40 cançons populars catalanes/Caterina d'Alió
g4. g8
fis2
\bar"|."
}
\addlyrics {
Ca -- te -- ri -- na, l'a -- mor,
de -- ma -- tí s'es lle -- va -- da.
N'a -- ga -- fa'l ren -- ta -- dó,
el ren -- ta -- dô_i la ban -- ca
La dol -- ça da -- ma d'A -- li -- ó,
oh lai la, oh lai la.
}
\layout {
indent = 0
% ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/s/a/saglvf9lxulvyaw1gmuxueqjuannzte/saglvf9l.png)
Caterina l'amor
dematí s'es llevada.
N'agafa 'l rentador,
lo rentadô i la banca
La dolça dama d'Alió,
oh lai la! oh lai la!
Sota 'l pont d'Alió
va a rentâ la bugada
Mentres n'està rentant
tres galans ne passaven
Ja'n passen tres galans
que l'han assaludada.
Ja'n diu el més grandet:
—Ai quina gentil dama!—
Respon el mitjancer:
—Jo la tingués en cambra!—
Ja'n respon el més xic:
—Calleu, calleu, xerraires,
que, si casada n'es,
serà bastonejada;
i, si fadrina n'es,
ne serà murmurada.—
La sogra n'era aprop,
que tot s'ho escoltava
Ja n'agafa 'l cistell,
a casa se n'anava.
N'ha trobat el seu fill
en un camp que llaurava.
—Me'n diries, fill meu,
Caterina ont es ara?
—Caterina es al riu
que'n renta la bugada.
—Menteixes, lo meu fill,
que jo la só rentada.
N'han passat tres galans
que l'han assaludada.—
N'agafa 'l bastonet
i també l'agullada.
Quan es a mig carrer
Caterina encontrava.
—¿No'm diries, muller,
d'ont ne véns tu ara?
—Això ben bé ho sabs tu:
de rentar la bugada,
—Ments pel coll, la muller:
la mare l'ha rentada.
—¿Què me'n diràs, marit,
cosa que bé ho sé ara?—
N'acabant de dir això
li'n venta bastonada;
de tantes que n'hi ha dat,
per morta l'ha deixada.
Caterina se'n va,
al llit se n'es anada.
La sogra puja a dalt.
—Heu vist la delicada?
Caterina l'amor,
quin mal teniu vós ara?
—Del mal que jo ne tinc
prou n'esteu enterada.
—Per un bofet o dos
al llit vos heu ficada.
—Bé passa de bofet,
bofet i bofetada.
Alceu-ne lo llençol
i també la flaçada,
mireu a dintre 'l llit:
veureu la sang com raja.—
Alça un pam de llençol
i un altre de flaçada,
i en veu un gros infant
que pel llit bellugava.
—Caterina l'amor,
quin metge voleu ara?
—El metge que jo vui
la creu i la mortalla.
—Caterina l'amor,
quin testament feu ara?
—Testament que faré
no us agradarà gaire:
lo vestit de vellut
torneu-lo a câ'l meu pare,
lo dels dies de festa
doneu-lo a ma germana,
i el dels dies feiners
doneu-lo a la criada.
Les joies que jo tinc
a la Verge del Carme.
—Caterina l'amor,
i a mi què 'm deixeu ara?
—Lo que vos deixaré
no us agradarà gaire:
el meu marit penjat,
la sogra esquarterada,
la cunyada que tinc
ja l'haguessin cremada,
la cendra del seu cos
ja l'haguessin ventada.—
Lo dia de sa mort
el seu marit penjaven;
el dia de l'enterro
la sogra esquarteraven;
el dia de ses honres,
sa cunyada cremaven.