La Divina Comèdia (1858) - Infern - Cant I

Aquest text tracta sobre un fragment. Per a altres versions, vegeu La Divina Comèdia.

En lo mig d'el cami de nostra vida
Me retrobi per una selva escura,
Que la directa via era fallida.

Ay! quant a dir qual era es cosa dura
Esta selva selvatge, aspera e fort,
Quel pensament nova por me procura.

Tant amargant que poch es pus la mort!
Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé
Diré l'als que hi descobri mi record.

Io no scé be redir com hi entré,
Tant era ple de son en aquell punt,
Que la vera via io abandoné.

Mas pus qu'en fuy al peu d'un gran coll gunt
Hom termenava aquella escura vall
Qui m'havia de por lo cor compunt,

Guardé en alt e vi'l sender qui sall
Pus alt vestit iu d'els raigs d'el planeta
Qui mena hom dret per cascuna call.

Llavores fon un poch la pahor queta
Qui'ns en lo llach del cor m'era durada
La nit avant, ab pietat estreta,

E axi com cell qu'ab elena afanyada
Ix d'el pelec for d'el mar a la riva,
Mira l'aygua perillosa e malvada,

Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva
Se regira a remirar lo pas
Qui no lexa jamay persona viva;

E reposat un poch lo meu cors las
Pris lo cami per la playa deserta
Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas.

E vets vos quasi al començar de l'erta
Una llonçaparda presta e lleugera
Qui d'un gay pel virat era cuberta.

E no'm lexava ans m'anava primera,
Empatxant me tan fort lo meu cami,
Que mantas veus fuy per tornar arrera.

Temps era d'el principi del mati;
E'l sol muntava ab aquestas senyals
Qu'eran ab ell lla com l'amor divi

Mogué primer les coses mundanals;
Si com fo be d'esperar occayso
La gaya pell de semblants animals

L'hora d'el temps e la dolça sazo;
Mas no per tant que pahor no'm fahes
La vista qui'm aparech dun leo.

Aquest sembla que contra mi vengués
La testa alçant ab fam molt rabiosa
Si que aparech que l'aer ne temés;

E una lloba flaqua e bramosa
Segons parech en la sua magreza
Qui molta gent feu ya viura confosa.

Aquesta'm mes tanta de gravidesa
Ab la pahor qu'eixia de sa vista
Que io perdi tot l'esper de l'altesa.

Et axi com cell que volenter acquista
E ve en temps que tot perdre li'n fa
Qu'en tot son cor se complany e s'entrista,

Aytal me feu cella bestia lla
Que venent me encontra poch a poch
Me'n espenyia lla hon may sol no ha.

Fonts

• Essai sur l'histoire de la littérature catalane, augmentée de la Comedia de la gloria d'amor, de Fra Rocaberti - Poème inédit tiré des Manuscrits de la Bibliothèque impériale, et d'un noveau fragment de la traduction catalane de Dante., par F.-R. Cambouliu. Deuxième Édition. Paris, Durand, Libraire, Rue des Grès, 7. 1858. Pàgs. 181-187.