Constitució monàrquica andorrana de Borís I (1934)

De Viquitexts

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constitució monàrquica andorrana de Borís I (1934)
de
l'àmbit legislatiu andorrà

Primer text constitucional contemporani andorrà del segle XX, prèvia a l'actual Constitució del Principat d'Andorra. Fou redactada conjuntament per S.A.R. Borís I d'Andorra i el síndic Pere Torras (a partir de llavors primer Cap del Govern monàrquic andorrà). El document constava de 17 articles i fou finalment aprovat pel ple del Consell General de les Valls d'Andorra el 10 de juliol del 1934 (per 23 vots contra 1). Introduïa per primer cop a Andorra la llibertat d'expressió religiosa, de premsa, circulació i pensament.



Constitució monàrquica andorrana de Borís I (1934)
Wikipedia logo
Informació sobre el text.
Wikiquote logo
[[q:{{{Viquidites}}}|Cites i dites]].
Commons logo
[[Commons:{{{Commons}}}|Imatges i audiovisuals]].


PRINCIPAT D'ANDORRA

EL GOVERN PROVISIONAL AL POBLE ANDORRÀ:

Sa Molt Serena Altesa Borís I, príncep de les Valls d'Andorra, lloctinent de Sa Majestat el rei de França, defensor de la Fe, ha pres d'acord amb nosaltres la disposició següent:

Article únic: Fer públic a l'Assemblea el projecte de la Constitució del Principat i dels decrets-lleis que seran presentats per a l'aprovació del Molt Il·lustre Consell General de les Valls d'Andorra, en la seva primera sessió constituent.

CONSTITUCIÓ DE L'ESTAT LLIURE D'ANDORRA.

Art.1. El Consell General es transforma en Parlament.

Art.2. Sa Altesa el príncep presentarà el govern al Parlament.

Art.3. El govern serà compost de tres ministres.

Art.4. Sa Altesa el príncep s'encarregarà de la formació de l'exèrcit nacional i de la representació del Principat a l'estranger.

Art.5. Sa Altesa el príncep serà delegat permanent d'Andorra a la Societat de Nacions.

Art.6. La importància de les carteres ministerials del Principat, tindran el següent ordre:

A) Presidència i Justícia.

B) Hisenda (Política, Instrucció Pública, Cultura i Higiene).

Art.7. Els ministres seran escollits fora del Parlament i els diputats no podran, sense decret especial i extraordinari firmat per Sa Altesa el príncep, exercir càrrecs en el govern.

Art.8. El president del consell de ministres, ministre de Justícia del Principat, serà andorrà.

Art.9. Els ministres d'Hisenda i de l'Interior podran ser estrangers.

Art.10. El govern serà responsable davant el Parlament, el qual, mitjançant votació, podrà retirar-li la seva confiança.

Art.11. El Parlament del Principat necessitarà com a mínim quinze vots per destituir el govern.

Art.12. Una vegada destituït el consell de ministres del Principat, Sa Altesa el príncep formarà un altre govern.

Art.13. Els ministres presentaran al Parlament els projectes de Llei.

Art.14. Les lleis seran aprovades o refusades pel Parlament.

Art.15. Després de la deguda aprovació dels projectes de llei, correspondrà a Sa Altesa el príncep el dret absolut de promulgació de la llei.

Art.16. El veto de Sa Altesa el príncep tindrà per efecte la modificació de la llei del govern del Principat.

Art.17. El projecte de llei modificat en el sentit de l'article 16 de la present refusat pel Parlament:

A) Donarà lloc al vot de confiança del govern.

B) Deixarà a Sa Altesa el príncep el dret de dissoldre el Parlament.

PROJECTE DE DECRET-LLEI

Primer. La llibertat política i religiosa és absoluta.

Segon. De conformitat amb l'article sisè del decret signat per Sa Altesa el príncep, queden amnistiats tots els delinqüents socials.

Tercer. Es declara il·legal la prohibició de periòdics i com a conseqüència es poden imprimir o entrar lliurement al Principat, i sense cap mena de censura, periòdics i impresos de tota mena.

Quart. Es declara il·legal tota expropiació de béns.

Cinquè. Els andorrans no podran ser expulsats del Principat.

Sisè. Les expulsions d'estrangers no podran ser decretades sense condemna prèvia i efectiva a presó.

Setè. El ministre de Justícia elaborarà un projecte de llei sobre la reorganització de Justícia.



Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)