Pàgina:Cántichs.djvu/24

Si ja som al precipici,
bon Jesús, daunos la ma;
si 'ns mirau ab ull propici,
Llucifer nos deixará.
 
Quan los falsos testimonis
á Jesús han acusat,
dihent que es per los dimonis
si ha tres morts ressucitat;
Ell pregunta: — ¿Ets tu 'l Messías?—
Diu: — Jo só,— y ab crit molt fort
van cridant llengues impíes:
— ¡Blasfemá! ¡digne es de mort!—
 
Nit terrible fou aquesta
per lo nostre Salvador;
plouen colps sobre sa testa,
vils insults sobre son cor.
D' ulls tapantlo ab sa ma dreta
un que ab l' altra l' ha afrontat:
— Endevina, si ets profeta,
diu, quí es que te ha pegat.—
 
Judas tem que 'l poble 'l mata
y un rosech lo tè confús:
— Veusaquí 'ls diners de plata,
mes tornáume 'l bon Jesús.—
Li responen: — ¿Qué 'ns importa
dels diners ni del pecat?—
y ell llansantlos á la porta,
dalt de un arbre s' es penjat.