Vés al contingut

L'Imperi del sonet/Art poètica

De Viquitexts
Sou a «Art poètica»
L'Imperi del sonet


Art poètica

Els poetes

Prou sabeu, oh, poetes!, la tristesa
de viure entre els mortals com uns proscrits,
sols amb els nostres somnis, escindits
d’un món distant, que ens mira amb estranyesa.

Som, tanmateix, com una flor ignorada,
com un ocell de pas desconegut,
com una rima desaparellada...
I el nostre cor pateix de solitud!

Però, amb quin goig batega, si algun dia
encertem, per atzar, la companyia
d’un cor germà, d’un esperit obert,

d’una mà que, sol·lícita, se’ns obre
per fer la nostra solitud menys pobra
i el desert que ens envolta menys desert!

Versió sonora interpretada per Òscar Rocabert (origen: QRuta Arús)



La inspiració

El bosc era una vaga simfonia:
murmuri d’arbres sacsejats pel vent;
cant multiforme de l’ocelleria...
Jo feia el meu camí, distretament.

Mes, vencent la remor desavinguda
de tantes veus distintes, el reclam
d'una alta melodia inconeguda
ferí el meu cor, de sobte, com un llamp.

Vaig córrer vers el lloc d’on la divina
veu m’arribava, com dient-me: —Vine!—
Caçar l’ocell fóra el meu goig més gran!

L’ocell fugí; però la veu aquella
restava dintre de la meva orella
i era feliç preludi d’un nou cant.

Versió sonora interpretada per Margarida Gubern (origen: QRuta Arús)



La paraula

—Vine, paraula essencial; el teu
ajut invoco. Si tardessis gaire,
el pensament s’esfumaria en l’aire:
vine de pressa pel camí més breu!

Deixa la inèrcia d'aquest món obscur
on raus en una mescolança informe.
Jo et donaré sentit i vida i forma.
Vine, paraula, al meu urgent conjur!—

Ix la paraula del profund misteri
del verb i es lliura, dòcil, a l’imperi
del Poeta que, amb calma pacient,

pren les paraules i les agermana
com dansaires fidels d’una sardana
que marca el ritme del seu pensament.

Versió sonora interpretada per Jeroni Oller (origen: QRuta Arús)



El ritme

Perquè el vers sia vers no basta el mot
per ben trobat o per brillant que sia.
Quelcom li manca, per damunt de tot:
el ritme, fonament de l’harmonia.

Les lletres i les notes són talment
un cor parat, mentre ell no les desperta
i les conlliga tan íntimament
que en un sol bloc les dues parts concerta.

Ell el connubi presideix com un
poder dotat d’una virtut suprema:
ell la unitat preserva del poema,
eix invisible d’un total conjunt.

Ell sol concentra i mou tot l’univers;
ell sol, il·lustre creador del vers.

Versió sonora interpretada per Ramon Falcó (origen: QRuta Arús)




La rima

I acuden les paraules una a una,
atretes per l’imant del pensament,
i així neixen els versos, fàcilment,
llevat de quan, a mig camí, tot d’una,

el pensament s’encalla; el mot precís
no ve; la rima no és del tot exacta.
Porfidiós, frenètic, indecís,
lluita el Poeta fins al punt que, a l’acte

—oh, esclat de llum que la foscor aclareix!—,
com un premi dels déus, el mot davalla
miraculosament i li ofereix

de tots els versos el més bell. Llavors,
diu el Poeta: —Beneït esforç
que m’ha valgut la màgica troballa!

Versió sonora interpretada per Rosa Baró (origen: QRuta Arús)



Els versos

Cap a insabuts destins volen mos versos,
com pels volts de setembre l'oronell,
i al lluny es perden per camins diversos,
erràtics com el núvol i l'ocell.

Amb ells se’n fuig la vida meva tota
—dols i alegries, somnis i records—.
(El poeta és un arbre que rebrota
mentre s’aguanta, vell i tot.) Llavors,

quan ja ma boca segellada sia
i sien vells mos versos nous un dia,
traspassaran la meva emoció

a cors anònims, sobre el món dispersos,
que vibraran al ritme dels meus versos
en una intemporal comunió.

Versió sonora interpretada per Joan Solé (origen: QRuta Arús)



Els mestres

Oh, creadors d’altíssima bellesa,
senyors del gust, dominadors de l’art!
Quantes hores us dec d'embriaguesa,
Ronsard, Verlaine, Beethoven i Mozart!

Vosaltres sou la imperceptible anella
que em té a mig aire sobre el món jussà.
Res com vosaltres no m’ha fet tan bella
aquesta vida i m’és un dol pensar

que he de deixar-vos quan m’arribi l’hora;
però —i aquest és mon consol— alhora,
en cada full dels llibres que hauré escrit

restaré entre vosaltres nit i dia
per compartir la vostra companyia,
tímidament, com un germà petit.

Versió sonora interpretada per Daniel Baldrís (origen: QRuta Arús)