Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXXVI

CAPITOL CCXXXVI.
Com la companya salegra de vaer tornar a mi Ramon Muntaner, e com en Rochafort pensa dacostarse a micer Carles de França, e feu jurar capita a tota la companya (mala a sos ops) an Tibaut de Sipoys per micer Carles de França.

E com aço hagren feyt, tragueren mi en terra. E com aquells de la companya me vaeren, en Rochafort e los altres van me tots besar e abracar, e començaren tuyt a plorar de ço que yo hauia perdut. E els Turchs e els Turcoples auallaren tuyt, e volien me besar la ma, e començaren a plorar de goig, pensant que yo volgues romandre ab ells. E tantost ab en Rochafort e tuyt ensemps qui macompanyaren menaren me al plus bell alberch que hi era quem faeren tantost deliurar. E com fuy en lalberch, aqui trameteren me los Turchs XX caualls, e mil perpres dor, e els Turcoples atretal. E en Rochafort trames me un bon cauall e una mula e C cafisos de ciuada e C quintars de farina, e carn salada e bestiar de una manera e daltra: e axi mateix no hi hach adalil negu, ne almugaten, ne nul hom que res valgues, que non trametes present, axi que tota hora sma hom, que valia ço quem trameteren dins tres dies quatre milia perpres dor. Si que en Tibaut de Sipoys e els Vanecians se tengren fort per deçebuts, com mi hagren tornat.

E com aço fo feyt, en Tibaut de Sipoys e els capitans de les galees entraren en parlament ab la companya de llurs affers. La primera cosa que faeren hagren a prometre a la companya, que a mi faessen satisfer del dan quem hauien donat, e aço hagren a jurar; que la companya los dix, que yo era estat llur pare e llur gouernador, depuys que eren partits de Sicilia, e que hanch mal entrells nos poch moure, mentre yo fuy ab ells. E encara si yo fos estat ab ells, aquell mal no fora estat feyt den Berenguer Dentença e dels altres. Si que aquest fo lo primer capitol quells los hagren a prometre e a jurar; e ateneren ho mal e lleig; perque Deus mes mal prou en tots los feyts, segons que auant entendrets.

Queus dire? quen Rochafort esguardant, que la casa de Sicilia e Darago e de Mallorques hauia perduda, e encara de tota Cathalunya, pensa, que sacostas a micer Carles, e axi jura e feu jurar a tota la companya la senyoria de micer Carles de França, mala a sos ops, e de la una part e de laltra. E com hagren feyt sagrament e homenatge an Tibaut de Sipoys per micer Carles, juraren per capita lo dit micer Tibaut de Sipoys, qui tot suau mena la capitania, e axi mateix que veya, que als no podia fer. Queus dire? com hagren jurat en Tibaut, ell se cuyda, que nul hom no hi gosas manar sino ell, mas en Rochafort lo demanaua menys que un ca, ans feu fer sagell ab un caualler, e corona daur, ques cuydaua coronar rey de Salonich. Queus dire? com aço fo feyt, en Tibaut fo capita del vent, axi com son senyor fo, que fo rey del xapeu e del vent, com hach presa la donacio del regne Darago, axi fo ell capita del xapeu e del vent.

E com los capitans de les galees vaeren aço, ells se pensaren, que hauien acabat ço perque eran venguts, puys hauien en Tibaut mes per capita de la companya; e presseren comiat e volgren sen tornar. E la companya e els Turchs e els Turcoples, e encara en Tibaut pregaren a mi, que romangues; e yo dix, que per res nou faria. E com vaeren, que als no hi podien fer ne acabar, faeren se venir los capitans de les galees, e pregaren les charament de mi. E tantost donaren me una galea en que anas tota ma companya, e micer Tari lo major capita volch, que yo anas en la sua galea. E micer Tibaut feu cartes a Negrepont, que tot hom en pena de cors e dauer quen retes lo meu. E yo done tots los caualls e atzembles e carros a aquells qui eren estats de ma companya: e axi pris comiat de tuyt e recullim en la galea de micer Ioan Tari. E si hanch nul hom rebe honor per gentil hom, yo si fiu dell, que tota hora volch, que jagues ab ell en un llit, e solament menjauem amdosos a una taula.