Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/195

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Las forcas son de plata — y 'ls dogals serán d' or,
y á cada pam de forca — un ramellet de flors
perqué la gent quan passi — diga: «¡Ay quina olor!»
y á mes un pare nostre — per' lo pobre aymador!

Variants.

Vers 1.

—En la presó del Bisbe — tots los presos hi son,
cent y cinquanta presos — cantan una cansó.
La dama está en finestra, — escolta la cansó;
los presos la n' han vista, — tots paran la cansó.

Vers 14.

—Ay filla Margarida — aixó no pot ser no.

Vers 21.

—Lo de las calsas blancas, — jaqueta de color.

En lo romancerillo de En Manel Milá hi trobém eixas variants

Vers 1.

A la ciutat de Napols — n' hi ha una presó.

Vers 10.

Y encara aquesta volta — encara sempre hi fos.
Si aixó es veritat presos — 'us trech de la presó.
—Tan veritat senyora — con vosté está en balcó.

Adiciò.

Y la forca mes alta — al mes alt pujalló.

Alguns hi posan aquest acabament.

Pren mentres dorm son pare — las claus de la presó.