Contes (Andersen) - L'Hans Christian Andersen
L'Andersen va neixer el 2 d'Abril de 1805 a Odensea, una de les viles més importants de l'illa de Fionia.
El seu pare fou un humil sabater, i els seus passats uns rics pagesos danesos que van tornar-se pobres. La seva mare, abans de casarse, era una pobra captaire.
En l'hermosa biografia escrita per ell mateix amb el titol de Conte de la meva vida, diu així parlant del seu pare:
«Ell mateix va construir-se l vetllador i el llit nupcial. Pera fer el llit va aprofitar algunes fustes de les que havien servit pera l tumul que va sostenir el feretre del Comte de Trampe. Encara recordo haver vist clavats en les fustes del llit alguns bocins de baieta negra. Doncs bé: el dia 2 d'Abril de 1805, en lloc del cadavre de l'ilustre cavaller, varen sostenir aquelles fustes un nen ple de vida i molt ploraner: era jo, Hans Cristian Andersen.»
Quan encara era criatura va entrar d'aprenent en una fabrica d'Odensea, de la qual van despatxar-lo perquè distreia tots els companys contant-los historietes.
Ja més gran, abandonà la seva vida tranquila pera anar a provar fortuna a Copenhague, anant-se-n'hi tot sol amb tretze escuts a la butxaca. Allí va passar alguns anys de miseria.
Per fi, després d'haver acabat la seva carrera universitaria, va escriure una obra titulada Viatge al peu del canal de Hollin, en la punta oriental d'Amager, pera la qual no va trobar editor. Desenganyat, va publicar-lo pel seu compte, agotant-se aviat, començant
aleshores a esser conegut el seu nom.
El dia 5 d'Agost de 1875, després d'haver sigut nomenat pel rei, en 2 d'Abril del mateix any, Comenador de l'Ordre de Darenberg, i d'haver reunit una modesta fortuna, va morir a Rolighed als 70 anys.
Les seves obres més importants són: Poesies (1830), Fantasies i croquis (1831), Croquis de viatge i L'Improvisador, novela que obtingué gran exit i fou traduida al francès (1834), Bazar d'un poeta (1842), Conte de la meva vida (1837), El Mulat, drama (1840), Album sense dibuixos, fantasies humoristiques (1840), Les flors de la felicitat, comedia (1842), i els tres volums de Contes, que han sigut traduits quasi bé a totes les llengues. En la nostra, la primera traducció que apareix formant llibre es la present.
Els seus contes han proporcionat hores alegres a molts nens que s'han meravellat davant de centenars de personatges fills de l'inspiració d'Andersen, desde ls princeps encantats de les rondalles fantastiques fins els bons danesos que tal vegada ell havia conegut.
En moltes de ses rondalles s'hi veu sempre l gran amor pera les petites coses, pera les coses ignorades de la creació, que per ell són dotades de vida, presentant-les en ses aventures més íntimes. S'hi nota al mateix temps un gran amor també pera la natura i pera l «nostre globe meravellós», pera dir-ho amb les seves mateixes paraules, i de totes ses obres sen desprèn una gran ingenuitat infantivola.