Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/150

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

OLIVA

Posant les mans, en la sagrada feyna,
deixan la espasa los guerrers per l'eyna
del manobre, la llança pe'l magall,
y en lo serrat ahont sota una llosa
en sòn eterna'l bell Gentil reposa,
bellugueja l'exèrcit del treball.


En temps d'estiu ¿heu vistes les formigues,
quant daura'l sol y esgrana les espigues,
anar, venir y córrer pe'l rostoll?
l'una'l gra abasta, l'altra se'l carrega,
esta l'empeny, aquella l'arrossega
y s'atresora'l gra y's llança'l boll,


Així'ls treballadors: mentre un recana
la terra en desnivell, l'altre l'aplana
ò dona un fosso als fonaments per llit;