Vés al contingut

Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
22
Rubió i Lluch

grec [1]; que 300 d'ells restaren com auxiliars en l'exercit imperial den Catacuzeno, i, segons diu l'emperador, qui fa d'ells altres elogis, mostraren gran valor en els combats successius [2]; que l darrer monarca de Constantinoble, Constantí X, en galeres catalanes, entrà en la seva capital [3]; i que, finalment, a Pere Julià amb els seus catalans, se li encarregà la defensa d'una de les portes més amenaçades de la ciutat de Constantí, en el seu famós siti i presa pels turcs otomans l'any 1453 [4].

Posades les coses en aquest punt i la veritat en el seu just lloc, no tinc cap interès en amagar als meus paisans què es lo ques diu a Grecia de nosaltres, i fer-los veure que no es exagerat el concepte que n Lambròs, influit pels de la seva nació, s'ha format de nosaltres. Avui dia no s'ha de fer l'historia com l'entengueren grecs i romans i els escriptors del Renaixement, afalagant l'orgull o la vanitat de les nacions, sinó dient les coses tal com són. Ademés, res té d'extrany que aventurers, entre ls quals hi havia, com se sol dir, lo bo i millor de cada casa, enardits per la venjança i

  1. Ibid., cap. XXVIII, XXIX, XXX, XXXI i XXXII.
  2. Ibid., cap. XXX.
  3. Phranizés,III, i.
  4. Ibid., III, 5-7.