácul, la paraula grega está empleada en doble sentit. Per un cantó, lo significat general es nostras desgracias, y per altre, en un sentit mes particular, la indagació o la busca del matador de Layus.
12. Segons Voltaire, Lettres sur Edip, no es natural qu'Edipo ignori que'l seu succesor ha mort. L'autor esplica un poch mes avall, vers 118 y 131, com lo mal present ab que l'esfinge trastornava á ne'ls Thebans va fer oblidar un crim encara bastant obscur y evitar de cercarne á los autors. De totas maneras, ja escusa del poeta es qu'aquestos fets no pertanyen á la accio mateixa, sino que son anteriors á ella. Es lo qu'Aristóteles mateix fa notar en sa Política, Capítols XVIII y XXV.
13. Eurípides Fenicias, vers 36, diu: que havia anat á consultar al orácul, per sapiguer si vivia encara l'infant qu' había fet exposar.
14. Lo poeta fa mentir á n'el servidor de Layus, qui s'excusa aixis de haber fugit, cambiant al ensemps los recorts d' Edipo.
15. L'escoliasta diu que aixó va contra Créon, que era lo succesor natural de Layus.
16. Es á dir, del qual l'autor y las circunstancias eran difícils de descobrir.
17. «Dels esglaons del altar.» Edipo mana aqui que s'en portin los rams qu'habían sigut depositats sobre l'altar, com símbols de súplica. Vej. Los suplicants d'Euripides, vers 32.
18. Aquesta personificació poética del orácul se trovará també en lo segon chor, vers 475.
19. Pausanias, llibre IX, cap. XVII, parla del temple consagrat á Diana dins la ciutat de Thebas. Vej. també á Plutarco, Vida d'Aristides, cap. XX.
20. La mateixa expressió se trova en Eurípides, Hecuba, vers 608, hont ell l'aplica á n'l'Anarquia náutica, ço es, á la soldadesca indisciplinada. Antígona, vers 810. la filla d' Edipo diu: «Pluto m'arrossega viva al entorn del Aqueró.»
21. Himnes rel-ligiosos.
22. S'atribuhian al Dèu Marte totas las plagas, aixis la pesta com la guerra.
23. Anfítitres era considerada en la Mitologia com á filla de Nereo y de Doris, y esposa de Neptuno.
24. En Electra, vers 6, Apolo es anomenat «matador dels llops». Aquet nom se pren aqui en lo sentit de deslliurador. No obstant, Píndaro Pytii. I. 75, Horaci, III. Odas, IV, 62. donan també á Apolo lo nom de Deu de Lysia.
25. Hont jo posseheixo 'l poder y 'l trono.
26. L' aigua lustral, era l'aigua comuna ab la qual s'apagava una teya encesa treta del foch destinat als sacrificis: era l'aygua beneyta dels Pagans.— Ν del T.
27. Se dona á Apolo lo nom de Febo, com a pare de la llum. Altres vegadas aquet nom servia á n'els poetas per indicar al sol. N. del T.
28. En las paraulas de Tiresias, lo mot grech te un doble sentit: per una part, significa los seus propis auguris ο 'l trist coneixement qu' ell te del passat y del esdevenidor; y per allre, los crims d' Edipo desconeguts d'ell mateix.
29. Hi ha en las paraulas de Tiresias un doble sentit no mancat d'intenció. Las paraulas del original tot segnificant l'irritació causada per las acusacions d'Edipo, poden entendres també de sa esposa, qu'es al mateix temps sa mare.
30. Edipo comensa á suspitar que s'ha sobernat á Tiresias, y ja sab qu'es Créon lo qui li ha aconcellat de fer venir al endevinayre.
31. Lo text diu: "Tú qu'ets cego dels ulls, de las orellas y de sperit.»
32. per fi esclatan las sospites d' Edipo contra Créon. Après de la noble resposta de Tiresias, ve aquet magnifich troç en qu'Edipo invoca sa fortuna, lo seu poder y sa gran sabiduria á n'l instant mateix en que, sens sapiguerho, ho ha perdut tot.
33. Una lley d'Atenas, ordenava que tot Mateco ó sia estranger domiciliat, escullís un patró entre 'ls ciudadans, lo cual devia ésser inscrit en los Registres publichs.
34. Alusio á Jocasta y á Layus.
35. La expressió «veure las tenebras,» so troba mes avall, en lo vers 1173 y també en Eurípides.
36. Mort de la Beocia, que s'extenia fins al Parnas pel O. y fins á la Megaride pel E. comprenent la Helicona. Estava consagrat á Júpiter y á las musas.— Ν del Τ.
37. Literalment: «l'himen en lo que, com en una mar sense port, tu has navegat dintre ta casa.» Revelació obscura per Edipo, pero clara per l'espectador.
38. Literalment: «Te farà igual á tu mateix é igual à n'els teus fills.» Tiresias, en aquestas paraulas no molt claras, vol fer entendre qu'Edipo se regoneixerá parricida incestuós y germá de los seus fills.
39. Séneca, en lo seu Edipo, vers 654, ha traduhit aquet vers:
    Repet insertus vice.
    Baculo senili triste proetantans iter.
40. Délfos passava per esser lo centre de la terra: Eurípides reproduheix moltas vegadas aquesta tradició, aixis com Estrabon y Pausanias.
41. Edipo era cregut fill de Polibi, rey de Corinto.
42. L'esfinge
43. Corneille y Racine han transportat molt be á n'el istil trágich lo mot robar. En la trajedia Nicomede, acte primer, escena segona, diu:
    Et loin de lui voler son bien en son absence.
    En la Iphigenie, acte primer, escena tercera, diu:
    Et si quelque insolent lui volait sa conquéte.
44. Aquí Edipo 's para de prompte aprés de sas primeras paraulas; per est motiu, Créon li diu lo que segueix;
45. Això es: gosar de una vida tranquila.
46. M'afalagan. Aqueixa es la frase que usan las novas edicions. Las vellas ho portan com nosaltres ho habém traduhit. (Notas del Τ.)
47. Créon acaba de dir que si es culpable caiguen sobr'ell las malediccions d'Edipo.
48. Sacerdots d'Apolo, encarregats de trasmetre 'ls oráculs. (N. del T.)
49. Aquesta montanya era 'l Cyteron; pero 'l poeta no l'anomena, puix poch á poch va presentant totas las circunstancias que dehuen revelar á Edipo la terrible veritat.
50. Apolodoro anomena á n'aquest heralt Polifonte.
51. Segons Ferécydes, la esposa de Polibi s'anomenava Medusa y era filla de Orcilochos; altres l'anomenan Antióchides, filla de Chalcon, y Apolo l'anomena Peribea.
52. O sia, nascuda en lo Pelopones.
53. Nom qu' es donava á Apolo quan pronunciava 'ls oráculs.
54. Aquestas lleys divinas son celebradas també en la Antigona, baix 'l nom de lleys no escritas, osia, naturals.
55. La insolencia, l'ergull violent o la llicencia, y particularment aquí, la violacio de lus lleys.
56. Musgrave, Hermann y Wunder pensan, ab fonament, que molts passatjes d'aquest chor fan alusió al estat polítich d' Atenas y, sobre tot, á Alcíbiades. La major part dels troços de la següent estrofa, s' aplicarían perfectament al carácter d'Alcíbiades y a la mutilació dels Hermes (N.T.: llibres sagrats dels ateniesos) de que fou acusat. Si fossen fundadas aquestas suposicions, seria precis atmetre que Sófocles escrigué l'edipo rey en etat molt avançada.
57. Literalment: «ahont no lenen un peu bo per servirsen.»
58. Aquesta es la frase que sembla una alusio a la mutilació dels Hermes.
59. Literalment: «¿De qué'm serveix fer danzas en honor dels Dèus?»
60. Ciutat de la Fósida, aixis anomenada del nom d'Abas, fill de Lynceo y de Hipermnestra.
61. Literalment: «no poden senyalar ab lo dit.»
62. Jocasta se dirigeix á una de las donas que la segueixen.
63. Thebas.
64. Sila s'aplicava á n' ell mateix aquest vers de Sófocles. Eurípides, en un vers conservat per Plutarco, anomenava á la sort «filia de la fortuna»; y Horaci, en sa 6.ª sátira, deya que 'l vulgo, gelós de l' amistat que li concedia Mecenas, lo calificaba de fill de la fortuna.
65. Segons Musgrave, 's refereix á certs sacrificis religiosos que 's feyan lo dia de la lluna plena. Hermann, suposa qu' hi ha sols una alusió al dia en que 's représenta aquesta tragedia.
66. Res més confús y contradictori que lo que 's refereix al naixement d'aquest Dèu: uns lo suposan fill de Mercuri y de Driope, altres de Jupiter y Calisto; altres de Ulises y de Penélope; del Éter y d'una Nereida; de Urano y de la Ierra; etc..... Era adorat en l'Arcadia com divinitat que presidia 'ls boscos y protejia als pastors; habitava en las grotas, en las rocas y en las valls, y passava 'l temps cassant y dansant ab las ninfas. Lo cult del Dèu Pan, desconegut en Grecia en temps de Homero y Hesiodo, apar originari de l'Arcadia, desd'ahont va propagars á totas las comarcas helénicas, passant desprès á Roma, hont s'identifica ab Inoo y Fauno. Se 'l representa ballant ó tocant 'l fiaviol ab lo cos covert d' una pell de cabrit y una corona de pinyas en lo cap; en quelcunas medallas se 'l veu nú y sense fil de barba. (Ν. del Τ.)
67. Montanya de l'Arcadia, en la que Maía va engendrar á Mercuri.
68. Montanya de la Beocia. En una de las notas anteriors vàrem parlar d'ella. (Ν. del Τ.)
69. Se dirigeix al primer personatje del Chor.
70. Com ja suposarà 'l lector, á n' aqui Edipo 's refereix al misatjer; pero 'l pastor per safarse de la qüestió, fa, com se so' dir, lo paper de ganso. (Ν. del Τ.)
71. Estrella vehina de la gran osa. Plini diu que ix onse dias avans del equinocci de la tardor. Aixo está conforme ab la Escoliasta que diu que surt quan lo sol está á n'el signe de la Verge. Segons Lexicon de Bekker, l'Arturo es una de las estrellas de la constelació de Bouvier.
72. Edipo. (N. del T.)
73. En las tragedias antigas hi havia un peísonatje (missatjer) encarregat d'anunciar los aconteixements que passavan fora del punt hont s'esqueya la acció, y un altre encarregat de comunicar lo que passava darrera l'escena. Esquilo va esser lo primer que feu eixir en las taulas aquestos dos personatjes.
74. Esquilo y Shaspeare han usat també algunas vegadas la mateixa figura que á n'aqui usa Sófocles.
75. Los dos versos precedents son rebujáts per molts crítichs que 'ls tenen per una modificació d' algun glosista.
76. Aquest pensament atribuit á Solon ha estat desarrollat moltas vegadas pels tragichs.