Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

     A Aragò n' hi ha una dama— que es bonica com un sol,
tè la cabellera rossa— li arriba fins als talons.

¡Amorosa Agna Maria
robadora del amor!


     Sa mare la pentinava— ab una pinteta d' or, sa tia los hi esclaria— los cabells de dos en dos.

¡Amorosa Agna Maria
robadora del amor!


     Cada cabell una perla,— cada perla un anell d' or,
[1]cada anell d' or una cinta— que li volta tot lo cos.
Sa germana 'ls hi trenava— ab una cinteta d' or,
sa padrina los hi untava— ab aiga de nou olors,
sa cunyada 'ls hi lligava— ab un floch de nou colors,
son germá se la mirava— ab aquell ull tan ayròs.
—Si no fossem germans propis— nos casariam tots dos.
A la fira se l' emporta— á la fira d' Aragò, de tants anells que n' hi compra— li cáuhen del mocador,
los criats van al darrera— plegantlos de dos en dos.
—Senyora Maria tinga,— tinga, tinga 'ls anells d' or.
—Germá meu aném á missa, —aném á missa major.
Al entrar ella á la iglesia— llensa una gran resplandor.
Al pendre l' aiga beneyta— las picas se tornan flors.
Las damas quan la van veure— totas li varen fer lloch.
Las damas seyan á terra,— ella en cadireta d' or.
Capellá que diu la missa— n' ha perduda la llissò:

  1. Eix vers sols l' hem trobat en lo romancerillo del Sr. Milá: nosaltres no hem pogut arreplegar cap versió en que hi fos.