Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Cantata de Rinaldo

De Viquitexts
Sou a «Cantata de Rinaldo»
Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II
Johann Wolfgang von Goethe
(traduït per Joan Maragall i Gorina)
(1918)
CANTATA

Lletra de Gœthe
Música de Brahms

RINALDO

CHOR

A la platja! Cap als barcos!
que ja el vent se'ns enrevessa.
Agafem els rems de pressa,
i, a l'impuls dels nostres braços,
correrem per sobre el mar.

RINALDO

Deixeu-me estar un breu temps més aquí.
Mireu: el cel no ho vol, que marxi, encara:
el golf rocós, cenyit de crescuts pins,
no era vol deixâ anâ encara mar endins.
Eren tan bells, els pins, en llur nascuda!
Ja no té encís, la terra; el cel tampoc.
Dones ¿qué em reté en tan trist lloc
si aquella benaurança ja és perduda?

Renaixen en la memòria
daurats jorns del paradís:
bat el cor per 'quella glòria,
i, al record que avui me'n resta,

van per l'aire cants de festa
barrejant-se amb un cant trist.
De jardins molt delitosos
el palau està enrotllat:
tot són flors i oreigs flairosos
com ningú n'ha somniat.
Galeries ben airoses
entorn clouen tanta amplària;
ran de terra neixen roses,
arbres van florint en l'aire;
salten aigües lluïdores,
remoregen rierols;
entre suaus reclams de tórtores,
suaus reclams de rossinyols.

CHOR

Veniu tots: ja el pit alena
del gloriós deslliurament;
ja és rompuda la cadena
feta d'art d'encantament.
Consolem-li tanta pena:
fem-li l'hora més serena
amb bons mots plens d'ardiment.

RINALDO

Entre suaus reclams de tórtores,
suaus reclams de rossinyols;
salten aigües lluïdores,
terbolinen ventijols...
Però tanta alegria
sols a ella anunciava:
tot desapareixia
quan ella es presentava

radiant d'hermosura
i suau joventut.

Els lliris i roses
tots sols s'engarlanden;
les aures flairoses
l'enrotllen i canten
corrent juganeres
en danses lleugeres,
portant-li frescura,
pagant-li tribut.

CHOR

No, més temps no pot restar-hi: (bis)
el traurem del seu desvari (tres)
amb l'escut diamantí. (bis)

RINALDO

Ai! què miro! Com me veig! com me veig!

CHOR

Tot engany se desvaneixi.

RINALDO

¿Cal que així aquí dins me vegi
tan profondament caigut?

CHOR

Sies ferm: així ha sigut.

RINALDO

Sia doncs: la sort es dada: (bis)
deixaré aquesta encontrada, (bis)
deixaré de nou a Armida: (bis)
la il·lusió ja és ben finida. (bis)


CHOR

Tornem's-en, tornem’s-en,
tornem's-en: a l'ample mar tornem (tres)
Amb ulls d'alegria — ja veig la bandera,
ja veig les gentades — i els núvols de pols. (bis)
Pel nom que venera(bis)
ja l'hèroe es resol.(bis)
Tornem, tornem's-en, tornem's-en.

RINALDO

Una altra volta
veig, en 'questa hora,
que prega, plora,
aquí reclosa,
la dona hermosa.
¿Cal que la vegi
una altra volta?
¿Cal, doncs, deixar-la
sens cap defensa?
No puc salvar-la?

CHOR

Indignes cadenes!

RINALDO

Em cal deixar-la?
No puc salvar-la?