Visions & Cants/Cants
De Viquitexts
Contingut |
[modifica] La sardana
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan,
és la mobil magnifica anella
que am pausa i am mida va lenta oscil·lant.
Ja s decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i sen torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa-s un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
més, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els dirieu d'un culte
que en mistica dança sen vénen i van
emportats per lo simbol oculte
de l'ampla rodona que ls va agermanant.
Si l contrapunt el bell ritme li estrella,
para-s, sospesa de tal meravella...
Lo ritme tornant,
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
III
El botó d'eixa roda, quin era
que am tal simetria l'anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potsê un temps al bell mig s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
és estrafeta passada d'aucella
que canta volant:
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
IV
No és la dança lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
és la dança sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma patria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
[modifica] El cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ls farà més triomfants.
II
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que voleü! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
III
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaras com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
IV
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ns duras:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaras.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
[modifica] Cant dels joves
L'hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d'una altra albada.
II
I esperem que surti l sol
per cantar-ne l alegria:
quan veurem que s alça l dia,
alçarem, cantant, el vol.
III
Com aucells ens alçarem,
movent l'aire am la volada;
com a nuvols creixerem,
am remors de pedregada.
IV
I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que l sol, veient-nos alts,
ens vesteixi am llums de festa.
V
I per l'aire, llavors pur,
de la patria rabejada,
baixarem am vol segur
a repòs de mig-diada.
[modifica] Cant de Maig, cant d'alegria
Cantem l'entrada del temps clar
am clara veu i rialles clares.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps -de fer ressonar
alegrament els aires.
II
Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raig de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre ls plans reverdits hi corre l vent
i es mouen els blats verts i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus fóses.
III
Sadollem la mirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor 15
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
tant si n surt un mistic bèl
com si n surt un crit de guerra.
IV
Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata...
Correm alegrament a tots costats,
correm, que l Maig esclata.
V
Riem, riem entre les flors i el vent
l'emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
davant la porta d'or de cada aimia.
VI
Prompte ls arbres de Maig s'assecaran...
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.
[modifica] Cant de Novembre
El vermell dels arbres,
encès per la posta -dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell, 5
el verd i el vermell!
II
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran. 10
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat. 15 [72]
No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d'haver-los cançat en el plaer.
[modifica] Els tres cants de la guerra
Que senyals d'adéu han fet
mans exteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
am les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen 5
retorcent-se i bramant assoleiades!
II
Quants adéus desde aquell adéu primer,
quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l'endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura, 10
voltat de plors de nins, i la muller,
que li deia am lament:
«No vagis pas cap a Ponent!» [74]
III
Més ell, la cara adusta i ja fatal,
girada envers la posta, 15
marxà no fent cabal
de les mans que s movien enlaire
en va, sense resposta.
