Vés al contingut

Monolechs y quadros/Pura

De Viquitexts
Sou a «Pura»
Monolechs y quadros






PURA












Lo sol, que no havía estat peresós com ella,'s filtrava a través dels llistons de les persianes, y avansant poch a poquet com si temés moure remor ab sa tènue petjada, dibuxà sa claror sobre'l llit, marcanthi una escala de llum y ombres tenebroses.
Pura sentí en lo front un bes suavíssim, y despertantse,'s tapà la cara avergonyida; les cortines del seu llit caygueren, y'l sol, guaytant per entremitx de les malles del brodat, li enviava més besos, qu'al rèbrels ella sobre'l rostre y'ls seus cabells, se convertían en una blonda de flors sense matisos y d'aucells de contorn negre ab plomall daurat.


***


Al aparèxer després, apartant los plechs del blanquíssim punt que velava'l llit, sos ulls se fixaren en una roba de capritxosa etxura, de colors vius, de gasses llistades y satins de serrells d'or, especie de disfressa oriental desordenadament escampada per sobre'ls mobles; y cercà per entre aquella confusió de sedes y joyes, un ramet de flors abandonat sobre d'uns guants que parexían volguerlo oprimir encara ab sos dits flonjos; lo contemplà llarga estona, lo dexà distreta, y agenollantse en un genuflectori's persignà, alsant la vista per saludar a la Verge que's destacava de la paret sobre una mènsula-tarja d'èbano ab fondo envellutat.


***


Les hores del ball havían fugit, però'l seu recort la distreya no dexantla resar; per primera vegada en sa vida, s'alsà del reclinatori sense haver tingut ab la Verge — després del reso — aquelles plahentes converses sense paraules, de mirades dolsíssimes y migrat somrís, en les que li confiava sos petits pesars, ses alegríes, — que muntavan més que aquests, — parlantli del amor dels pares, duentli les quexes dels germanets, y envejosa encara ab la felicitat que la rodejava, cada día feya prometre a la Mare de Deu, — a cambi de més oracions,—aument de ditxa, y's despedía d'ella enviantli ab sos dits rosats munts de besos, alegra y satisfeta d'haverla obtinguda al mateix punt que l'havía demanada.
També per primera vegada sentí remordiments y no s'atrevía a mirar l'imatge. ¡Haverse olvidat dels seus pares, y no haver dit rès dels pobres, ni haverse recordat dels seus germans, y pensar, en cambi,—entre tots los que l'havían distingida ab sa cortesanía ab graciosos obsequis, y d'entre tots los que li havían ofert lo bras per llensarse al ball, — recordarse d'un, d'un sol, del qui li havía donat aquell ram que's marcía desfullantse per moments, d'aquell jove que no gosava miraria, y quan va gosar, li feu cloure la vista ab lo brill de sos ulls negríssims!
Després havía ballat ab altres joves atents, aduladors, que li digueren falagueríes, — les matexes que havía sentit dirigir a les altres senyoretes, — mentres aquell, apartat en un àngul del saló, veya passar indiferent a les més hermoses sense inclinàlshi una mirada ni moure sa atenció, atent sempre a ella, a ella sola, y perseguintla en los revols del vals y en ses acompassades ondulacions.


***


En sos oidos joguinejava la melodía d'aquell vals com llunyà ressò d'una música anteriorment coneguda, recordansa indefinida que se li dibuxava al pensament ab notes de contorns vagorosos, no logrant modular l'entonació que fugía cada vegada que creya haverla sotmesa a la memoria. De prompte, un esclat de alegría brillà en sos ulls, obrí'l piano, sos dits relliscaren poruchs sobre'l teclat frasejant un recort, y recorrentlos després ab ferma seguretat, ab dolsesa ò ab energía arrebatada, brotaren com un seguit de ondes armòniques que s'apressavan tumultuoses cantant los melancòlichs y brillants compassos del Beau Danube bleu.
Y mentres seguía ab lo cap lo ritme de la música y abandonava son còs fingint moviments del vals, sos ulls se fixaren en los de la Verge. Callà'l piano;'ls ecos s'esbargiren, y ab piadosa mirada la contemplà, preguntantli: «¿Es pecat que les noyes vagin al ball?...»
No's sab què li respongué l'imatge; mes, Pura's quedà pensativa, lluytant tot lo día per apartar un recort que l'importunava donantli visions y mormolant una música afalagadora que may havía ressonat tan bella y agradosa en sos oidos.


***


Al bullici que la ciutat presentava el día anterior, havía succehit la calma y'l reculliment. Pura vegé passar una professó, ab cants funeraris y aterradors emblemes; uns homes vestits ab negra vesta, coberta la fas y llensant per entre dos òvols mesquins lo brill de sa mirada, rígits, ab pas solemne y moviments enterchs, arrastravan cadenes, ab un ciri a la mà, ò ab cranis coronats ò ab mortals despulles.
Després vegé avansar clavat en alta creu al Redemptor; ses mans sanguinoses s'acostaren als ferros del balcó. Pura s'agenollà, sos llavis pronunciaren el Mea culpa, sos ulls se cobriren de llàgrimes, y no pogué mormolar cap oració.


***


La nit fou agitada;'s recullí, volguent oblidar aquell galan, y'l tornà a veure en somnis acompanyat d'un d'aquells homes negres sense cara y ab ulls no més, qu'ab sos dits ossosos sense calor ni tacte li anava resseguint la buydor dels seus ulls, los pòmuls, la barba angulosa, lo nas mutilat, y ella's veya morta y's conexía y no podía plorar per que dintre dels ulls no hi tenía llàgrimes.
Aquell home apartà la mà seca y sense tacte qu'havía profanat les despulles de son rostre, y recobrà los suaus contorns que li donavan bellesa; y entremitx de sa pell blanca y unida, ab finor de cera, blanca y transparent com les fulles de camelia, sentí la rojor de la vida recórrerla y animarla.


***


Pura pensà ab aquell jove; sovint, molt sovint tornava a demanar al piano que li parlés aquell cant de anyoransa. Y gosava mirar a la Verge després d'haverlo sentit. Diu també que la Verge li contestà quan tornà a preguntar si era pecat que les noyes anessin al ball, dientli: «Préga, filla, no hi tornis al ball, que fora massa'l teu sofrir si arribessis a trobarhi un altre jove d'ulls negres y tinguessis d'oblidar los cants del Beau Danube bleu