Vés al contingut

Obras del poeta valenciá Ausias March/Aquell ateny tot quant atenyer vol

De Viquitexts
Sou a «Aquell ateny tot quant atenyer vol»
Obras del poeta valenciá Ausias March
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Aquell ateny tot quant atényer vol.

VIII.

Aquell ateny tot quant atenyer vol
que lo voler eguala ab lo poder,
no 's consegueix açó per lo diner
lo no sabènt pensa que tot mal tol,
donchs per haver hom lo major delit
no 'l cerch ab çó que lo diner ateny
car en mes mal que á be l' hom empeny
dins hom está lo seu be tot complit.

Natura en l' hom há termens establit
à sos desigs per aquells contentar,
é bastantmènt que 'ls puscha sadollar
y 'l ignorant ho vol en infinit.
Guardat de fam de fret é de calor
lo cos per si res no demanará,
si 'l apetit de mes lo requerrá
en lloch de be si metrá la dolor.

Ermnis é Marts no guarden de fredor
mes que la pell de la volp ó del anyell,
ne cal vestir per calor terçanell
ne, son requer, llit ab molta blanor.
Prest é sens cost es quant mester havèm
mes l' apetit les coses encareix,
tant que la fam com mes havém nos creix
d* algun desig complit fastig rebém.

Aquell voler compost no fartarém
quant passa d' hom lo terme natural,
de la rahó naix é del sensual,
aquests reglats en termens los metrém.
Quant aquests han lo seu propi esguart
l' home pot dir qu' es en lo mòn content
lla donchs lo ver coneix l' enteniment
é 'l cos sens fam é fastig roman fart.

Aquest voler es mòlt menys bastart,
no resemblant als qui 'l han engendrat
sémbla 'l mes poch de que l' hom es torbat
vehént d' ell fets llançant natura á part.
Aquest destruu aquells d' hon l' ésser tráu
ell es fill cert de falsa opinió,
matant lo cos destrohint la rahó
é qui 'l segueix á ell y á si despláu.

Rey es tot hom, aquest lo fá esclau,
dònal dolor pèls desigs no cumplir,
senyor lo fá subjugat á servir
é pèl costum no sentiu que passáu.
Çell es aquell qui l' hom porta en lo mòn
cercant la fi que james trobará
car fora si james hi pervendrá
sa fí no es en natura, ne fon.

Honor, diners, favor, é fama, son
coses per qui aquest voler s' encén
en lo excés que 'l seny del cos sostén
se trobará si es cercat pregon.
Qui aquests bèns per sa fi vol amar
ell es de 'ls folls ab fama de valènt
la voluntat é menys l' entenimènt
son per esguart no hi poden contrastar.

Lo be del cos no 's déu pus allongar
si no en tant com la natura vol
honor, diners, favor que lo mòn col
son instruments pera nostre usar.
Follamènt es llur be per si amat
é donchs quant mal en ells amar está
é lo del cos natura ésser fá
mes llur excés es mòlt vituperat.
 
Axí com l' orb sens guia vá errat
é no véu com entra y surt del camí
nostre apetit no pot fèr de per sí
be sens rahó, é si 'l fá mal format.
E lo juhí james jutjarà be
si 'l apetit se troba corromput
qual d' aquests primer al altra ajut
no per escrits mes parlant ho diré.

Per conseguént lo meu consell jo don
qu' vostre amich 'us de 'ls diners axí
que solament ne prenga pera sí
tant com mester al necessari son.
E lo restant parteixca als qui no han
car no 'n traurá de aquells son propi be
hoc un be fals que tost sen vá ó vé
tal que 'l pus rich es lo mes pobrejant.

Tornada.

Avís á tots los qui trobar volrán
lo gran delit sens mescla de dolor,
fugen del tot cobejança é pòr
car pels diners á llur hostal vendrán.