Vés al contingut

Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No he dit pas res de mal... ¿Vritat, senyoreta?
D. GER. (Ab explossió de cólera). ¡Endevant! ¡Sere jo 'l que me 'n haure d'anar! (Apart). (¡Dimoni de vellas!) (Surt bufant).
ANT. Bufa, bufa, minyó, que no 't perdré pas de vista. Por tindría que Deu 'm castigués de deixarte beure l'enteniment.



ESCENA IX

EMILIA, ENRICH y ANTONIA

ENRI. ¿Pero, que li passa? Jo may l'he vist tant alterat.
ANT. Jo 'n tinch la culpa. Es la primera vegada que 'l faig enfadar... ¡oh! pero no será pas l' última.
ENRI. ¿Per qué?
ANT. Perque... bah, no 'm fassi enrahoná, perque se 'n esgarrifaría.
D. GER. (Desde dins). ¡Antonia!
ANT. ¿Senten? Ja 'm crida. Avuy no sabrá fer res més que cridá ab mi.
D. GER. (Desde dins). ¡Antonia! ¡Antonia!
ANT. ¡Ja hi torna! ¿Qué deu volgué are? ¡Ja vá! ¡ja vá!
D. GER. Deixamhi anar. ¡Ja vá! (A Emilia). Perdi cuidado que tot aixó no será res. Per supuesto que jo estaré à la mira, y si s' atrevía á mortificarla á vosté... (Surt).



ESCENA X

EMILIA y ENRICH

EMI. ¿Qué 't sembla tot aixó?