Real crida y edicte sobre les armes prohibides
Aparença
REAL CRIDA Y EDICTE sobre les armes prohibides, portar ni tenir als nouament conuertits en lo present Regne.
Venense en casa de Gabriel Ribes, llibrer
de sa Excellencia. 1588.
de sa Excellencia. 1588.
D
E PART DEL ILLVSTRISSIMO Y EXcellentissimo Señor don Francisco de Moncada, Comte de Aytona, y de Osona, Visconte de Cabrera, y de Bas, Gran Senescal de Arago, Lochtinent y capita general en lo present regne de Valencia. Que per quant ab diuerses pragmatiques, y edictes reals, e vltimament ab lo publicat, a xiiij. de Mayg. M. D. Lxxxviij es estat ordenat, prouehir, estatuyt e manat, que los nous conuertis de moros, fills, e descendents de aquells per via alguna directa, o indirecta cogitada, o incogitada no puxen portar absi, ni tenir en ses cases propies, ni de altri, ni fora delles, ni en altre qualseuol lloch, o part, algunes armes offensiues, o deffensiues propies, ni de altri, excepto ganiuets sense punta, o instruments necessaris pera vs de ses cases y officis, y espasses de dos palms, sots pena de perdre les armes, e de galeres perpetues, y de altres penes en dites reals pragmatiques, y edictes respectiuament contengudes, y expressades: y allo, no sols en respecte dels nous conuertits de Moros, alls, y descendents de aquells en dit regne. Pero en cara de altra qualseuol part en aquell confluents: y apres se ha entes que los dits nou conuertits, contrauenint a les dites reals pragmatiques, y edictes, han usat y vsen vns punyalets, e o ganiuets molt puntiaguts, que casi nols falta res dela punta, y sols lleuen de aquells la punteta per colorar que son despuntats. E axi mateix en lo temps de les canyamels e ans, y apres vsen y porten absi vns coltells llarchs, que seruixen pera tallar dites canyamels ab achaque, y escusa quels porten pera aquell ministeri, e jat sia ab dites reals pragmatiques y edictes los dits coltells, ganiuets, y punyals sien citats, y sien prohibits, y en virtut de aquells se pogues procehir a execucio de les penes en dites reals pragmatiques, statuydes e imposades, empero sa Excellencia vsant desa solita benignitat, y clemencia sens no uacio, ni derogacio de les dites reas pragmatiques y edictes sobre aço fetes ni de les penes en elles asposades, ans a major confirmacio y corroboracio de aquelles ab la present publica e real crida, proueeix, ordena, y mana, que los dits nouament conuertits de moros, fills y descendents de aquells, axi del present regne com de altres en aquell confluents, per via alguna, directa o indirecta, cogitada o incogitada no puguen portar dits coltells llarchs de tallar la canyamel, ni vsar, ni seruirse de aquells, sino es portant los de llurs cases al trapig, e dins del trapig, e casa hon tallaran les dites canyamels mentres durara lo dit exercici, y no altrament, y pasat dit exercici, los puguen tenir en ses cases los dits talladors tant solament, ni tampoch en alguna manera tenir, ne portar los dits puñals y ganiuets que sien mes llarchs de nou dits fora lo manech, y despuntats aquells, de manera que la dita punta per lo menys tinga de amplaria lo que te vn dit polse de la ma, e que no estiga roma la despuntadura, sino plana, y vna espaseta de dos palms de fulla despuntada com se diu de sus dels ganiuets, sots pena de perdicio de les dites armes, y de galeres perpetues a qui lo contrari fasa, e per lo semblant mana la Excellencia a qualseuol forjadors de armes, y officials del present regne, que no venen directa, o indirectament als dits nou conuertits armes algunes deffensiues ni offensiues, exceptats los dits ganiuets, o punyals despuntats de nou dits de llargaria, e les dites espasetes de dos pams de fulla, y finalment totes les de mes que per reals pragmatiques y edictes no sien prohibides sots pena de cinch centes lliures dels bens de cada hu dels contrafahents exigidores, y als cofrens reals applicadores, y en altres penes corporals a arbitre de sa Excellencia, imposadores, e perque a tot hom de dites coses, conste, y ningu puga allegar ignorancia, proueix y mana que la present publica real crida sia preconisada per la present ciutat, e llochs acostumats de aquella, e per les altres ciutats, viles y llochs del present Regne.
El Conde de Aytona.
V. Pascual Regens.
V. Pascual |
V. Cerdan.
V. Viues Fisci Aduoc. |
Gulielmus Nicolaue Dehoni.
Die, xvij. Augusti, año M. D. Lxxxviij. retulit Honorat, Iuan Borja trompeta Reale publich de la present ciutat de Valencia ell a xiij. del mateix, hauer publicat la present publica Real Crida per la dita Ciutat de Valencia, y llochs acostumats de aquella, ab trompetes y tabals, segons es costum y pratica,
Antonius Cases Regius
Scriba Regestri.
Scriba Regestri.